Quan un passeig a Vila-seca acaba amb flames: el cas que té tothom en xoc
Hi ha matins a Vila-seca en què el major drama és si el forn ha tret prou croissants. I després hi ha dies com aquest, que sacsegen la rutina i recorden fins a quin punt pot ser fràgil la normalitat.
El que ha passat en un carrer qualsevol del municipi podria ser l’argument d’un film fosc i gens recomanable abans d’anar a dormir. Però, lamentablement, no és ficció. És un episodi real que ha deixat el veïnat amb un nus a l’estómac i més preguntes que respostes.
Un home corrent entre flames: l’escena que ningú voldria veure
Imaginem-ho fredament: estàs passejant el gos o carregant el pa del matí quan, de sobte, apareix un home cremant-se viu al mig del carrer. Aquesta és la imatge que alguns veïns de Vila-seca difícilment podran esborrar de la seva memòria.
La víctima va aparèixer de sobte embolcallada en flames, cridant amb la desesperació que només pot provocar el dolor extrem. El més esfereïdor és que, inicialment, ningú sabia d’on venia aquell infern improvisat.
El punt on la tragèdia deixa de ser accidental
Les primeres sospites podien apuntar a un accident: un bidó de benzina mal tancat, un cigarret a destemps... Però la investigació ha estat clara i contundent: aquí no hi ha hagut mala sort, sinó intencionalitat.
Tot indica que algú —encara no està clar si una sola persona o més— va ruixar la víctima amb un líquid inflamable i va prémer l’encenedor. Un acte que només pot descriure’s amb dues paraules: violència brutal.
Veïns improvisant com a bombers
Si hi ha un petit consol enmig d’aquest escenari tan cru, és la rapidesa amb què alguns veïns van reaccionar. Sense pensar-ho gaire, van agafar mantes, galledes i tot el que van trobar a mà per sufocar les flames. Gràcies a ells i a l’arribada immediata dels serveis d’emergències, aquest home encara pot explicar —amb moltes cremades i un futur incert— què li va passar.
Investigació oberta i un poble amb la por al cos
Els Mossos d’Esquadra continuen recollint testimonis i proves. L’objectiu és clar: trobar qui va decidir convertir un carrer de Vila-seca en un escenari gairebé dantesc. Però mentrestant, el poble ha quedat glaçat. I no només per la por que pugui repetir-se, sinó perquè ningú entén com s’arriba a un punt tan extrem.
Una normalitat que es trenca massa fàcil
És fàcil creure que aquestes històries passen “a altres llocs”. Que són coses de sèries policíaques o de notícies llunyanes. Fins que et topes amb la crua realitat: no cal viatjar gaire lluny perquè algú decideixi jugar a ser botxí amb un bidó i un misto.
El rastre que deixa el foc
Potser demà Vila-seca tornarà a parlar de si hi haurà prou taules per a la fideuà popular o de qui porta la millor comparsa a la festa major. Però el record d’aquest home corrent entre flames seguirà flotant en l’aire. I serà difícil mirar segons qui sense preguntar-se què s’amaga realment rere algunes mirades.
Perquè, al cap i a la fi, el foc no només crema pells. També calcina la sensació de seguretat que, fins fa quatre dies, tots donaven per feta.
