Un madrileny a Tarragona s’indigna pel català: “Per què no parleu castellà?”

A Tarragona, un madrileny ha descobert que no tot gira al voltant del castellà. Ni les gasolineres, ni els supermercats, ni les caixes dels súper li han parlat en el seu idioma “per defecte”. I clar, drama servit.

Ell només volia comprar quatre coses i omplir el dipòsit. Però, segons explica a les xarxes, el fet que li parlessin en català el va descol·locar tant que ha acabat preguntant-se què passa amb aquesta “mania” dels catalans de parlar... en català.

Madrileny discuteix per l’ús del català a Tarragona
Madrileny discuteix per l’ús del català a Tarragona

La situació és tan surrealista com quotidiana. Un madrileny, influencer de fitness, arriba a Tarragona pensant que el més estrany que veurà serà algú esmorzant una coca amb tonyina. Però no: el que realment li fa saltar és el català. Sí, el català, aquesta llengua que sona cada dia a carrers, ràdios i, sorpresa, també als supermercats.

En el seu vídeo, el noi comença fort: “Vale, una pregunta para todos los catalanes: ¿qué os pasa con los que hablamos en español, o qué?”. Home, amic, doncs que aquí també parlem una altra llengua. És com anar a Nàpols i queixar-te perquè no et parlen en anglès: tens tot el dret d’esperar-ho, però potser ets tu qui no coneix on ha aterrat.

Supermercats, gasolineres i el drama de la bossa

Segons relata, el punt àlgid del seu enfado va arribar en un súper de Tarragona. La caixera li pregunta, amb tota la normalitat del món: “Vols bossa?”. Ell no entén res, i ella, pacient, repeteix en castellà. Ell respon: “Sí, perfa, que no entenem català”. Tot correcte fins aquí. Però llavors, horror, la caixera continua parlant en català per indicar-li com pagar i per donar-li el tiquet. Una tragèdia que, segons ell, mereix ser denunciada a TikTok.

El català, aquest desconegut

El madrileny explica que, al País Basc, si algú li diu “egun on”, ell pot respondre en euskera o en castellà, segons el context. Però no li semblaria normal seguir parlant en euskera si veu que l’altre no l’entén. Bé, potser la caixera tampoc sabia que ell no entenia res. O, simplement, parlava com parla tothom aquí: en català, amb qui sigui, perquè és la llengua del lloc.

El debat etern: respecte o imposició?

Aquest episodi ha tornat a encendre el debat. Per a molts catalans, parlar en català no és cap “acte polític”, sinó viure en la seva llengua. Una noia ho resumia així a X: “Hi ha un odi irracional cap al català a Espanya. Demano respecte cap a una llengua pròpia”. I té raó: no es tracta d’imposar, sinó d’existir. El català no és un decorat, és el que sents a la ràdio del taxi, a la caixa del súper i a la festa major del teu barri.

Quan parlar és defensar

Parlar català a Catalunya és normal. Punt. Però sembla que a alguns els costa d’entendre. Per a ells, qualsevol frase en català sona com un desafiament. Però no, és tan senzill com demanar un cafè amb gel i que te’l serveixin: és la llengua de casa, de la gent, del lloc on estàs.

La mateixa noia catalana, indignada per l’episodi, ho expressava clarament: “No us enfadeu amb nosaltres per parlar la nostra llengua. No us estem atacant. És simplement... la nostra manera de viure”. I potser aquesta és la clau que el madrileny no va veure mentre gravava el seu vídeo d’indignació: que el català no es tradueix a cada pas, perquè no és per acomplir una norma, és per sentir-se a casa.

Cultura, no conflicte

Al final, el que sembla un xoc és només una trobada entre dues realitats. Una, la d’algú acostumat a que el castellà sigui l’única llengua que escolta. L’altra, la d’un lloc on la gent no renuncia a parlar com vol. I això, lluny de ser un problema, és exactament el que fa que Tarragona i Catalunya tinguin personalitat pròpia.

Potser la propera vegada, en comptes de gravar un vídeo indignat, podria aprendre quatre paraules en català. Un “gràcies” o un “bon dia” no maten a ningú. I, qui sap, potser fins i tot li acaben agradant. Perquè, com recorda l’Oficina de Política Lingüística, les llengües pròpies són patrimoni cultural. I respectar-les és, simplement, respectar el lloc on ets.

Mentrestant, aquí seguirem: parlant català, comprant bosses i fent cafès amb gel.