Tres mesos negres a la T-11: atropellaments, fugides i un debat que Reus ja no pot ajornar
Quan una carretera comença a sortir massa sovint als titulars, és que alguna cosa no rutlla. La T-11, entre Reus i Tarragona, s’està guanyant a pols el títol de via maleïda. Primer, a l’agost, un jove de 28 anys fugia després de provocar dos accidents a la rotonda de les Gavarres. Després va ser l’atropellament mortal d’un vianant el 2 d’octubre I entre mig, més d’un centenar de morts a les carreteres catalanes.
El trànsit no s’atura, però la sensació és clara: la T-11 s’ha convertit en una autopista urbana sense regles humanes. Cotxes que volen, passos inexistents, i vianants que s’hi juguen la pell. Reus ho sap, però sembla que el mapa de riscos circula més lent que els vehicles.
Un vianant mort a la T-11: la notícia que, malauradament, ja no sorprèn
Hora d’avís: 20.54 h
Lloc: T-11, punt quilomètric 11,5 (Reus, Baix Camp)
Vehicles implicats: Autobús interurbà
Víctima: Vianant (identitat no facilitada)
Font oficial: Servei Català de Trànsit
Els Mossos van rebre l’avís poc abans de les nou del vespre. Per causes encara sota investigació, un autobús va atropellar un home que creuava la T-11. No hi havia pas habilitat ni llum suficient. La via va quedar tallada dues hores. Quan va reobrir, la notícia ja era un número més a la llista: 113 víctimes mortals a les carreteres catalanes aquest any.
Però darrere de la xifra hi ha un patró: les víctimes vulnerables —vianants, motoristes, ciclistes— representen gairebé la meitat dels morts. La mobilitat s’ha fet per a rodes, no per a persones.
Agost a les Gavarres: fugida a tota velocitat
Setmanes abans, la T-11 ja havia estat escenari d’un altre capítol de trànsit salvatge. El 10 d’agost, un conductor de 28 anys va provocar dos accidents consecutius a la rotonda de les Gavarres, va fugir del lloc i va deixar diversos ferits. Els Mossos el van detenir tres dies després per lesions per imprudència greu i abandonament del lloc de l’accident.
Segons la investigació policial, el jove va entrar en direcció prohibida, va col·lidir amb un cotxe i, en fugir, va impactar contra una motocicleta. Quan els agents van arribar, només quedaven peces del retrovisor i testimonis incrèduls. Més tard, el vehicle va ser localitzat al dipòsit d’una empresa de grues del Baix Penedès. El cas, ara judicialitzat, és un recordatori brutal: la temeritat també mata, encara que ningú mori al moment.
Una via que fa de tot menys connectar
La T-11 s’ha convertit en un símbol d’una contradicció molt catalana: una carretera que travessa la ciutat sense pertànyer-hi. Els conductors la veuen com una autopista; els veïns, com un perill. A l'Ajuntament de Reus hi ha un Pla de Seguretat Viària i està treballant en la pacificació dels accessos urbans.
Però, mentrestant, la rotonda de les Gavarres continua acumulant cops de para-xocs i retards al SEM. Les associacions de veïns del barri Gaudí i del polígon AgroReus reclamen fa anys passos elevats, millor il·luminació i semàfors intel·ligents. Cap d'aquestes qüestions sembla imminent.
Dades que parlen més fort que els frens
El Servei Català de Trànsit ho té clar: la T-11 és una de les vies amb més sinistralitat del Camp de Tarragona. Des de gener, més de 20 sinistres amb ferits hi han estat registrats, segons dades internes. Però no és l’única. L’N-340, amb l’accident mortal d’una dona de 72 anys a la Riera de Gaià, o la C-31 a Torredembarra, també sumen punts negres. La diferència? A la T-11 la majoria d’accidents són dins del nucli urbà.
| Tipus d'accident | Casos 2025* |
|---|---|
| Atropellaments | 3 |
| Col·lisions múltiples | 9 |
| Fugides o abandonament | 2 |
*Dades provisionals fins a 3 d’octubre de 2025. Font: Servei Català de Trànsit.
El factor humà: pressa, distracció i ego al volant
Ni la millor infraestructura pot evitar-ho tot. Però hi ha una veritat incòmoda: la majoria d’accidents tenen nom i cognoms. La policia ho repeteix: la velocitat, les distraccions i l’alcohol continuen sent el còctel més recurrent. A la T-11, on cada rotonda sembla una prova de Fórmula 1, la línia entre “anar tard” i “fer mal” és molt fina.
Un agent dels Mossos d’Esquadra ho resumia fa poc: “Quan surts a patrullar a la T-11, no saps si acabaràs regulant el trànsit o consolant una família”. Potser per això, a Reus, la policia ja parla de “fatiga moral del servei”.
Què pot fer-se ara: idees que no haurien de morir al despatx
Urbanistes i col·lectius com Reus en Moviment proposen un pla de xoc amb cinc mesures: reduir la velocitat màxima a 70 km/h en trams urbans, crear passos segurs per vianants, instal·lar radars pedagògics, millorar la il·luminació LED i ampliar les campanyes d’educació viària. Sembla de sentit comú, però el debat continua en PowerPoint.
Mentrestant, el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) segueix atenent trucades al 900 100 268. I cada mes, una nova família s’hi veu obligada a marcar-lo.
La carretera com a mirall social
Els accidents de la T-11 —d’agost, d’octubre, de cada any— són el reflex d’una mateixa desconnexió: volem arribar abans, però mai sabem on. Les dades no són només estadístiques; són retrats del nostre ritme. Un país que corre, literalment, massa. I una ciutat, Reus, que cada cop s’assembla més a una rotonda infinita.
113 morts aquest 2025. 21 vianants. 29 motoristes. I una carretera, la T-11, que sembla no voler entendre que també s’hi camina.
