La justícia prohibeix que cotitzacions SEPE retirin pensions
Una dona va veure com li retiraven la pensió no contributiva perquè la Xunta sumava cotitzacions que mai havia rebut com a diners reals. Aquesta decisió ha caigut a terra després que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia deixés clar que les cotitzacions del SEPE per subsidis a majors de 52 anys no són ingressos reals.
La sentència fa justícia a una beneficiària que va perdre la prestació quan l'administració va comptabilitzar unes cotitzacions que no donen diners a casa seva. Què significa això? Que aquests diners «no existeixen» per a la unitat de convivència, ni poden justificar l'extinció de la pensió.
La sentència que marca la diferència
El que va passar amb la beneficiària
El conflicte neix quan la Xunta de Galícia va decidir retirar la pensió a una dona perquè, segons ells, la seva unitat econòmica superava el límit de recursos legals. Per fer aquest càlcul, van sumar les cotitzacions que el SEPE va pagar per ella mentre rebia el subsidio per majors de 52 anys i les quotes que el seu cònjuge pagava amb un conveni especial.
L'administració també li reclamava més de 10.300 euros per un suposat cobrament indegut. Però el TSJ va tombar aquesta decisió, dient que aquestes quantitats no són ni ingressos ni rendes, sinó aportacions sense atribució patrimonial directa.
Què diu la normativa?
El Real Decret 357/1991 i l'Ordre PRE/3113/2009 expliquen quins ingressos s'han de comptar per retirar pensions no contributives. A més, la Llei General de la Seguretat Social estableix que només compten els «béns i drets» que generin ingressos efectius.
El tribunal assenyala que les cotitzacions que fa el SEPE per aquestes prestacions no són diners que entrin a la unitat familiar, sinó aportacions per a la seva futura jubilació. Això fa que no puguin ser considerades com a rendes actuals.
La diferència entre cotització i renda efectiva
El valor real d’una cotització
La clau està en comprendre que la cotització és un concepte tècnic: el SEPE paga per la jubilació futura, però el beneficiari no rep aquests diners ara mateix. No és un salari ni un dret immediat a diners, sinó una aportació per a un possible futur.
Així, aquestes cotitzacions no generen ingressos per a viure avui i no poden ser utilitzades per retirar una pensió no contributiva.
Convenis especials i pensions
Les quotes dels convenis especials, encara que les pagui directament l’interessat, tenen l’objectiu de mantenir el dret a una futura prestació contributiva. No són diners que l’afectat pugui usar per a la seva despesa immediata, sinó una inversió a llarg termini.
Per això, la sentència confirma que aquestes quotes tampoc es poden comptar com a renda per extingir una pensió no contributiva.
Impacte i conseqüències pràctiques
La decisió del TSJ Galícia
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha anul·lat la retirada de la pensió i ha deixat sense efecte la reclamació de més de 10.000 euros. Això significa que la beneficiària manté el seu dret a la pensió no contributiva sense que aquestes cotitzacions l’afectin.
A més, el TSJ ha imposat les costes del procediment a la Xunta de Galícia, un toc d’atenció clar a l’administració.
Què pot passar a partir d’ara?
La sentència marca un precedent per a casos similars arreu de l’Estat espanyol. La justícia deixa clar que no totes les cotitzacions o pagaments compten com a ingressos reals per a extingir pensions no contributives.
Per tant, molts beneficiaris podran defensar els seus drets amb aquest argument i evitar la retirada indeguda de prestacions.
La realitat és que aquest cas obre la porta a reconèixer que cotitzar no és cobrar i que, per molt que l’administració vulgui fer números, hi ha uns límits a l’hora d’entendre què és un ingrés real.
