Cambrils i el top manta: quan la policia marxa, la venda nocturna comença
Un passeig marítim ple de turistes, venedors de mojitos improvisats i la típica olor de crema solar de litre i mig del súper. Enmig d’aquest decorat tan estiuenc, hi ha una presència que ni la policia ni els cartells multilingües aconsegueixen fer desaparèixer del tot.
De dia sembla que la cosa s’hagi calmat, però quan cau el sol la història canvia. I no, no estem parlant dels focs artificials de festa major, sinó d’una activitat que es resisteix a fer vacances malgrat els controls i les multes promeses.
El top manta a Cambrils continua sent un d’aquells temes controvertits que tornen cada estiu, com els cants de les cigales o els posts a Instagram amb peus suats sobre la sorra. Tot i la pressió policial i la política de “tolerància zero” anunciada per l’Ajuntament, la realitat és més de grisos que de blancs i negres. Perquè si bé és cert que els agents aconsegueixen reduir l’activitat en certes hores, els venedors han après a jugar amb els horaris i el ritme dels torns.
Segons el consistori, la reducció arriba al 50%. Però als carrers, la percepció és diferent: alguns veïns i comerciants asseguren que l’activitat es manté o fins i tot ha crescut en comparació amb el 2024. El resultat? Una mena de “mercat fantasma” que no surt a les postals però que tothom veu quan passeja pel front marítim a partir de les nou de la nit.
El factor horari: quan desapareix la policia
Els operatius especials amb furgonetes de l’ARRO i agents de la Policia Local funcionen, sí. Però només mentre duren. Quan el desplegament es retira, els venedors despleguen les seves mantes amb una rapidesa que faria enveja a qualsevol casteller. És en aquesta franja, quan la pressió baixa, que el top manta torna a agafar força.
De dia, en canvi, la combinació de sol, calor i poca clientela juga a favor de la desaparició aparent. La major part dels venedors prefereixen reservar energies per a la nit, quan els turistes passegen amb gelat a la mà i la vigilància policial afluixa. L’Ajuntament parla de “victòria parcial”, però el relat al carrer continua essent més complex.
El discurs oficial vs. la realitat
L’alcalde, Oliver Klein, insisteix que la venda il·legal és “un tema d’ordre públic seriós” i que Cambrils no pot assumir sola el problema. De fet, reconeix que hi ha un component humanitari darrere del fenomen i que afecta molts municipis de la costa catalana. Malgrat això, el missatge és clar: tolerància zero, multes i fullets dissuasius en quatre idiomes per als turistes despistats.
Aquests fullets informen de sancions de fins a 200 euros per comprar productes als venedors ambulants, a més del decomís immediat. Una estratègia que vol traslladar part de la responsabilitat al comprador. Però la pregunta és: realment algú deixa de comprar unes ulleres falses a la nit per por a una multa que ningú ha vist aplicar?
El paper dels turistes
Si el top manta existeix, és perquè hi ha demanda. I aquesta demanda, sovint, porta xancletes i crema solar. Els visitants que veuen els productes com una ganga exòtica alimenten el cercle. Per molt que s’adverteixi als hotels i apartaments turístics, la curiositat (i el preu) sovint guanya la partida.
El debat aquí no és només policial, sinó cultural i econòmic: fins a quin punt es pot eradicar un fenomen que forma part del paisatge turístic d’estiu? Perquè no ens enganyem: molts visitants ja associen el passeig marítim amb els venedors, igual que amb els gelats i les terrasses plenes.
El problema més enllà de Cambrils
Com bé recorda l’Ajuntament, el top manta no és exclusiu de Cambrils. Barcelona, Salou, Sitges o Lloret viuen dinàmiques similars. Les mesures policials es multipliquen, però els venedors es desplacen, s’adapten i tornen a aparèixer. És un joc del gat i la rata que sembla no tenir final.
El component humà tampoc es pot ignorar: molts d’aquests venedors es troben en situacions de vulnerabilitat i la manta és una via de supervivència. Un debat incòmode que xoca amb els interessos comercials i la imatge turística que vol projectar cada municipi.
Operacions especials: l’efecte foc d’artifici
El dispositiu desplegat aquest dimarts amb tres furgonetes d’ARRO i la presència del cap de la Policia Local és un bon exemple. Mentre dura, l’efecte és clar: absència total de venedors. Però un cop acaba, la rutina torna. La sensació és que aquests operatius tenen més d’efecte mediàtic que d’impacte estructural.
Què queda per fer?
La discussió sobre el top manta a Cambrils sembla destinada a repetir-se cada estiu. Amb matisos, amb xifres diferents, però amb la mateixa pregunta de fons: es pot eliminar o només desplaçar? Entre el relat oficial de “reducció del 50%” i la percepció ciutadana, hi ha un espai ple de contradiccions i realitats incòmodes.
Potser la clau no és només policial, sinó també social i econòmica. Però, mentrestant, cada vespre al passeig, entre música de reggaeton i olor a gofres, les mantes tornen a estendre’s.
Per a més informació sobre les actuacions contra la venda ambulant no autoritzada a Catalunya, es pot consultar el web oficial de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.
