Els pics més alts de l'Estat: la ruta per excursionistes… i per als que prefereixen la terrassa

Els pics més alts d’Espanya: molt més que altura

A partir d’aquí sí: comencem la llista de les muntanyes més altes, amb el Teide a Tenerife, el Mulhacén a Granada o la Pica d’Estats al Pallars Sobirà. Cims que no només són metres sobre el nivell del mar, sinó també kilòmetres de cues de cotxes, refugis amb menjar discutible i fotos amb filtres d’Instagram.

Segons dades del Ministerio para la Transición Ecológica (2023), Espanya té 16 muntanyes destacades per comunitat autònoma. Però no cal ser Kilian Jornet per tastar-les: cadascú pot viure-les a la seva manera, des del trekking hardcore fins al picnic amb truita de patates.

Els 16 pics més alts d’Espanya, explicats

1. Teide (Canàries, 3.718 m)
   El volcà més famós d’Espanya i punt més alt del país. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i postal obligada de Tenerife. Pots pujar a peu o en telefèric.

2. Mulhacén (Andalusia, 3.478 m)
   Senyor de Sierra Nevada i cim més alt de la Península Ibèrica. El seu nom ve d’un rei nassarita. Pujar-lo a ple agost és com fer sauna gratis.

   

3. Aneto (Aragó, 3.404 m)
   El gegant del Pirineu. Famós pel seu glaciar (el més gran d’Espanya) i pel famós “Pas de Mahoma”, un tram estret que et posa el cor a mil.

4. Pica d’Estats (Catalunya, 3.143 m)
   La muntanya més alta de Catalunya, a cavall entre el Pallars Sobirà i França. Té tres cims, perquè un sol no feia prou.

   

5. Torre de Cerredo (Astúries / Castella i Lleó, 2.652 m)
   La gran de la Cordillera Cantàbrica. Es troba als Picos de Europa i és tan abrupta que sembla dissenyada per fer-te suar.

6. Torre Blanca (Cantàbria / Castella i Lleó, 2.619 m)
   Rival directa de Peña Vieja. Es troba també als Picos de Europa i, encara que estigui al límit regional, Cantàbria se la fa seva.

7. Peñalara (Madrid / Segòvia, 2.428 m)
   El sostre de Madrid i estrella de la Serra de Guadarrama. Excursió clàssica de cap de setmana amb més trànsit que l’A-2 en operació sortida.

8. Mesa de los Tres Reyes (Navarra, 2.428 m)
   Cim fronterer entre Navarra, Aragó i França. El nom ve perquè allà coincidien els antics regnes. Spoiler: avui només hi trobaràs excursionistes.

9. Calvitero o El Torreón (Extremadura, 2.400 m)
   El punt més alt d’Extremadura, entre Cáceres i Salamanca. Alguns li diuen El Torreón: més fàcil de recordar si ets fan de Game of Thrones.

10. Peña Trevinca (Galícia / Zamora, 2.129 m)
    El sostre de Galícia i també de Zamora. Ideal per als que volen combinar muntanya amb un bon caldo gallec al descens.

11. Los Obispos (Múrcia, 2.014 m)
    Cim màxim del massís Revolcadores. Durant anys es pensava que era el Pico Revolcadores, però noves mesures van donar la corona a Los Obispos. Polèmica muntanyenca.

12. Monte San Lorenzo (La Rioja, 2.271 m)
    La muntanya més alta de La Rioja i la segona del Sistema Ibèric. Té pistes d’esquí a Valdezcaray, així que pots pujar amb esquís si vols semblar pro.

13. Pico del Lobo (Castella-La Manxa, 2.274 m)
    El sostre de Guadalajara, dins la Sierra de Ayllón. El nom ja avisa: aquí manen els llops… o, com a mínim, el vent gelat.

14. Cerro Calderón o Alt de les Barraques (Comunitat Valenciana, 1.837 m)
    El més alt del País Valencià, al Racó d'Ademús. No és el més fotogènic, però guanya per punts oficials.

15. Puig Major (Illes Balears, 1.436 m)
    El sostre de Mallorca i de totes les Balears. Part de la Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat. Sí, pots pujar-hi amb cotxe (els mallorquins no perden el temps).

16. Aitxuri (País Basc, 1.551 m)
    El més alt d’Euskadi, al massís d’Aizkorri. Tot i això, molts encara pensen que és el Gorbea. Els bascos tenen debats fins i tot amb les muntanyes.

Fitxa ràpida per excursionistes impacients

---

Assegurances i seguretat: el kit anti-drama

Abans de posar-te a pujar un cim, recorda que no ets Rambo. Una assegurança de muntanya et pot salvar d’una factura d’helicòpter que costa més que tot un estiu a Salou. El Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya recomana sempre tenir-ne una activa. Si t'hi federes, tens moltes cobertures i hi ha diversos preus segons si s'és menor d'edat, major d'edat, si es vol la revista Vèrtex (uns 75 €), i s'hi hi inclou Marroc a la cobertura d'Espanya, Pirineus francesos i Portugal. També hi ha una cobertura anual a nivell mundial a excepció dels pols i cims de més 7.000m. (uns 185 €). Si ets un aventurer nat i enguany vols "passejar" per les zones polars i fer més de set mils, et pots assegurar i tenir una bona cobertura per uns 1.065 Euros. També et pots descarregar l'App de la FEEC des de l'App Store d'Apple i des de Google Play d'Android i tenir tota la informació al teu smartphone.

El material tampoc és negociable: botes rígides, frontal, aigua i roba d’abric encara que sigui agost. Al Pirineu les tempestes arriben més ràpid que una oferta del Black Friday. I sí, el mòbil amb bateria carregada: res de TikTok a mitja pujada, però sí per trucar al 112 si et cal.

---

I si no ets gaire “outdoor”? Alternatives amb menys suor

No passa res: no cal que siguis el protagonista d’un anunci de Red Bull. Si ets de Tarragona i vols tastar la muntanya sense esgotar-te, pots començar per rutes com el Montsant o el Puigcerver a l’Alforja. Caminades curtes, bones vistes i final amb vermutet.

I pels que directament no volen ni caminar: telefèrics al Teide, carreteres fins al mateix Puig Major a Mallorca, o miradors al voltant del Mulhacén. L’experiència visual és la mateixa, només et perds les butllofes.

---

Quan pujar i què esperar

---

Tu tries: O tocar el cel… o la cerveseta

Pujar als pics més alts d’Espanya és un repte que va des de la Pica d’Estats fins al Teide, però també és una excusa per descobrir paisatges, gastronomia i històries locals. Pots fer-ho amb motxilla i bastons o amb càmera i cervesa a la mà.