Els noms de poble més estranys i divertits de Catalunya que et faran mirar el mapa dues vegades
Si et penses que ja ho has vist tot, espera’t a llegir un mapa de Catalunya amb ulls de turista. De cop, t’adones que hi ha gent que viu a Ultramort, que pren el sol a Porrera i que penja la roba a Gratallops. I tot plegat sense mala intenció. Només la geografia fent humor involuntari des de fa segles.
Nosaltres, com a bons locals, ja ni ens immutem. Però només cal veure la cara d’un estranger llegint “Benvinguts a Cabra del Camp” per recordar que, efectivament, vivim en un país on fins els mapes tenen sentit de l’humor. I potser una mica de mala llet.
D’on surt aquesta Catalunya tan surrealista?
Aquest univers de noms curiosos no és nou. Ja fa dècades que el lingüista Màrius Serra els batejà com a “potònims”, topònims amb gràcia, doble sentit o mala llet (al programa “Connexions” de TV3, novembre de 2001). En trobem a totes les comarques: des del Camp de Tarragona fins a l’Empordà, passant pel Pirineu, la Segarra o el Penedès. I sí, tots tenen una història darrere, encara que sembli que els va posar un guionista de Polònia.
Molts d’aquests noms provenen de formes antigues llatines o àrabs que han anat mutuant amb els segles. Altres, simplement, són coincidències lingüístiques que avui ens semblen còmiques. Però el resultat és un autèntic catàleg d’ironia geogràfica made in Catalunya.
Els “hits” del mapa català: de Tremp a Ultramort
Fem un repàs ràpid dels pobles que més fan aixecar celles i somriures. Alguns semblen bromes, d’altres, metàfores existencials. Però tots tenen una cosa en comú: són llocs reals i visitables.
| Poble | Comarca | Comentari “Modernet” |
|---|---|---|
| Ultramort | Baix Empordà | Ideal per a fer unes vacances eternes. El nom ja ho diu tot. |
| Porrera | Priorat | No és el que sembla. Però sí que hi ha bon vi. |
| Verges | Baix Empordà | On els acudits s’expliquen sols. |
| Tremp | Pallars Jussà | Els i les seves habitants, naturalment, són ben “trempats”. |
| Berga | Berguedà | Sempre amb ganes de mooolta festa. I de Patum, és clar. |
Els pobles que semblen acudits (però no ho són)
També n’hi ha de més subtils. Espolla, a l’Alt Empordà, sembla que surti d’un manual de doble sentit, però sembla ser que el seu nom es deu a que hi ha força arboços, que allí se'ls anomena "llipoters". Espolla, a banda del seu pintoresc nom, és un lloc interessant de visitar per la seva gran biodiversitat i bonics paisatges boscosos, així com per la seva història megalítica.
La Pera, a tocar de Púbol, sona a fruita però és història medieval i el nom sembla ser que ve de l'antic terme de petra (que vol dir pedra). I Gratallops, al Priorat, sembla el títol d’una rondalla on el protagonista és un llop amb picor, però també hi ha teories que ve del glati-lupos (crit de llops) o que pot venir de l'àrab "garat" i "aus" , "coves de llops".
Per no parlar de Cabra del Camp, a l'Alt Camp, que sona a reality rural, però alguns autors afirmen que potser és d'origen pre-romà i que vol dir "lloc amb aigua molt abundant o lloc de fonts".
Si t’hi fixes, molts topònims combinen animals i adjectius humans: Vacarisses, Llobera, Cantallops... o fins i tot Viladecans i Viladecavalls. Catalunya, en el fons, és una gran granja lingüística amb humor propi.
Masies, turons i altres noms que demanen explicació
La cosa s’enfonsa encara més (lingüísticament parlant) quan entrem a la toponímia menor: cases, masos, turons o illes. Aquí ja trobem autèntiques joies com el Turó de la Mamella, la Illa del Carallot o el Cagarro del Diable. El paisatge català és tan ric que fins els turons semblen tenir personalitat pròpia i un Instagram secret.
També hi ha cases i masies amb noms de crítica i d’autocrítica, o altrament dits renoms o malnoms: Cal Sord, Mas del Mut, Can Pixallits, Mas del Mocós o Can Tanoca. Cada nom és una petita novel·la d’humor rural. I si encara no en tens prou, passa per Mataró i busca Can Pet i Porró. No té pèrdua ni filtre. M
Rutes per riure i descobrir
Si vols convertir aquesta curiositat en un pla de cap de setmana, pots fer una ruta dels potònims, topònims malsonoants, com n'hi diu en Màrius Serra. Et proposem algunes parades obligades:
- Comença a Tremp (Pallars Jussà) i segueix cap a Porrera (Priorat).
- Atura’t a Ultramort per fer la foto més nihilista de l’estiu. L'etimologia del topònim és incerta. El 1062 apareix escrit com a Vulturis mortuii (voltors morts), i el 1123 com a Vulture mortuo (voltor mort), o sigui que potser no té un origen tan trascendental com "més enllà de la mort". Hi podeu visitar el castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres.
- Acaba a Cabra del Camp o a Espolla, segons el teu nivell d’humor del dia.
Per què ens agraden tant els "potònims"?
Perquè són nostres. La la toponímia catalana és humor, història i identitat alhora. Cada poble, per més estrany que soni, té una raó etimològica o cultural. I això ens recorda que viatjar no sempre és veure monuments: a vegades és simplement llegir el mapa amb un somriure i pensar que sí, que el nostre país té gràcia.
Així que la propera vegada que vagis d’escapada, fes una prova: para atenció als noms dels pobles per on passes. Potser descobriràs que Catalunya és, figuradament, una terra per morir-se... de riure.
