Everest, Pedraforca i avions: què uneix aquests tres?

Com funciona la pressurització dins un avió?

El secret està en l’aire que respires. Quan penses que l’avió vola a 12 km d’altura, esperaries que respirar fos una tortura. Però no, dins la cabina la pressió es manté més o menys com si fossis al cim del Pedraforca, uns 2.500 metres. És com tenir un mini Everest, però més amable.

El pilot i divulgador Èric Besora explica que l’aire entra als motors, passa per filtres i es condiciona per mantenir una temperatura i pressió còmodes. A més, una vàlvula regula l’aire que surt, controlant així la pressió interna. Tot aquest procés és totalment autònom, sense necessitat que ningú hi toqui.

Abans d’enlairar-se, el sistema ajusta la pressió perquè la pujada sigui suau per a tots. Durant l’aterratge, la pressió baixa a poc a poc per evitar el mal d’orella o altres molèsties. I quan l’avió ja toca terra, una vàlvula deixa anar tota la pressió acumulada. Però no sempre funciona a la perfecció, i pot quedar pressió dins l’avió, cosa que pot ser perillosa si s’obre la porta.

Què passa si la pressurització falla?

A 12 km d’altura, la temptació d’oblidar la física és mortal: tenim entre 15 i 20 segons per reaccionar abans de perdre la consciència. És un lapse més curt que un cafè amb gel a la Rambla.

Si la pressió dins la cabina baixa fins al que equivaldria a estar a 4.200 metres, les màscares d’oxigen saltaran automàticament. En tirar-les, s’activen generadors que proporcionen oxigen entre 13 i 22 minuts, segons el model d’avió, el temps just per baixar a una altura segura, aproximadament 3.000 metres.

Besora insisteix que en aquests casos la prioritat és posar-se la màscara primer i després ajudar els altres. La disciplina en aquests segons pot ser la diferència entre quedar conscient o no.

Pressurització i seguretat: el que no veus a l’avió

La pressurització no és només un sistema tècnic, sinó un element clau per a la seguretat i el confort durant el vol. Els tripulants de cabina comproven que no quedi pressió residual abans d’obrir les portes, evitant riscos innecessaris. Aquest detall sovint passa desapercebut però és vital.

També cal tenir present que la tecnologia i la formació dels pilots semblen gairebé superherois: volen més en un any que la majoria en tota la vida, i gestionen situacions excepcionals amb calma i precisió. Segons un expert de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, aquests protocols salven vides i eviten incidents majors amb aviació comercial.

Com arribar-hi i què esperar

Si vols veure un avió de prop o entendre més aquests detalls, el Museu de l’Aviació de Barcelona i l’aeroport del Prat ofereixen visites guiades (amb reserva prèvia). Amb sort, pots coincidir amb algun pilot com Èric Besora disposat a explicar anècdotes.

Què costa un sistema de pressurització?

Encara que no ho notis, la pressurització és un sistema car i complex que forma part de la inversió de l’avió. Qualsevol manteniment o avaria pot suposar costos elevats i, per tant, és un dels motius pels quals els avions passen inspeccions periòdiques molt estrictes.

És clar que l’avió és més que un simple mitjà de transport: és un petit ecosistema on la pressió i l’oxigen són protagonistes silenciosos. La pròxima vegada que sentis que l’avió «fa plof» a l’aterratge, ja saps que és la pressió fent la seva màgia.

Si vols més informació oficial sobre protocols de seguretat i aviació, consulta la web de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria aquí. La seguretat no és només un concepte, és una feina constant.

Per tant, quan vegis baixar les màscares d’oxigen, no dubtis: posa-t’ho tu primer, i després ajuda als altres. És tan senzill com això.