Càpsules de realitat virtual per transformar presos a Tarragona

La realitat virtual que fa trontollar barreres a la presó de Tarragona

Entrar a Mas d’Enric no és com qualsevol visita. Portes que es tanquen darrere teu, controls, passadissos que semblen d’institut. I en un aula d’aquesta escola, quatre presos ja han provat una cosa que no esperaven: posar-se a la pell de la víctima.

La tecnologia? Unes gafes de realitat virtual immersiva que projecten escenes de violència de gènere. No és un joc, sinó un projecte científic amb la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS al capdavant, coordinat pel psicòleg i director del centre, Nicolàs Barnes.

Però, què fa aquesta experiència tan especial? La resposta és la paraula que tot el món diu però ningú sap explicar: empatia. Aquesta sensació que un intern pot experimentar des del primer moment sense que ningú li ho expliqui a l’estil tradicional.

Com funciona el procés?

Abans de posar-se les gafes, els presos passen per un llarg itinerari: des de l’educació emocional fins a programes que els ajuden a pensar i creure en el canvi. Només després arriben a l’experiència virtual, que forma part de la fase final del tractament per violència de gènere.

Durant la sessió, l’intern viu de primera mà una escena de violència i sent com el seu agressor s’acosta. Molts expliquen haver sentit por, humil·lació o injustícia. I no és fàcil quedar-se indiferent quan veus com el presonatge es fa més gran davant teu, a cada pas.

Els testimonis no enganyen

Un dels interns confessa que abans no entenia l’abast del que havia fet, però ara veu clar el dany causat a dones i fills. Tothom coincideix: aquest programa hauria d’estar als instituts. Un altre admet que entendre la violència masclista li ha alliberat d’una pesada motxilla.

Un projecte guardonat i reconegut internacionalment

El que sembla una simple sessió amb unes ulleres ha rebut el Prison Achievement Award 2023 per EuroPris, un guardó europeu que reconeix la seva innovació.

A més, l’ONU, a través de la seva secció criminològica UNICRI, ha destacat aquest projecte com un referent en rehabilitació penitenciària. El futur? Ampliar les escenes per posar-se en la pell dels fills que presencien la violència i explorar altres delictes.

El repte de crear empatia real

Barnes explica que la realitat virtual ajuda a trencar barreres cognitives, especialment amb presos amb dificultats lectoescriptores. La motivació dels interns creix quan veuen que no és una teràpia més, sinó una experiència que han de viure.

Aquesta eina està disponible en diferents llengües, el que elimina obstacles idiomàtics i fa que el projecte sigui encara més inclusiu.

Els passos a seguir després de l’experiència

La realitat virtual és només la fase final d’un llarg procés que inclou programes per gestionar emocions, identificar violències i reflexionar sobre el propi comportament. Els interns escriuen la seva autobiografia i aprenen a reconèixer senyals d’alerta en les relacions.

Els testimonis deixen clar que aquesta experiència no només els ha fet veure el que han fet, sinó que els ha canviat per dins.

Detalls pràctics i dades del programa

Veu del director

«La realitat virtual permet que l’empatia no sigui només un concepte, sinó una experiència real. Això és un gran avanç per a la rehabilitació penitenciària», explica Nicolàs Barnes (director de Mas d’Enric, 2026).

Veu de l’educadora social

«Cada intern ha de passar per un procés llarg abans d’arribar a aquesta experiència, per això és tan valuosa i transformadora», diu Aida, responsable del programa de violència de gènere.

Després de recórrer l’últim passadís i veure com es tanquen les portes darrere nostre, queda clar que a Mas d’Enric es treballa per canviar vides amb eines que trenquen esquemes. I això, a Tarragona, ja no és futur: és present.

Per a més informació sobre el programa, pots consultar l’Administració Penitenciària de Catalunya.