Bagà: el poble del Berguedà que va preferir perdre 100 donzelles abans que un cavaller

A dues hores de Tarragona hi ha un poble que sembla tret d’un episodi de “Joc de Trons” rodat amb pressupost del segle XII. Muralles, pedra i miracles conviuen amb el so de les maletes low cost i l’olor de croissant de forn nou. Benvinguts a Bagà, on la història es va salvar gràcies a un sant amb bon timing.

El GPS et dirà “arribaràs en 2h 15min per l’Eix del Llobregat”, però el que no et diu és que cada revolt cap al Cadí-Moixeró és una porta a l’edat mitjana. Entre boira i pi negre, el poble encara recorda el dia que gairebé van entregar 100 donzelles per salvar el seu cavaller més il·lustre.

bagà01
Imatge de Bagà, passant per sobre el pont del riu Bastareny. Foto del bloc viviraventuras.com

Un rescat amb més zeros que un pressupost municipal

Segons la llegenda, durant la conquesta d’Almeria al 1147, el noble Galceran de Pinós —sí, d’aquells Pinós amb palau propi— va ser capturat pels sarraïns. El seu pare, desesperat, va demanar ajuda al comte Ramon Berenguer IV per pagar el rescat. El preu: 100.000 monedes d’or, 100 cavalls blancs, 100 vaques i 100 donzelles. Ni a “La que se avecina” s’han vist pactes tan estranys.

Els veïns de Bagà (municipi de la la comarca del Berguedà), que ja llavors sabien el que era fer “crowdfunding” abans que existís el concepte, van aconseguir quasi tot... menys la part de les donzelles. Però el que no va poder l’or, ho va fer la fe. Sant Esteve (sant a qui es dedica l'església de Bagà), a qui Galceran resava cada dia, va fer el seu cameo celestial i el va rescatar en persona. Literalment. 

 

Del calabós al port de Salou (sí, aquí comença el miracle)

El cavaller va aparèixer sà i estalvi al port de Salou, on encara ningú havia pensat en construir apartaments de vacances. La llegenda diu que va arribar just el dia abans que marxés la comitiva amb les pobres donzelles. “Timing diví”, que en diríem avui.

En agraïment, Galceran va donar la meitat del seu delme a l’església de Sant Esteve de Bagà i va decretar que cap noia baganesa tornaria a ser esclava. Des de llavors, el poble li fa festa grossa cada juliol -tot i que enguany ha estat a l'octubre- amb la Setmana Medieval de Bagà, anomenada "Les festes de la Baronia de Pinós" i el Mercat Medieval, on es barregen cavallers, cervesa artesana i algun turista que es pensa que està en un capítol de “Vikings”.

bagà-festes_de_la_baronia
Balls de Les Festes de la Baronia de Pinós, a Bagà. Foto de l'Ajuntament de Bagà

Què veure a Bagà (a part de "fantasmes" medievals)

El nucli antic és d’aquells que et fan treure el mòbil cada deu metres. Carrers empedrats, placeta porticada de Galceran de Pinós, i l’estàtua del protagonista mirant l’horitzó com si encara busqués el seu cavall. El Palau dels Barons de Pinós —ara Centre Medieval i dels Càtars— és visita obligada, amb exposicions que expliquen tant la llegenda com les croades.

A dos minuts, l’església de Sant Esteve manté fragments romànics i gòtics i, tot i les pèrdues durant la Guerra Civil, conserva aquella olor d’encens vell i pedra humida tan “authentic experience”.

Info ràpida de viatge:
Distància des de Tarragona: 175 km
Temps en cotxe: 2h 15min per C-25 i C-16
Altitud: 785 m
Millor època: primavera i juliol (Setmana Medieval)
Web oficial: baga.cat

El Cadí-Moixeró: on la muntanya també explica històries

Des del centre del poble surten rutes com el Camí dels Bons Homes, que connecta amb França i rememora el pas dels càtars. Si prefereixes menys mística i més natura, tens el riu Bastareny i el seu salt d’aigua al Bullidor de la Llet, una cascada que sembla sortir d’un anunci d’aigua mineral.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró ofereix panoràmiques que ni el mirador de Siurana podria replicar. Des del Coll de Pal tens vistes de mitja Catalunya, i a l’hivern, pistes d’esquí sense les cues del Pirineu central. Els de l’Oficina de Turisme diuen que és “una de les portes més autèntiques al Pirineu català”. I sí, aquesta vegada no exageren.

Una escapada medieval per a tarragonins amb GPS i curiositat

Des de Tarragona, la ruta és tan senzilla com agafar la C-14 fins a Manresa i després la C-16. Unes dues hores llargues, bons podcasts i millor companyia. Ideal per a caps de setmana sense platja o per desintoxicar-se de la Rambla Nova o la plaça de la Llibertat i de les paelles per a turistes. Si t’agrada Siurana, Bagà és la seva cosina del nord amb més boira i menys influencers.

I si et preguntes si encara celebren el miracle: sí. Cada juliol (enguany a l'octubre), Bagà es transforma en un decorat vivent, amb cavallers, músics i olors de brasa. Els nens juguen a ser sarraïns, les mares fan coques i els pares miren com si tot allò fos, d’alguna manera, una metàfora de la paciència catalana.

Pels més excursionistes, podeu fer la Ruta per l'Antic Ferroviari de la Via del Nicolau, una sortida apta per a tots els públics.

bagà-trenet-nicolau-superhikers-wikiloc
Monument al Trenet de la Via del Nicolau. Foto: Superhikers, a Wikiloc

Final amb moral medieval (i un punt d'ironia)

Al final, Bagà és un d’aquells llocs que recorden que les llegendes també serveixen per fer turisme. Però mentre camines pels seus carrers empedrats, entre el soroll de maletes i el silenci dels segles, encara sents aquell aire d’agraïment antic. Potser perquè, en el fons, tots tenim alguna donzella interior que voldríem rescatar.

Per més informació i horaris actualitzats de la Setmana Medieval, consulta el web oficial de l’Ajuntament de Bagà. I si voleu conèixer més coses sobre la Llegenda del Rescat de les 100 donzelles, consulteu la pàgina web de Turisme de Bagà.