Elon Musk (SpaceX) irromp en el negoci dels “data centers” orbitals i fa un gir inesperat amb Starlink V3
La moda tecnològica del trimestre: muntar centres de dades en òrbita per calmar la set infinita d’energia de la IA. A Silicon Valley ja hi havia decks, VCs i powerpoints flotant en microgravetat.
Sobre el paper, l’espai ofereix sol de 24/7 i un radiador natural a -270 °C. Menys aigua, menys soroll, menys calor. Però hi havia un petit problema logístic: pujar-ho, muntar-ho… i que no es trenqui.
- El debat: energia infinita dalt, logística impossible a baix
- La jugada: convertir Starlink V3 en CPD distribuït
- On és avui Starlink i què vol dir “escala”
- Taula: dues rutes per a la IA a l’espai (monòlit vs malla)
- Què en diuen els “altres” (i la realitat tècnica)
- Calendari, riscos i què vigilar els propers mesos
- Comprovar les cartes: què és oficial i on informar-se
El debat: energia infinita dalt, logística impossible a baix
Durant mesos, la idea ha crescut: si la IA es menja el món, necessitarem gigawatts que a la Terra costen aigua i emissions. A l’espai, diuen, hi ha sol constant i el buit com a dissipador. Jeff Bezos va posar números en un escenari de 10–20 anys per veure-hi clústers gegants d’IA girant sobre el cap. :contentReference[oaicite:0]{index=0}
El relat promet: menys dependència d’infraestructures locals, menys torres de refrigeració, i un nou mercat per a llançadores reutilitzables. Però també hi ha el costat fosc: cost de llançament, manteniment remot, massa crítica de panells i radiadors, i risc d’un single point of failure molt car. :contentReference[oaicite:1]{index=1}
I aquí entra Elon Musk amb la subtilesa d’un Raptor a màxima potència. Enmig del debat, va escriure que n’hi hauria prou amb “escalar els satèl·lits Starlink V3, amb enllaços làser d’alta velocitat”. I va rematar: “SpaceX ho farà”. No és un CPD clàssic a l’espai; és un gir de guió. :contentReference[oaicite:2]{index=2}
La jugada: convertir Starlink V3 en CPD distribuït
La clau del missatge no és muntar una nau-fàbrica de servidors a l’òrbita, sinó aprofitar la constel·lació que SpaceX ja té (i que creix). Els Starlink V3 arriben amb làser intersatel·lit i una capacitat bruta de xarxa que, per paquet, multiplica la generació anterior. :contentReference[oaicite:3]{index=3}
Segons comunicacions i reportis recents, cada llançament de Starship carregat de V3 podria afegir uns 60 Tbps de capacitat a la malla—una xifra que canvia el joc si penses en càlcul distribuït i edge hosting orbital. No cal un “hiper-CPD” de 4 km: cal molts nodes, ben connectats i barats de posar en òrbita un darrere l’altre. :contentReference[oaicite:4]{index=4}
Per què això és un cop sobre la taula per a les startups
Moltes startups havien aixecat titulars amb CPDs gegants a l’espai. Nvidia ha apadrinat Starcloud, que prepara el primer llançament d’una GPU H100 en òrbita aquest novembre com a demostrador. Bon màrqueting, sí, però el model de Musk escurça el camí: no cal dissenyar-ho tot de zero si ja tens 10.000 satèl·lits i un coet per apilar-ne més. :contentReference[oaicite:5]{index=5}
Afegim-hi que Eric Schmidt (ex-CEO de Google) ha adquirit Relativity Space presumptament amb la mateixa idea al cap: aprofitar llançadores pròpies per a aquesta nova onada de infra orbital. Tothom mira cap amunt; la diferència és qui pot enlairar-se ara mateix. :contentReference[oaicite:6]{index=6}
On és avui Starlink i què vol dir “escala”
A finals d’octubre de 2025, SpaceX ha superat el llindar dels 10.000 satèl·lits Starlink llançats, amb milers d’unitats operatives i més des de Falcon 9 cada setmana. El ritme és el secret: per molt brillant que sigui el teu disseny orbital, si no el pots repetir a escala, es queda en teoria. :contentReference[oaicite:7]{index=7}
