El CNL de Reus impulsa un 19% més d’usuaris actius del català el 2025
El nombre d’usuaris actius del català ha crescut un 19% a Reus el 2025. Aquest increment va lligat a més inscripcions a cursos i a la consolidació de parelles lingüístiques que reforcen l’ús pràctic de la llengua.
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ha presentat la memòria d’activitats de l’any passat, on es destaca la seva aposta per incorporar nous parlants i fer que el català sigui la llengua habitual en diferents àmbits locals.
Impuls al català en el sector comercial i empresarial
Visites i formació a comerços
Durant el 2025, el CNL ha visitat 63 establiments comercials regentats per persones estrangeres per oferir formació i assessorament lingüístic. En 14 d’aquests comerços, situats a Reus i altres municipis del Baix Camp, s’han impartit sessions del programa "Comerços aprenents" a 22 alumnes per millorar l’atenció al públic en català.
També s’han realitzat visites a 26 comerços per revisar textos i informar sobre la legislació lingüística que afecta la retolació i l’atenció al públic. A més, s’ha ofert la incorporació a la xarxa de més de 300 establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) i a la campanya Totjoc, amb 20 establiments adherits.
Sessions per a empresaris i gestions lingüístiques
El CNL ha organitzat dues sessions informatives amb la Regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació per a 13 emprenedors, i ha visitat 8 establiments del projecte Espais Vius. També ha participat en un taller de lideratge amb 14 assistents impulsat per la Regidoria de Promoció Econòmica.
En paral·lel, el CNL ha fet gestions per corregir més de 100 establiments comercials que no complien la normativa lingüística en la retolació, demostrant una presència activa en la vigilància del compliment legal.
El català a l’administració local i la cohesió social
Tallers i plans per potenciar el català a l’administració
Per fer del català la llengua habitual en l’administració, s’han dut a terme 13 tallers de sensibilització amb 208 assistents de diferents municipis i entitats. Aquests tallers busquen que els nous parlants trobin espais segurs per practicar la llengua i que l’atenció ciutadana prioritzi el català.
També s’ha impartit un taller de convencions gràfiques al Consell Comarcal del Baix Camp i s’han desenvolupat dos plans d’autonomia lingüística per al personal d’ajuntaments com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Pratdip.
Proves de català i suport a la contractació
El CNL ha gestionat 277 proves de català en 89 processos de selecció pública, garantint que el personal contractat tingui un nivell adequat de català per desenvolupar les seves tasques amb normalitat lingüística.
Aquesta tasca certificadora és clau per assegurar la presència de la llengua en l’administració i la cohesió social a través d’una plantilla preparada.
Aprenentatge, voluntariat i activitats de promoció
Cursos i pràctiques lingüístiques
El 2024, el CNL ha organitzat 149 cursos, amb 3.243 inscrits, dels quals el 81% són nascuts a l’estranger. L’enfocament comunicatiu per tasques facilita l’ús pràctic del català, complementat amb 741 pràctiques lingüístiques en establiments col·laboradors i entitats locals.
Les activitats de sensibilització s’han generalitzat en tots els cursos per vincular l’aprenentatge amb l’ús real de la llengua.
Voluntariat i activitats socials
El programa Voluntariat per la llengua ha creat 454 parelles lingüístiques, presencials i virtuals, i s’han organitzat clubs de lectura i tertúlies dinamitzades en espais com Cambrils i Reus, que ja sumen centenars de participants.
El projecte Xalem ha impulsat 14 activitats amb 441 assistents per fomentar l’ús del català fora de l’aula, amb un 90% de participants que asseguren que parlaran més la llengua després de les sessions.
El 2025 també ha començat un pla de xoc per reforçar l’ensenyament del català a persones nouvingudes, amb més recursos i col·laboració amb entitats com Càritas Reus i diversos ajuntaments per oferir cursos subvencionats.
Daniel Recasens i Anna Saperas valoren positivament aquest creixement, que no només representa més usuaris sinó més activitats i reptes per consolidar el català com a llengua viva i socialment present.
Font de l'article: Ajuntament de Reus
