El cop policial inesperat que ha posat en escac el ‘top manta’ a Tarragona
Salou, estiu, passeig marítim a rebentar de turistes amb crema solar i cervesa de llauna. Però aquella tarda, l’escena va ser més pròpia d’un videojoc que d’un postaló de la Costa Daurada: furgonetes policials, corredisses i una tensió que es podia tallar amb un ganivet de plàstic del xiringuito.
El que va començar com un simple operatiu contra la venda ambulant va acabar destapant una realitat molt més bèstia. No parlem només de quatre bosses amb logotips mal cosits, sinó d’una maquinària tan organitzada que faria tremolar més d’un emprenedor legal.
El ‘top manta’ a Tarragona aquest estiu no ha estat el de sempre. Ja no parlem de quatre llençols estirats amb samarretes de “marca” a 10 euros. Parlem d’una ofensiva policial planificada, gairebé militar, que ha sacsejat la Costa Daurada i ha deixat al descobert un entramat molt més sofisticat del que molts imaginaven.
El detonant va ser Salou, amb la operació "Pilucas". Allò que semblava una actuació més es va convertir en una escena de pel·lícula: setanta manters tallant el Passeig Miramar, objectes volant contra els agents i mobiliari urbà fet caldo. Però la part més bèstia va aparèixer als garatges: més de 12.000 peces falsificades preparades per inundar les platges, valorades en 1,2 milions d’euros.
Un estiu de batalles discretes
Mentre a Salou hi havia focs artificials, a altres punts de la província la cosa era més subtil. Cambrils, Coma-ruga, La Ràpita o Calafell van veure com la presència policial es multiplicava quan el Sol quèia i la manta sortia a passejar. Els agents no només decomissaven bosses i espardenyes, sinó que també acumulaven identificacions i denúncies.
En total, a Tarragona es van requisar més de 14.000 articles falsificats, amb un valor de mercat d’1,3 milions d’euros. Tot això només en sis actuacions: cinc al carrer i una, en concret, que es va endur la palma: la famosa Pilucas.
No és improvisació, és logística
Si algú encara es pensava que el ‘top manta’ era només gent amb pressa i llençols blancs, aquest estiu ha quedat clar que hi ha molt més. Xarxes de vigilància, magatzems secrets i rutes de distribució que arriben més enllà de Catalunya. La venda ambulant és només la punta de l’iceberg d’un negoci que juga a escala global.
La prova? La operació "Kermel" a Lleida, que va desmantellar un dels principals proveïdors de la Costa Daurada. Més de 31.000 articles confiscats i un sistema de distribució que anava des de la N-340 fins a altres continents. Globalització, però en versió low cost.
Barcelona i Girona: els altres focus
No tot va passar a Tarragona. A la província de Barcelona, els agents van posar la lupa sobretot en basars i locals, amb més de 32.000 articles falsificats incautats. A Girona, l’operació MOCOP a Roses va mobilitzar 250 agents i va acabar amb un botí de 34.000 peces, 774 logotips i fins i tot 18.940 euros en metàl·lic.
Aquestes xifres no són simples estadístiques: són la constatació que hi ha una estructura econòmica paral·lela que juga amb les regles del mercat, però sense pagar impostos ni respectar marques.
El balanç global
Si fem números, la cosa fa vertigen: 139.146 articles falsificats, 774 logotips i un valor de més de 26 milions d’euros. 665 agents mobilitzats, 2 detinguts i més de 100 persones investigades. I això només aquest estiu.
La combinació d’operatius en via pública, inspeccions en establiments i investigacions judicials ha quedat demostrada com la fórmula més efectiva. Una mena de “combo” policial que barreja efecte immediat (carrers més nets de manta) amb impacte a llarg termini (xarxes desarticulades).
I ara què?
La pregunta que queda flotant és: servirà tot això per acabar amb el fenomen? Difícil. El ‘top manta’ no és només un problema policial, sinó social i econòmic. Mentre hi hagi turistes amb ganes de comprar samarretes de “marca” a preu de cafè amb gel, hi haurà qui se la jugui per vendre-les.
La pressió policial pot reduir la presència al carrer, però l’arrel del negoci continuarà buscant vies d’escapament. I si no és a la Costa Daurada, serà en un altre passeig marítim. El negoci és massa gros per evaporar-se de cop.
Una lliçó incòmoda
El que ha deixat clar aquest estiu és que el ‘top manta’ no és improvisació: és organització, logística i economia submergida. I que, per molt que es decomissin milions en mercaderia, el sistema es regenera. Una mica com la gespa del camp de futbol: pots arrencar-la, però al cap de quatre dies torna a brotar.
La Guàrdia Civil, amb el suport de Mossos i policies locals, ha donat el cop més fort dels últims anys. Però el dilema continua sobre la taula: fins a quin punt el ‘top manta’ és un problema de seguretat... i fins a quin punt és un reflex de la precarietat i la demanda de ganga fàcil.
Mentrestant, el passeig marítim de Salou tornarà a omplir-se de selfies, gelats i cremes solars. Però darrere del sol i les terrasses, hi ha una història que aquest estiu ha deixat un titular clar: el ‘top manta’ ja no és només manta.
