T-Systems, NTT Data i Telefónica: la batalla de 400 milions per la Núvol sobirà de Catalunya

La Generalitat de Catalunya prepara un salt tecnològic amb un contracte de gairebé 400 milions d'euros per a la seva núvol sobirà. T-Systems, NTT Data i Telefónica són els protagonistes d'una cursa que marcarà el futur digital del territori.

Imagina un entorn digital on les dades estiguin protegides sota les normatives europees més estrictes i gestionades per un únic proveïdor durant vuit anys. Aquesta és la visió que s'ha posat en marxa i que pretén estar operativa abans de finals de 2027.

Per què aquesta lluita interessa als ciutadans de Catalunya?

La importància d'aquesta adjudicació rau en què serà la base digital que sostindrà serveis públics i privats amb un alt grau de seguretat i autonomia. Tenir una núvol sobirà significa controlar on i com es processen les dades, evitant la dependència exclusiva de gegants tecnològics estrangers i protegint la privacitat dels usuaris.

El projecte contempla un model híbrid que combina núvol pública sobirà, núvol pública tradicional i núvol privada, adaptant-se a la criticitat i sensibilitat de cada servei. Aquest enfocament no només aporta flexibilitat, sinó que també reforça la resiliència del sistema digital català.

Quines són les característiques principals del contracte?

El contracte únic, sense divisió en lots, s'estendrà per vuit anys i exigeix el nivell més alt de certificació de sobirania digital (SEAL 3) segons el marc europeu Cloud Sovereignty Framework. Això implica que les dades es mantindran i processaran dins la Unió Europea, i que el proveïdor haurà de complir estrictament la legislació vigent.

Com es reparteixen avui els serveis en Núvol a Catalunya i què canviarà?

Actualment, el 80% dels serveis es gestionen en núvol privada de la Generalitat, mentre que només el 20% es troben en núvol pública. Amb la nova infraestructura sobirana, es preveu que el 40% dels serveis s'allotgin en aquesta núvol sobirà, trencant la tradicional dependència i equilibrant el pes entre els tres entorns digitals.

Com competeixen T-Systems, NTT Data i Telefónica en aquest àmbit?

Aquestes empreses no són novelles en el sector. Telefónica Tech s'ha aliat amb Google Cloud per crear solucions de núvol sobirà a Espanya, mentre que T-Systems aposta per la seva plataforma T Cloud Public. NTT Data, en canvi, no presenta una núvol pròpia sinó que gestiona núvols sobirans de tercers, apostant per la gestió i integració.

La competència és dura perquè el contracte no es fragmenta, la qual cosa obliga a un proveïdor únic que garanteixi la màxima qualitat i seguretat durant vuit anys sense pròrroga.

Quines implicacions té aquesta competència per al sector tecnològic català?

Si una de les empreses guanya, podrà consolidar la seva presència al mercat català i, per extensió, a Espanya, en un segment amb creixement exponencial. Això vol dir innovació, inversions i oportunitats laborals locals més fortes, així com un augment de la seguretat digital per a empreses i administracions.

Quina és la regulació Europea que marca el camí en aquest projecte?

La normativa Cloud Sovereignty Framework estableix que la gestió, control i supervisió de la núvol ha de ser sota un proveïdor privat subordinat a la legislació europea. Això obliga a mantenir les dades dins de la UE i assegurar que els processos compleixin amb els estàndards més estrictes de protecció i seguretat.

Quina és la visió del Govern de la Generalitat respecte a aquest Model híbrid?

El Govern defensa que la combinació de núvol pública sobirà, núvol pública tradicional i núvol privada permet adaptar la tecnologia a les necessitats específiques segons la criticitat i sensibilitat de les dades. Això dota el sistema d'una flexibilitat i resistència que no es pot assolir amb models únics.

Aquesta aposta per un model híbrid es tradueix en un futur on Catalunya podrà gestionar millor els seus serveis digitals, minimitzant riscos i millorant la protecció de la informació.

Com afectarà aquesta nova infraestructura als usuaris i administracions locals?

Els usuaris i les institucions podran gaudir d'una major seguretat i privacitat, ja que la informació estarà sota un control més estricte i local. A més, la infraestructura promet agilitat i capacitat de resposta davant imprevistos, gràcies a la seva configuració híbrida i resilient.

Quins reptes es presenten per a la implementació d’aquest projecte?

Un dels principals reptes és garantir la integració efectiva entre els diferents tipus de núvols i assegurar que el proveïdor únic compleixi amb les exigències tècniques i legals. També caldrà gestionar la transició dels serveis actuals sense afectar la qualitat ni la seguretat.