Els 10 països més cervesers del món (i per què val la pena visitar-los)
Hi ha qui viatja per veure museus, qui ho fa per col·leccionar segells al passaport i qui simplement busca el millor kebab post-festa de cada ciutat. Però després hi ha un altre grup: els que trien el destí segons el que hi entra al got de pinta.
És a dir, els que veuen un vol barat a Dublín i no pensen en Sant Patrici ni en l’U2, sinó en la primera pinta de Guinness. Els que, davant un Ryanair a Praga, ja saben que allà el preu de la cervesa és més baix que el del cafè amb gel a la Rambla Nova. El resultat? Un mapa del món que sembla més un tour cerveser que un fulletó turístic.
On comença la ruta: Txèquia i Irlanda
Els txecs són els Messi de la cervesa: 156,9 litres per cap i ningú no els fa ombra. Allà no demanar una Pilsner Urquell és com anar al Serrallo i no menjar arròs caldós. A més, la cervesa costa menys que l’aigua embotellada (i no exagerem). A Praga, la pinta és un dret fonamental.
A Irlanda, la cervesa és religió i la Guinness és la seva Bíblia fosca. El Gravity Bar del Guinness Storehouse és l’únic lloc on una birra et dona vistes panoràmiques sense pagar “mirador” extra. Els irlandesos beuen 131,1 litres per persona, i encara troben temps per inventar excuses com el “pub quiz”.
Alemanya i el seu Oktoberfest etern
Els alemanys no necessiten excuses. Amb 115,8 litres per cap, la cervesa és la seva aigua amb bombolles. A Munic, l’Oktoberfest comença al setembre i dura fins que la ressaca col·lectiva ho permet. Si t’atreveixes amb una lager del 6,4%, prepara el fetge i un pretzel de dos quilos per compensar.
I no és només Múnic: cada regió té la seva especialitat, des de la Weissbier bavaresa fins a la Rauchbier amb gust a llenya. És com triar entre un vermut al Centre de Lectura de Reus o una Rossita d’Alcover: el dilema no és si, sinó quina.
Austràlia, Àustria i el Regne Unit
Els australians són els reis de l’stubbie, aquella ampolla curta que sempre està gelada. A cada estat tenen la seva pròpia marca i no entenen com pots beure “la mateixa cervesa” tot l’any. Un concepte que al Mercat Central de Tarragona sonaria exòtic.
A Àustria, en canvi, la cervesa és com els vals de Strauss: elegant però amb molta canya. 108,3 litres per persona i bars on et pots perdre entre centenars d’opcions. I al Regne Unit, el concepte de “real ale” és tan seriós que sembla un ritual druídic. Menys gas, menys químics, més autenticitat. 99 litres per cap, i cada pinta sembla un llibre de Dickens.
Bèlgica i les seves cerveses monacals
A Bèlgica no hi ha cervesa, hi ha una carta de vins amb llúpol. Monjos que porten segles perfeccionant receptes, marques que sonen a conjur i gots que semblen trofeus. Amb 93 litres per cap, no és el volum sinó la varietat el que sorprèn: rossa, negra, vermella, afruitada, tot hi cap.
Provar una Duvel a Brussel·les és com tastar una Kesse a Tarragona: un orgull local que no necessita presentació. Els belgues diuen que tenen més cerveses que dies l’any, i no costa gens creure’ls.
Els nòrdics i el seu consum inesperat
Dinamarca, amb 89,9 litres, és el regne de la lager però amb un nou interès pels microproductors locals. És el lloc ideal per fer-te l’hipster cerveser sense que ningú et jutgi. A Finlàndia, la relaxació de les lleis sobre alcohol ha creat un boom de festivals cervesers, com el de Hèlsinki amb més de 400 opcions.
Luxemburg tanca el top 10 amb 84,4 litres per cap i set cerveseries locals. Petit país, gran diversitat. Com Montbrió, que amb menys de 3.000 habitants té la seva pròpia joia: la Cerveses 1312.
I Espanya i Catalunya? Sempre fent tard, però brindant
Espanya (amb Catalunya inclosa) ocupa la posició 12 amb 83,8 litres per persona. No és un desastre: només vol dir que preferim la cervesa com a afterwork i no com a religió. Si preguntes al Camp de Tarragona, la resposta és clara: Clandestines de Montferri a l’estiu, Rossita d’Alcover per la sobretaula, Kesse quan vols fer territori i una 1312 de Montbrió per trencar tòpics.
Viatjar és beure amb accent
Al final, el rànquing només confirma una cosa: la cervesa és una excusa perfecta per viatjar. Tant si vols perdre’t pels pubs dublinesos com pels monestirs belgues, o simplement tastar una Clandestines de Montferri al costat de casa, el viatge sempre acaba amb un brindis.
Com diu l’European Brewery Convention, el consum és cultura, i cada pinta és també un mapa. Brindem: pels viatges, per les birres i perquè sempre hi hagi una excusa per viatjar i provar noves cerveses.
