AVE Madrid-Barcelona: perills amagats en la via a 2026

La realitat oculta de la via Madrid-Barcelona

Al novembre de 2025, el ministre Óscar Puente es mostrava eufòric anunciant un impuls per portar l'AVE fins als 350 km/h en la línia entre Madrid i Barcelona. Però la realitat que ha esclatat després de l'accident d'Adamuz ha fet que les promeses quedin en un segon pla. L'última setmana, Adif ha reduït la velocitat fins a 160 km/h entre Madrid i Saragossa i, més recentment, a només 80 km/h a Tarragona per la detecció d'una ruptura a la via.

La pregunta clau és: per què una línia que es volia de punta i que ha rebut milions d'euros d'inversió mostra ara un estat tan deteriorat? L'explicació s'amaga en inspeccions que van revelar una realitat preocupant: hi ha trams de fins a cent quilòmetres amb fixacions de via en mal estat que haurien d'haver estat canviades fa anys.

Els components que alarmen els experts

Segons tècnics que treballen en el manteniment, algunes parts de la via són literalment un desastre. Les placas d'aprofitament de carril, que són làmines de cautxú que actuen com a amortidors entre les traverses i el carril, han quedat completament desfetes. On abans hi havia una peça rectangular, ara només queda una massa negra informe que no compleix la seva funció.

Però no acaba aquí: els perns — els elements que subjecten el carril a la via — han estat trobats en mal estat en centenars d'unitats. Els informes d'Inspecció de 2025 constaten que moltes d'aquestes fixacions estan sense apretar o directament inutilitzades, cosa que fa que el carril estigui mal ancorat a l'estructura. La sensació dels treballadors és que alguns trams de la via donen vertigen per la seva inseguretat.

Reaccions i mesures que arriben tard

Les alarmes no han estat només internes. Els maquinistes van començar a queixar-se ja el passat agost, i l'empresa pública Ineco, encarregada d'estudis i consultories, va advertir oficialment de l'existència de tornillos de via sense apretar i altres deficiències estructurals. Tot això, però, no ha evitat que s'arribés a situacions de risc com l'accident recent.

Les mesures actuals passen per reduir dràsticament la velocitat i iniciar la substitució de les peces més deteriorades, però la tasca és titànica. El manteniment sembla haver quedat arrossegat durant anys, posant en perill no només la velocitat, sinó la seguretat dels viatgers.

Com afecten aquestes incidències al viatger?

• Velocitat reduïda: Els trens circulen molt més lents en trams afectats, allargant el viatge.
• Més vibracions i sorolls: La peça amortidora desgastada provoca un pas menys suau.
• Incertesa i retards: L'estat de la via obliga a mesures d'emergència que compliquen la puntualitat.

Què diu l'administració?

Fonts d'Adif i del Ministeri de Transports, consultades per experts, reconeixen que el manteniment ha estat insuficient i que ja s'estan impulsant plans de millora. Però la feina podrà portar anys, i mentre això passa, la línia més emblemàtica d'alta velocitat d'Espanya mostra les seves costures més fràgils.

Dades pràctiques per als viatgers

Per a més informació oficial, consulta el web del Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif).

La realitat és que, mentre es treballa per recuperar la velocitat i la seguretat, els viatgers de l'AVE Madrid-Barcelona hauran d'acostumar-se a un viatge menys fluït i a la sensació que la via està demanant a crits una revisió profunda.

Si tens previst agafar aquest tren ben aviat, prepara't per alguna sorpresa en forma de retards o vibracions inesperades. Però això sí, sense perdre la perspectiva: l'alta velocitat no és només accelerar, és també garantir que el trajecte sigui segur i còmode. I ara mateix, aquesta línia té un problema que no es pot amagar amb anuncis oficials.