La Seguretat Social permet cotitzar sense treballar, però amb quota mensual
Milers de treballadors poden sumar anys de cotització sense posar un peu a la feina. Però això no és gratis: caldrà pagar una quota mensual que puja sense avisar.
La Seguretat Social ofereix aquesta opció amb un instrument jurídic poc conegut, el conveni especial, que permet que siguin els mateixos treballadors els que es facin càrrec de les cotitzacions en situacions concretes.
Què és el conveni especial i a qui va dirigit
Un mecanisme per continuar cotitzant
El conveni especial és un acord que permet cotitzar voluntàriament a la Seguretat Social, sense necessitat d’estar treballant ni donat d’alta en cap règim. Això serveix per mantenir o ampliar drets a prestacions com la pensió de jubilació, incapacitat o supervivència.
És un instrument jurídic que, a diferència d’altres fórmules, recau totalment en la responsabilitat del treballador, que haurà d’assumir la quota mensual al 100%. La idea és evitar que períodes sense cotització es tradueixin en pensions més baixes o pèrdues de drets socials.
Requisits per accedir-hi
- Cal haver cotitzat almenys 1.080 dies en els últims 12 anys.
- Persones que han deixat de treballar i no estan donades d’alta ni cobren pensió de jubilació o incapacitat.
- Treballadors majors de 65 anys amb contracte indefinit o autònoms amb més de 35 anys cotitzats.
- Qui hagi esgotat prestacions o subsidis d’atur.
- Pensionistes amb incapacitat permanent declarada que han deixat de treballar o han vist anul·lada la pensió.
Com es calcula la quota que cal pagar
Escollir una base de cotització
El primer pas és decidir la base sobre la qual es cotitzarà. Hi ha quatre opcions segons el perfil i historial laboral:
- La base màxima del grup professional si s’ha cotitzat amb aquesta base durant 24 dels últims 60 mesos.
- La base mitjana de les cotitzacions dels últims 12 mesos, sempre que superi la mínima dels autònoms.
- La base mínima del règim especial per a autònoms si és superior a la vigent fins a 2022.
- Qualsevol base entre les anteriors.
El càlcul final de la quota
Sobre la base escollida s’aplica un 28,3% de cotització per contingències comunes. A aquesta xifra se li aplica un coeficient del 0,94 per obtenir la quota mensual que el treballador haurà de pagar.
A més, s’ha d’afegir el pagament del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que el 2026 suposa un 0,90% extra de la base de cotització.
Els riscos i la realitat amagada darrere del conveni especial
Una solució que deixa fora molts
Tot i semblar una alternativa, el conveni especial no és accessible per a tothom. Molts treballadors que han deixat de cotitzar no compleixen els requisits de dies cotitzats o es troben en situacions que els impossibiliten accedir-hi.
Així, una part important de la població queda sense cap altra opció que acceptar que la pensió futura serà més baixa. El conveni especial, en realitat, acaba sent un luxe només per a qui pot assumir la quota mensual.
El cost d’una protecció que no és gratis
La quota mensual pot arribar a ser elevada, especialment si es tria una base de cotització alta. L’augment del MEI fa que la factura pugi encara més cada any, sense cap límit clar.
Per això, molts treballadors opten per no continuar cotitzant, encara que això signifiqui renunciar a una part important dels seus drets previsibles. La Seguretat Social ofereix la porta, però el preu fa que pocs la travessin.
La realitat és que aquest sistema serveix per vendre una continuïtat que només alguns poden pagar.
Que ningú s’enganyi: cotitzar sense treballar té un cost que ningú regala.
