Bosc de Can Ginebreda: el museu més eròtic (i més lliure) de Catalunya
Entre alzines i escultures despullades, hi ha un bosc on la natura i l’erotisme conviuen sense pudor. A Porqueres, prop de Banyoles, el Bosc de Can Ginebreda desafia la idea del museu convencional.
És un lloc on les obres s’exhibeixen entre pins, el silenci es trenca amb riures incòmodes i l’artista que ho ha creat, Xicu Cabanyes, ha deixat un llegat tan insòlit com honest. El resultat? Un museu d’escultures eròtiques que només podria existir a Catalunya.
Un bosc que no es pot veure sense veure massa
Si algú et diu que a Porqueres hi ha un museu de 40.000 metres quadrats a l’aire lliure, potser imagines una d’aquelles rutes d’art rural per fer diumenge al matí. Però no. Al Bosc de Can Ginebreda, el passeig és més aviat una experiència sensorial i filosòfica: un recorregut entre escultures que parlen de cos, llibertat i contradicció.
Hi ha qui hi entra amb curiositat, qui amb vergonya, i qui amb un somriure culpable. Però tothom en surt una mica diferent. Potser perquè, entre roures i marfulls, t’adones que l’erotisme no és provocació sinó una forma de preguntar-te què és humà i què és natural.
Xicu Cabanyes, l’escultor que va plantar la seva pròpia llibertat
Darrere d’aquest bosc hi ha un nom que sona a llegenda: Xicu Cabanyes. Artista, filòsof domèstic i home que va decidir convertir un bosc familiar en un museu. Sense beques, sense museus oficials i, sobretot, sense filtres.
Cabanyes, que sempre ha fugit de la “cultura oficial”, entén l’escultura com un acte de resistència. Per a ell, treballar la pedra o el ferro és com parlar amb persones: si no les escoltes, et trenques. El Bosc de Can Ginebreda és la seva gran conversa amb el món: més de cent cinquanta escultures que no demanen permís per existir.
Entre culs, déus i consciència política
Els visitants s’hi troben de tot: una estàtua de l'anterior Papa Francesc nu, figures femenines que desafien el pudor, culs modelats a partir de culs reals i escenes que barregen erotisme i denúncia social. L’artista ho explica com un acte de respecte: “l’erotisme és una manera d’honorar la vida”.
Però aquest bosc no és només carn. És també memòria, ironia i compromís. Cada escultura té el seu missatge, des dels maltractadors retratats amb brutal honestedat fins a les figures que reclamen llibertat per un país que encara arrossega vells fantasmes. Cabanyes ho deixa clar: l’art no pot ser obedient.
Festa del Bosc: pintura, política i vinet
Des del 1987, cada setembre s’hi celebra la Festa del Bosc, una trobada entre artistes, curiosos i valents. Les edicions més recordades són la del “Córrer pintat” —una performance on tothom es deixava pintar el cos— o la del “Llaç groc”, amb màscares de polítics empresonats.
Aquí, la cultura no s’hi exposa: s’hi viu. Entre barbacoes, música i reivindicacions, l’espai es transforma en un ritual col·lectiu d’expressió. Com si el bosc respirés art i ressaca a parts iguals.
Com visitar el Bosc de Can Ginebreda
🕓 Horari: 9:00–18:00 (hivern) · 8:00–20:00 (estiu)
💶 Entrada: 4 € (només monedes d’1 €) · Visita guiada: 5 € (grups +20)
🐶 Gossos: Benvinguts
📞 Contacte: bosccanginebreda@gmail.com / 656 614 370
🌐 Web: www.canginebreda.cat
El recorregut, d’uns 40.000 metres quadrats, s’estén entre camins naturals i clarianes on cada obra té el seu espai. Cal portar roba còmoda i calçat de bosc, especialment si plovisqueja. Hi ha zona de pícnic amb barbacoes i, sobretot, molta calma.
Un museu que no busca agradar
A diferència dels grans museus europeus, el Bosc de Can Ginebreda no et promet selfies perfectes ni botiga de records. Aquí, la bellesa és estranya i la pau s’hi troba entre escultures que et miren de reüll. No hi ha explicacions ni audioguies: només camins, ombres i la intuïció de cadascú.
Per això, el bosc és també un espai pedagògic: hi arriben escoles d’art, fotògrafs i grups universitaris que busquen una manera menys domesticada d’entendre la creativitat. Segons l’Ajuntament de Porqueres, unes 6.000 persones el visiten cada any, i la xifra segueix creixent gràcies a la curiositat (i a Instagram, és clar).
El llegat d’un artista tossut
En el tram final de la seva vida, Xicu Cabanyes ha volgut deixar el bosc en herència al seu poble, com a espai públic i lliure per sempre. Una manera de garantir que el seu art no s’empolsini en un magatzem ni depengui de cap conselleria.
La seva obra és també un mirall del país: independent, rebel, artesanal i una mica anàrquic. El Bosc de Can Ginebreda és un manifest de pedra i fusta contra la uniformitat cultural. I, alhora, un homenatge a l’ofici, a la matèria i a la llibertat.
Entre Banyoles i l’eternitat
Arribar-hi és fàcil: només cal seguir la carretera cap a Mieres, a sis quilòmetres de Banyoles. Però marxar és més difícil. Potser perquè, com diu tothom que hi ha estat, el bosc et despulla una mica per dins.
Entre pins, roures i escultures de ferro, hi queda la petjada d’un artista que va creure que l’art no s’ha de mirar, sinó viure. I en això, el Bosc de Can Ginebreda guanya per golejada.
I si sou de caminar, no us perdeu aquesta ruta, des del llac de Banyoles, on es passa per diversos llocs del terme i inclou el pas per aquest museu a l'aire lliure de Can Ginebreda.
