Un contracte d’aigua de 955.000 € que ha acabat esquitxant molt més del previst
Un contracte públic, gairebé un milió d’euros i una història que no passa a Itàlia sinó a Tarragona. Si et pensaves que les aigües només estaven tèrboles després de la pluja, espera a veure què hi ha sota aquesta licitació del Consorci d’Aigües.
Hi ha poder, hi ha gestió pública i, com no, una decisió que ha acabat en mans de la justícia. Els ingredients són tots aquí. Però no, no és ficció ni una minisèrie de Filmin. És un episodi ben real i tan proper com l’aixeta de casa.
Quan l'aigua no és clara
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), l’organisme que subministra l’aigua a bona part del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, està vivint un episodi que fa pensar més en un thriller administratiu que no pas en un simple procés de contractació pública.
Dos directius del consorci han estat imputats per un jutjat de Tarragona. El motiu? Un contracte de 955.000 euros adjudicat l’any 2020 a una empresa per fer el manteniment de sistemes de control i seguretat. Un acord que, segons la denúncia, podria haver estat “cuinat” abans de sortir del forn legal de la licitació.
El contracte que ja venia amb etiqueta
Segons fonts judicials, el concurs públic hauria estat dissenyat a mida perquè només una empresa concreta pogués optar-hi. I no, no estem parlant de màgia negra, sinó de plecs de condicions restrictius. Resultat: només una empresa es va presentar i, òbviament, se’l va endur.
La denúncia, presentada per un extreballador del mateix consorci, apunta directament a pràctiques irregulars que podrien vulnerar la Llei de Contractes del Sector Públic. I aquí és on el cas agafa una altra dimensió, perquè no estem parlant d’errors de becari, sinó de decisions executades des de dalt de tot.
El silenci institucional, de moment, és dens
Ni el Consorci d’Aigües ni la Generalitat —que hi té veu i vot— no han fet declaracions més enllà del clàssic “respectem el procés judicial”. Mentrestant, la investigació avança, i el cas podria esquitxar més persones.
Tot plegat passa en un moment en què la gestió dels recursos hídrics està més en el punt de mira que mai, amb sequera, tensions territorials i un debat obert sobre la privatització dels serveis públics.
Qui controla qui controla?
El cas del CAT evidencia com les estructures de governança poden ser vulnerables sense una supervisió efectiva. L’aigua, que hauria de ser un dret, es converteix en escenari de jocs d’interessos.
Mentrestant, els ciutadans paguem la factura sense saber si a la partida de “manteniment” hi ha un plus per opacitat. La transparència institucional encara té molta feina pendent.
Un cas per seguir de prop
El jutjat continua recollint proves i no es descarten noves imputacions. La Fiscalia està analitzant documentació i es parla de possibles delictes de prevaricació o frau en la contractació pública.
Aquest cas torna a posar en qüestió si les licitacions públiques realment afavoreixen la competència o només són un teatre administratiu.
I mentrestant, l’aixeta raja
El més irònic és que mentre s’investiga si hi va haver manipulació, l’aigua continua arribant com si res. Però ara, cada glop pot tenir gust de burocràcia dubtosa.
Seguirem bevent, sí. Però amb més ganes de saber què hi ha darrere de cada factura. I, sobretot, amb la sospita que potser, més que transparent, l’aigua està una mica tèrbola.