Des del punt de vista de xarxa, els V3 apunten a gigabit per terminal i una malla d’enllaços òptics punt a punt que redueixen salts a terra i latència. No és un supercomputador monolític, però sí una graella global amb cada llançament de 60 Tbps addicionals si els plans es materialitzen amb Starship. :contentReference[oaicite:8]{index=8}
- Visió de Musk: escalar Starlink V3 amb enllaços làser per a hosting i dades. :contentReference[oaicite:9]{index=9}
- Capacitat per llançament: fins a 60 Tbps afegits amb Starship (objectiu declarat). :contentReference[oaicite:10]{index=10}
- Estat de la constel·lació: més de 10.000 satèl·lits llançats (oct. 2025). :contentReference[oaicite:11]{index=11}
- Alternatives: Bezos veu CPDs orbitals en 10–20 anys. :contentReference[oaicite:12]{index=12}
- Demostrador GPU: Starcloud pretén pujar una NVIDIA H100 aquest novembre. :contentReference[oaicite:13]{index=13}
Taula: dues rutes per a la IA a l’espai (monòlit vs malla)
| Aspecte | CPD orbital “monolític” | Malla Starlink V3 “escalada” |
|---|---|---|
| Energia | Grans arrays solars i radiadors (km²) | Energia per satèl·lit, modular i distribuïda |
| Logística | Assemblatge orbital complex, pocs punts de fallada | Replicació via Starship; molts punts, redundància |
| Latència | Ruta cap a un sol node | Làser intersatel·lit, processament edge |
| Escala | Poques entregues massives | Llançaments recurrents, 60 Tbps/Starship (objectiu) |
Què en diuen els “altres” (i la realitat tècnica)
Bezos va defensar que el sol constant i la refrigeració passiva faran que, tard o d’hora, sortirà a compte. Però va admetre obstacles: una planta d’1 GW implica milions de m² de panells i desenes de milers de tones. Traduït: sense una Starship madura i una cadena d’assemblatge orbital, la festa arriba tard. :contentReference[oaicite:14]{index=14}
Alhora, l’ecosistema es mou. Starcloud prova GPU H100 en òrbita com a tastet d’IA espacial. I la compra de Relativity Space per part de Eric Schmidt indica que alguns volen control vertical del coet al servidor. Però cap d’aquests actors té avui la capacitat de llançament i la constel·lació operativa de SpaceX. :contentReference[oaicite:15]{index=15}
Calendari, riscos i què vigilar els propers mesos
El missatge de Musk és declaració d’intencions, no full de ruta. No hi ha dates, ni arquitectura publicada per a càlcul o persistència de dades en satèl·lits. El que sí tenim és un vector: V3 + Starship i un ritme industrial de llançaments que ja ha superat els 10.000 satèl·lits en òrbita o llançats. Si veiem payloads de processament dedicat als V3, sabrem que la hipòtesi passa a prototip. :contentReference[oaicite:16]{index=16}
Riscos? Ciberseguretat en entorns hostils, resiliència davant fallades, gestió tèrmica in situ i, no menys important, el cost per operació de traslladar dades cap amunt i cap avall. Un editor especialitzat ho resumia així fa uns dies: “tècnicament plausible, econòmicament per demostrar”. :contentReference[oaicite:17]{index=17}
Comprovar les cartes: què és oficial i on informar-se
La referència més directa és el missatge de Musk a X. També pots seguir el progrés dels V3 i de Starship als canals de SpaceX, i la cobertura tècnica d’Ars Technica i DataCenterDynamics. Enllaç oficial recomanat: perfil d’Elon Musk a X i SpaceX. :contentReference[oaicite:18]{index=18}
Conclusió: si SpaceX converteix Starlink V3 en una malla de càlcul i dades, haurà reescrit el guió dels centres de dades orbitals sense aixecar un sol hangar a l’espai. Una jugada molt “Motor”: menys maquinari monumental, més velocitat, més iteració. Si passa, el sector —de Bezos a Schmidt— haurà de conduir per un carril que, casualment, ja és propietat de qui posa més metall a l’òrbita. :contentReference[oaicite:19]{index=19}
