Els 16 plats més estranys que et pots trobar quan vas de viatge
Atenció! Article NO APTE per a maniàtics i gent amb poc estómac (qui avisa no és traidor). I és que el món està ple de plats tan sorprenents que ni a la fonda més creativa de Gràcia els trobaries. La gastronomia global és com pujar a un Ryanair: et promet experiències úniques, però acabes suant i patint... i, misteriosament, repetint.
Quan viatges descobreixes que el concepte de “plat típic” pot incloure coses que aquí ni els gats voldrien. Però als mercats de Cambodja, Mèxic o el Japó aquests plats són tan normals com un vinet a la plaça. La pregunta del milió: els tastaries?
1. Taràntula cruixent, Cambodja
Imagina uns cargols a la llauna amb més potes del compte. A Cambodja es mengen taràntules fregides: diuen que tenen un gust entre pollastre i bacallà. Potser aquest bacallà a la llauna triomfaria a les festes majors.
2. Suc d’ull d’ovella, Mongòlia
Aquí tenim aigua amb gas amb llimona com a remei per la ressaca; allà, suc de tomàquet, vinagre i ulls d’ovella. És ple de vitamines, però no sabem si cura el mal de cap o només les ganes de tornar a beure.
3. Ou centenari, Xina
Un ou que sembla un cremat de Sant Josep, però amb gust de sofre i amoníac. Es conserven mesos en fang i calç. Una mena de conserva hardcore: no és el teu ou dur amb sal i pebre.
4. Greix i pell de balena congelada, Groenlàndia
El "muktuk" és com un sagí amb pell, només que de balena boreal. Ric en vitamines, el mengen cru o fregit. Una mica com els esmorzars de forquilla, però amb més fred i menys cava.
5. Potes de gallina, Xina
Els xinesos tenen un refrany: "es mengen tot amb potes, menys la taula". Les potes de gallina són el seu pica-pica de bar. Aquí tenim olives i patates Braves; allà, urpes fregides, marinades o a la brasa.
6. Formatge amb cucs, Sardenya
El "casu marzu" és un gorgonzola extrem, ple de larves de mosca. Es mou, literalment, quan el serveixen. Aquí ens escandalitzem amb el Tupí, però allò sí que és rock’n’roll lacti.
7. Escamoles (larves de formiga), Mèxic
Considerats el caviar mexicà, són larves de formiga fregides amb mantega i servides en truita. A Catalunya potser no tenim formigues al menú, però sí cargols amb allioli, que tampoc és cosa lleugera.
8. Peix globus, Japó
El "fugu" és un plat que et pot enviar directe al cel si el cuiner no té bon pols. Aquí, el màxim risc gastronòmic és un suquet de peix massa salat. Allà, és literalment jugar amb la mort.
9. Conill d'índies, Perú
Allà li diuen "cuy" i el serveixen rostit o fregit. Aquí ens estimem massa els conillets d’Índies per fer-los a la brasa, però no ens tremola la mà amb el conill amb cargols. Diferències culturals, que en diuen.
10. Caballets de mar i escorpins, Xina
A Xina fan del menjar en pal una religió: des de caballets de mar fins a estrelles de mar. Aquí la cosa més exòtica que hem punxat en un pal és una broqueta de "pinxo moruno". Guanyen ells.
11. Fetus de pato (balut), Filipines
Un ou dur… amb sorpresa. El “balut” porta dins un ànec amb bec i plomes de 18 dies. Aquí el més fort que trobem dins un ou és doble rovell. Què vols que et digui, millor així.
12. Llangardaix sec, Hong Kong
A la Xina meridional és tan normal com el fuet a Osona. Cruixent, sense gaire gust, es menja com snack o en sopa. Alguns fins i tot el deixen reposar en alcohol, estil ratafia però més extrem.
13. Pop viu, Corea del Sud
El “sannakji” és un pop servit viu, encara bellugant-se. Una mica com si et servissin sonsos saltant de la paella. Ull, els tentacles s’enganxen i poden ofegar-te. Bon profit.
14. Ulls gegants de tonyina, Japó
Al Japó els ulls de tonyina es venen al supermercat com aquí les croquetes congelades. Rics en greix, envoltats de múscul. No són per a estómacs tous. Ni per als que no suporten el peixet a la paella.
15. Vi de ratolí, Xina
Si després de tot això tens set, pots provar un vi fermentat amb ratolins sencers. Allà diuen que cura de tot, aquí ens curem amb un got de moscatell. I francament, té millor pinta.
16. Saltamartins dessecats, Tailàndia
I, per últim, i no menys interessant, els saltamartins. Bé, qualsevol dels insectes que ens ofereixen als mercats tailandesos pot estar bé per fer un pica-pica o per fer un bon plat de Pad-Thai amb fideus d'arròs i aquests bitxets dessecats i saltejats. A Tailàndia s'ho prenen molt seriosament i també cuinen amb grills, cucs de seda, escarabats d'aigua... I un munt bestioles més, que les poden servir saladetes com les pipes o garrapinyades com les nostres ametlles. Llàstima que ja no podem fer la degustació a la parada del mercat de la Boqueria, perquè seria un bon entrenament.
On s’ha d’arribar per tastar-los?
No cal viatjar a tots aquests llocs amb la maleta low cost. Però si ho fas, recorda que la gastronomia és cultura. Encara que aquesta cultura sigui menjar un ull de tonyina mentre et mira fixament. La propera vegada que et queixis de la paella massa feta de la sogra, pensa en el “balut” filipí.