Adršpach-Teplice: el paisatge txec que molts del Camp encara no saben que necessiten veure
A dues hores d’on acaben les nostres ganes de platja i comença la necessitat de descobrir alguna cosa nova, hi ha un lloc a Europa que sembla tret d’un conte eslau de boira i roques gegants. Un lloc que molts del Camp de Tarragona només coneixen perquè el veí friqui de les escapades no para de recomanar-lo.
El nom costa de pronunciar fins que portes dues StaroBrno al cos, però la primera impressió és clara: aquí hi ha alguna cosa que no quadra, una mena de laberint natural amb actitud de parc temàtic. I, evidentment, ningú t’explica què és fins que ja hi has entrat del tot.
Què és exactament Adršpach-Teplice i per què tothom en parla
A partir del tercer pas dins aquest bosc mineral, la cosa queda clara: estàs davant d’un dels conjunts de formacions de roca sedimentària més sorprenents de Bohèmia. Un espai on les roques fan 17 km² de laberints naturals entre Adršpach i Teplice nad Metují, al nord-est de la República Txeca. Un paisatge que va ser declarat reserva natural nacional el 1933.
Aquí, les grans roques sedimentàries erosionades per l'aire i l'aigua ha anat jugant al Tetris geològic durant mil·lennis, creant passadissos estrets, agulles impossibles i parets verticals que avui atreuen des de senderistes prudents fins a escaladors amb molt d’ego. Tot plegat envoltat de boscos humits, ocells protegits i un aire d’aventura que sembla tret de la trilogia de “The Witcher”.
• Lloc: Nord-est de Bohèmia, República Txeca
• Superfície: 17 km²
• Tipus de paisatge: Formacions de roca sedimentària, canons, boscos i llacs
• Protecció: Reserva natural nacional des de 1933
• Accessos principals: Adršpach i Teplice nad Metují
• Ideal per: senderisme, escalada, fotografia, avistament d’ocells i gravació de pel·lícules èpiques
Com s’hi arriba des de Tarragona (sense perdre la dignitat)
Si ets del Camp i vols fer aquesta escapada, el més senzill és volar fins a Praga (des de Barcelona, que ja ens coneixem) i agafar un tren cap a la regió de Broumov. El trajecte és llarguet però amable, i les vistes tenen aquell punt de “què tranquil·la que és aquesta gent” que ens agrada quan volem desconnectar de la T-11 i les obres infinites.
Un cop arribes, veuràs que la infraestructura està pensada per a humans: senders marcats, circuits circulars, escales i miradors. Res de perdre’t com a Prades quan el GPS decideix que s’ha cansat.
Rutes i miradors per entendre el lloc (i per tenir fotos èpiques)
El parc té diversos recorreguts circulars que passen per gorges estretes, arcs de pedra i zones boscoses. Alguns trams són tan fins que t’obliguen a respirar com si estiguessis intentant entrar al Castell del Moro per la porta petita. Tot plegat amenitzat amb miradors estratègics que et permeten veure estructures que semblen gegants adormits.
Un dels punts més coneguts és la torre de Skalní Koruna, 50 metres d’altura que no requereixen ser escalador olímpic però sí tenir ganes de fer cames. Les vistes des de dalt són d’aquelles que fan que t’oblidis de respondre al grup de WhatsApp.
Taula de rutes recomanades
| Ruta | Distància | Dificultat | Punts destacats |
|---|---|---|---|
| Circuit Adršpach | 3,5 km | Fàcil | Llac de color maragda, agulles de roca sedimentària o gres |
| Ruta Teplice | 6 km | Moderada | Canons estrets, gorges altes |
| Mirador Skalní Koruna | 1,5 km | Mitjana | Vistes panoràmiques |
Escalada, ocells i altres aficions que aquí tenen premi
Les roques d’Adršpach-Teplice són un clàssic europeu de l’escalada. Tant, que els últims anys la zona s’ha convertit en punt de trobada per a esportistes que busquen parets verticals amb personalitat. Això sí, amb límits: moltes zones estan protegides pel falcó pelegrí, i hi ha espais tancats temporalment per garantir que les aus puguin criar amb tranquil·litat.
Per als que prefereixen activitats menys èpiques, hi ha llacs navegables, ponts de fusta i trams ombrívols que recorden una mica –només una mica– als boscos de les Muntanyes de Prades després de la pluja.
Castells, ruïnes i aquella sensació d’haver viatjat en el temps
Si tens esperit de ruta històrica, a la part de Teplice hi ha les ruïnes del castell de Strmen, una fortalesa que aprofitava l’orografia per defensar-se quan el món era un lloc més complicat. L’accés actual són uns 300 graons amb pendent intensa que exigeixen cert respecte però ofereixen una bona recompensa.
Les vistes des del punt més alt fan que entenguis perfectament per què els antics pobladors van triar aquest turó per vigilar-ho tot. I per què avui segueix sent un dels punts més visitats.
La parella del bloc @Hoyviajamos, ens fan un recorregut per aquesta ciutat de roca de Teplice, on es van rodar escenes de la pel·lícula Cròniques de Nàrnia.
Planifica la visita: entrades i recursos oficials
El parc té un sistema de tickets online amb franges horàries, especialment útil si hi vas a l’estiu. L’aforament és limitat i el cap de setmana es pot omplir ràpid. Pots reservar directament a la pàgina oficial: adrspasskeskaly.cz (tradueix-te la pàgina web, si no controles massa el txec).
Les tarifes varien segons la temporada, i el pàrquing també es pot reservar prèviament per evitar maldecaps. Detall que qualsevol del Camp agraeix, perquè saber on deixar el cotxe sempre és mig viatge.
Per què aquesta escapada agrada tant als viatgers del Camp
Potser és perquè ens agrada la natura amb caràcter. O perquè després de tants caps de setmana buscant ombra entre Tarragona i Vandellòs, trobar un laberint de pedra gegant té un efecte balsàmic. O potser és perquè Adršpach-Teplice combina tot el que demana una escapada curta: frescor, silenci, rutes fàcils i fotos que semblen d’un altre planeta.
Sigui com sigui, és un lloc que val la pena posar al radar. Un paisatge que, com diria qualsevol guia local, “si el mires bé, et mira també ell a tu”. I que, per als viatgers de Tarragona que volen veure Europa més enllà dels circuits habituals, és una d’aquelles experiències que es recorden amb ganes de tornar-hi.
