El Palau del Marquès d’Alfarràs, a Barcelona, sorprèn amb un detall que els i les de Tarragona no veiem venir
Els de Tarragona que han fet cua infinita a la T1 per un vol amb Volotea a Mallorca saben reconèixer un lloc que et rep amb actitud. I el Palau del Marquès d’Alfarràs, allà amagat al Laberint d’Horta, té aquella energia de palau que ha vist massa coses i ara torna a obrir com qui surt d’una migdiada de segles.
El que no t’expliquen fins que hi arribes és que aquest espai, rehabilitat per Parcs i Jardins de Barcelona, guarda molt més que pedres antigues. I que la visita guiada té un puntet de sorpresa que fa que tothom, fins i tot els del Camp que venim molt de “jo només venia a veure un palauet rònec”, marxem amb aquella cara de “espera, això no m’ho esperava”.
Un palau mil·lenari que no es comporta com un palau mil·lenari
La gràcia del Palau del Marquès d’Alfarràs és que no presumeix d’ego tot i tenir més de 1.000 anys d’història. Potser perquè va començar com una torre de vigilància al segle XI, d’aquelles que vigilaven l’horitzó amb la mateixa tensió que nosaltres mirem el preu de la gasolina abans de pujar a Barcelona. Només a partir d’aquí comença la part que ningú t’explica a l’inici de la visita.
De fet, el parc del Laberint d’Horta li dona aquell aire de “mira, he vingut a passejar però m’han colat cultura”. I és aquí, entre boixos despentinats i escales que farien suar a qualsevol tarragoní de diumenge, que el palau es deixa veure. L’ambient és tan tranquil que sembla que estiguis entrant a casa d’algú que ha marxat a comprar pa i tornarà en cinc minuts.
La revelació arriba quan expliques que, després de segles de reformes, el palau ha passat per totes: finca agrícola, residència de la família Vallseca, reformes del segle XVIII amb els Llupià, ampliacions del marquès Joan Antoni Desvalls (1789) i fins a una decoració d’inspiració neoàrab i neogòtica obra de Lluís Rigalt al segle XIX. Tot això abans de convertir-se en parc públic el 1972 i de ser rehabilitat fins al 2025. I sí: ara el recinte finalment obre les portes perquè tu hi entris gratis.
Visites guiades: horaris, com reservar i què esperar
• Horaris: Dimecres i diumenges, 10.30 h i 12.00 h
• Preu: Gratuït
• Idioma: Català
• Duració: 1 hora
• Reserva: s’obre cada dimecres a les 12.00 h
• Aforament: 25 persones
• PMR: Espai no adaptat (escales i desnivells)
Les visites guiades són gratuïtes, però la sensació és la d’haver pagat entrada VIP. Les places s’alliberen cada dimecres a les 12.00 h, un moment que s’ha convertit en l’equivalent patrimonial a aconseguir una oferta flash de Ryanair. Qui "refresca" primer, guanya.
La reserva es fa des del web oficial de Parcs i Jardins (Ajuntament de Barcelona) —l’únic enllaç fiable i oficial, que pots consultar aquí: Web de Parcs i Jardins. Quan confirmes, reps l’entrada per correu. I si no arriba? Mira el correu brossa: sembla mentida, però encara passa.
El dia de la visita toca arribar 10 minuts abans. No és postureo: quan tanquen porta, es tanca de veritat. I si portes cotxet, atenció: queda a la planta baixa, perquè el palau té escales que semblen dissenyades per valorar la teva flexibilitat emocional.
Quan anar-hi: calendari complet 2025–2026
El calendari és llarg i generós. A juny, juliol i agost hi ha diversos dies disponibles, i el ritme continua fins al desembre i gener del 2026. És pràcticament impossible no trobar una data… tret que ho provis a última hora, quan tothom de Barcelona ha tingut la mateixa idea que tu.
| Mes | Dies disponibles |
|---|---|
| Juny | 11, 18, 22, 25 |
| Juliol | 2, 6, 9, 13, 16, 20, 23, 27, 30 |
| Agost | 6, 10, 13, 17, 20, 27 |
| Setembre | 3, 10, 14, 17, 28 |
| Octubre | 1, 5, 8, 15, 19, 22, 29 |
| Novembre | 5, 9, 12, 16, 19, 23, 26, 30 |
| Desembre | 3, 10, 14, 17, 21 |
| Gener 2026 | 7, 11, 14, 18, 21, 25, 28 |
Una història llarga que encara respira sota les pedres
La vida del palau és un resum accelerat de la història de Barcelona: de torre defensiva del segle XI a finca agrícola, de finca a residència aristocràtica, de residència a laboratori de reformes del XVIII i XIX, i d’aquí a propietat municipal el 1967, amb obertura com a parc públic el 1972. I des de 1993, part del recinte acull cursos del Centre de Formació del Laberint.
Les últimes obres, finalitzades el 2025, han recuperat elements originals que havien quedat amagats, com si haguessin passat dècades jugant al “fet i amagar” amb els visitants. És un espai on la història es nota al tacte —literalment, perquè les parets tenen aquell fred d’edifici que sap més que tu.
Veure el següent vídeo és adonar-se del procés de degradació i d'oblit que va arribar a patir aquesta petita joia arquitectònica i la gran obra de restauració que s'hi ha dut a terme, fins a l'admirable pompositat de la que podem gaudir actualment. No és estrany que formi part del programa de visites del 48h Open House Barcelona, on ja ha sigut una de les novetats destacades.
Com arribar des de Tarragona (sense perdre’s pel Laberint… aquesta vegada)
Des del Camp, la combinació és fàcil: AP-7 o tren fins a Barcelona, L3 fins a Mundet o Valldaura, i un passeig de pineda fins al parc. Les maletes amb rodes repicant contra el terra ja són patrimoni immaterial, així que millor portar el mínim. El palau és de fàcil accés… fins que comencen les escales.
Un cop dins del parc del Laberint d’Horta, és impossible perdre’s: està tot indicat i, si et despistes, només cal seguir la gent que fa fotos al verd com si fos el primer cop que veuen vegetació.
Per què val la pena? La resposta està en l’últim minut de la visita
La visita acaba d’una manera que no desvelarem aquí —perquè espatllaria el misteri i perquè la guia ho explica millor—, però sí que podem dir que el millor moment arriba al final. No és un efecte especial ni res inventat: és simplement aquell detall arquitectònic i històric que no apareix a cap anunci, però que et fa sortir dient “d'acord, ja entenc per què tothom en parla”.
Per als del Camp que busquem una escapada d’un matí, el Palau del Marquès d’Alfarràs és ideal: cultura, història, un parc espectacular i tot plegat gratis. La combinació perfecta perquè fins i tot els més escèptics surtin convençuts.
Ara només falta que aconsegueixis plaça. I sí, ja sabem que això és el veritable laberint de Barcelona.
