Tarragona: els boscos on trobar més bolets aquest octubre
Les primeres pluges i la baixada de temperatures tornen a activar el ritual més sagrat de la tardor: anar a buscar bolets sense dir-ho a ningú. A Tarragona, la micologia és gairebé un esport d’alt risc, on el GPS val menys que l’instint i la discreció és llei.
Els avis de Prades ja ho saben: “El millor lloc no s’explica ni a la sogra”. Però, mentre els més veterans segueixen el seu codi de silenci, els novells busquen pistes a TikTok, a Google Maps o a grups de WhatsApp amb noms sospitosos com *“Rovellons Lovers”*.
Quan comença la temporada i per què ara és el moment
📍 Zones clau: Prades, Montsant, Poblet, Mussara, Rojals
🎟️ Accés: gratuït (amb seny)
🧭 Consell: espera 10 dies després de la pluja
Després d’un setembre sec, les pluges de finals de mes han despertat la terra. Els primers rovellons i llenegues ja han sortit als boscos del Baix Camp i la Conca de Barberà. Els experts de la Diputació de Tarragona apunten que aquest any la producció serà “mitjana-alta” si l’octubre manté la humitat.
Segons l’associació micològica del Camp de Tarragona, “el secret és no tenir pressa”: els bolets més grossos arriben uns deu dies després de la pluja, quan la terra encara és humida i el sol treu el cap.
Els boscos més generosos de Tarragona
Si no tens oncles amb finca a l’Albiol, no pateixis. Hi ha zones on sempre hi ha activitat micològica —i on ningú et mirarà malament per aparcar al voral. A continuació, els boscos més populars (i productius) de la província:
| Zona | Tipus de bosc | Bolets típics |
|---|---|---|
| Prades i Capafonts | Pineda humida amb alzines | Rovelló, pinetell, fredolic |
| Serra del Montsant | Roca calcària i roures dispersos | Camagroc, cep, llengua de bou |
| Boscos de Poblet | Avetosa i fageda protegida | Rossinyol, ou de reig, llenega |
| Rojals i la Mussara | Bosc mixt de pi roig | Fredolic, cama-sec, apagallums |
El boletaire tarragoní: una espècie en evolució
A la dècada dels noranta, el boletaire de Tarragona era un home amb jersei de rombes i ganivet petit. Avui, el perfil s’ha diversificat: hi ha la parella “instagramera” amb gos, la família que confon un rovelló amb un tap de cava, i el jubilat que sap més que tots junts.
Els estudis de la Societat Catalana de Micologia indiquen que un 60% dels tarragonins surt almenys un cop a l’any a buscar bolets, encara que sigui “per fer fotos”. I el 40% reconeix haver-se endut algun “fong sospitós”.
“Abans compartíem cistells; ara compartim stories”, ironitza un boletaire de l’Alforja entrevistat aquest cap de setmana. “Però la màgia de trobar el primer rovelló és la mateixa de sempre.”
Consells per no fer el ridícul (ni destrossar el bosc)
- No remoguis la terra com si busquessis tresors. El miceli és delicat.
- Evita bosses de plàstic: el cistell no és postureig, és ventilació natural.
- Si tens dubtes, no te’l mengis. Ni el gat de casa teva ho faria.
- Revisa les zones regulades com el bosc de Poblet abans d’entrar-hi.
Segons el Parc Natural del Montsant, la millor manera d’aprendre és participar en una de les sortides guiades que organitzen les entitats locals. “Aprens, rius i no t’intoxiques”, resumeixen.
Un ritual amb gust de tardor i olor de memòria
Quan el sol es pon darrere del Montsant i el cotxe torna ple de fulles, la recompensa no és el pes del cistell, sinó la conversa de tornada. L’olor de terra humida, el silenci trencat per un “n’he trobat un!” i aquell moment en què la natura et recorda que no cal cobertura per ser feliç.
Perquè al final, sortir a buscar bolets a Tarragona és més que un hobby: és una teràpia col·lectiva que uneix generacions. I encara que ningú t’ho confessarà, tots tenen un racó secret —potser a Prades, potser a Poblet— on la tardor sempre torna puntual.
