El secret d’una rua que no ho és exactament
A vegades la frontera no és un munt de gestos solemnes, sinó una simple línia blanca al mig de la calçada. Imagina la teva vida quotidiana dividida per un vora‑vora invisible: els veïns d’una banda fan servir un ajuntament, els de l’altra en fan servir un altre —i, per acabar-ho d’adobar, dos sistemes comarcals i provincials.
Passa a Bellvei i Castellet i la Gornal, al Penedès. Una via qualsevol —sí, com aquella del barri— separa dos móns com si fossin dos mons veïns però sense visats.
La frontera que trepitges cada dia
La via en qüestió es troba entre el municipi de Bellvei (Baix Penedès, Tarragona) i Castellet i la Gornal (Alt Penedès, Barcelona). Espontàniament, la vorera ja no és un element neutre: marca la frontera. I no és poca cosa: es divideix en dues administracions municipals, comarques i províncies diferents. La línia no és pintada ni senyalitzada, però legalment sí.
Quan la rutina es troba amb la burocràcia
Els veïns podrien anar a comprar a l’altra banda del carrer i de sobte estar trencant restriccions de moviment. L'alcalde de Castellet va assenyalar que això provoca «incoherències» i és una situació amb la qual ningú no comptava —especialment útil si apareix una epidèmia i no pots sortir de província perquè vius a l’altra banda de la vorera.
Una frontera sense senyalitzacions, però amb conseqüències
A la pràctica, la vida continua amb normalitat. Però hi ha petites diferències amb gran impacte: escoles, impostos, ajudes socials… tot depèn de quin costat de la calçada visquis.
Per què existeix aquesta dicotomia?
Històricament les fronteres es van traçar abans que les urbanitzacions. Quan es van expandir els pobles, aquest vial es va convertir en una excusa moderna per a desigualtats antigues.
Un cas que no és únic
Altres llocs com El Pertús (Catalunya-França) viuen situacions similars. Però aquí és una frontera interna amb conseqüències igualment absurdes.
La problemàtica legal i social
Durant el confinament de 2020, el «Decret d’estat d’alarma» va impedir creuar comarques. Molts veïns no podien travessar la vorera del davant de casa seva. Ara, els ajuntaments estan negociant una solució, però implica reordenar serveis i pressupostos.
Una oportunitat per repensar fronteres locals
Fer un intercanvi administratiu seria una solució, però caldria moure ajuntaments, impostos i serveis. No és tan trivial com sembla.
Allò que donem per suposat —comarques, províncies, municipis— pot transformar un carrer en una frontera real. Un microcosmos burocràtic que trepitgem cada dia sense saber-ho.
Passa’t per Bellvei o Castellet i la Gornal i fixa’t: potser la línia més absurda del país et passa just sota els peus.
