Marmellar, el poble abandonat del Penedès que té més històries que veïns
Hi ha pobles que desapareixen del mapa, i després hi ha Marmellar. Allà dalt, entre muntanyes, sense aigua corrent ni llum, va créixer un nucli que ara només és record... i ruïnes.
Però no és només un altre poble abandonat. A Marmellar les pedres parlen, les llegendes s’hi enganxen, i les històries de misteri han pesat més que els segles de vida que hi va haver. Per això avui es reivindica, entre la memòria i la foscor.
Per entendre Marmellar cal entendre també la geografia del Penedès interior. Ni carretera nacional ni autopista a la vora: un poblet penjat a 581 metres, on l’aigua corrent i la llum mai no van arribar. Una mica com aquell amic que mai apareix a les trobades perquè viu “massa lluny”.
Les primeres referències escrites de Marmellar són de l’any 1023, però el seu moment més esplendorós va arribar segles després, quan la seva església de Sant Miquel i el campanar de 22 metres presidien les masies del voltant. El poble, per estrany que sembli avui, tenia hostal, taverna, escola i fins i tot sala de ball. Fins aquí, tot normal. Però el final de la història no ho seria tant.
De poble viu a poble fantasma
Cap als anys 50, la vida a Marmellar es va començar a complicar. Sense escola, amb el metge venint des de Pla de Manlleu (al municipi d'Aiguamúrcia, comarca de l'Alt Camp) i la missa cada quinze dies, molts veïns van decidir fer les maletes. El camp ja no donava, i caminar quasi una hora fins Aiguaviva (també dins el municipi del Montmell) perquè els nens anessin a classe tampoc ajudava. Als 60 ja no hi quedava ningú.
Als 70, la natura també hi va dir la seva: un incendi va arrasar els boscos i va deixar el poble a la mercè del vandalisme. I aquí és on les coses es van començar a tenyir de negre: tombes profanades, ruïnes saquejades i un cementiri buit que encara avui impressiona. El còctel perfecte perquè les llegendes agafessin força.
Les ombres dels anys 90
El 1993, la crònica negra va escriure un dels seus capítols més foscos a Marmellar. El cos d’una dona va aparèixer dins les ruïnes de l’església, en circumstàncies que mai no s’han aclarit del tot. Tres anys més tard, una altra víctima va sumar-se al relat. D’aquí en van sortir rumors de rituals satànics, creus invertides i cotxes de luxe aparcats de nit al voltant del poble. Perfecte per alimentar tertúlies de bar... i algun programa de televisió nocturn.
Malgrat tota la llegenda negra, és evident que la despoblació té causes molt més terrenals: l’aïllament, la manca d’infraestructures, la crisi de l’agricultura. Però la memòria col·lectiva sempre s’estima més recordar els pentagrames a les parets que les dificultats d’anar a vendre al mercat d’El Vendrell sortint a mitjanit amb conills i caragols a la cistella.
Un monument per recuperar la memòria
Avui Marmellar forma part del municipi del Montmell i ha entrat en el projecte Pobles Mudats de la Diputació de Tarragona. L’objectiu? Posar en valor els nuclis despoblats, que són història viva encara que els carrers ja no tinguin veïns. L’any vinent s’hi col·locarà el monument Terraplena, de l’artista Manuel Moranta, amb paraules esculpides cedides per antics habitants.
El missatge és clar: Marmellar no és només “el poble dels rituals”, sinó un record d’una manera de viure que ja no existeix. En temps d’excés de pantalles i presses, recuperar la memòria d’aquells que caminaven hores per portar quatre verdures al mercat té més valor del que sembla.
Per entendre una mica millor la situació real del despoblat de Marmellar, des del Modernet us aconsellem que escolteu aquesta entrevista (els primers minuts del programa "Sense Fronteres" de Catalunya Ràdio) al nét d'un dels veïns que un dia va viure en aquest lloc.
Excursió al misteri
Avui visitar Marmellar és un pla diferent per als amants dels pobles abandonats. Entre les ruïnes encara s’endevinen els murs, els carrers i l’ombra del castell que un dia va acollir reis com Joan I de la Corona d’Aragó. El silenci que s’hi respira és tan dens que quasi sents els passos dels antics veïns tornant de missa.
El lloc és accessible a peu o amb vehicle fins a cert punt, però recomanable portar bon calçat i una mica de respecte. Perquè, encara que les llegendes no s’hagin pogut demostrar, l’ambient té aquella barreja d’història i inquietud que només els pobles fantasmes saben transmetre.
Un record amb advertència
Per als que hi vulguin anar: Marmellar és patrimoni, i cal tractar-lo com a tal. Les ruïnes han patit prou vandalisme i els veïns de la zona demanen respecte. És un lloc per escoltar, observar i entendre. Perquè més enllà dels mites, Marmellar explica què passa quan un poble queda desconnectat del món.
Potser per això atrau tant: perquè ens ensenya que la memòria col·lectiva és capaç de convertir una comunitat agrícola en un escenari de llegendes. I que, al final, les pedres parlen més que qualsevol reportatge.
Més informació sobre Marmellar, dins del projecte "Pobles Abandonats".
