Sant Jaume d’Enveja recupera un Arròs de les àvies amb 20 participants

La segona edició del Concurs Nacional d’Arrossos de Sant Jaume d’Enveja ha reunit una vintena de participants per recuperar una recepta tradicional deltaica. Tots han cuinat amb els mateixos ingredients i poc més d’una hora i mitja per demostrar que l’arròs pot tenir moltes cares.

A les antigues instal·lacions de la Càmara Arrossera, l’olor del sofregit ha fet de rellotge. Carn, verdures, davantal i pressa: una escena de cuina popular convertida en competició, amb el record de les àvies i els padrins del Delta damunt de cada taula.

Un Concurs amb una recepta que torna a les taules

Per què Sant Jaume d’Enveja recupera aquest Arròs?

Perquè la recepta forma part de la cuina tradicional deltaica i s’havia anat perdent. El concurs la posa novament al centre d’una activitat pública, amb participants que han hagut de reproduir-la en temps limitat i davant d’un jurat.

No es tracta només de preparar un plat i esperar el veredicte. La proposta vol mantenir viu un patrimoni gastronòmic transmès durant anys a les cases del Delta, allà on les receptes no acostumen a arribar amb mesures exactes ni instruccions plastificades.

Noelia Balagué, presidenta de la DOP Arròs del Delta, ha explicat que estan recuperant “una recepta perduda, que feien les àvies fa molts anys”. La frase resumeix l’angle humà del concurs: darrere de cada plat hi ha una memòria familiar que ara passa pels fogons d’un certamen nacional.

Mateixos ingredients, resultats ben diferents

Els concursants han partit dels mateixos ingredients, però els arrossos no han acabat sent iguals. El jurat ha hagut de valorar el punt de cocció, el gust, la presentació i la textura de cadascuna de les elaboracions.

Aquesta diferència és, precisament, una de les gràcies de la cuina tradicional. La base pot ser compartida, però el foc, el temps i la mà de qui cuina acaben deixant una empremta pròpia. La recepta pot ser la mateixa; el resultat, no tant.

Amb poc més d’una hora i mitja per treballar, els participants han hagut de prendre decisions ràpides i convertir una llista comuna d’ingredients en un arròs capaç de convèncer el jurat. La pressa hi era, però el plat demanava control.

Vint participants i una comunitat al voltant dels fogons

Qui ha participat en el Concurs?

El certamen ha aplegat una vintena de participants, entre veïns de les Terres de l’Ebre i concursants valencians. La Laura Garcia, de Roquetes, s’hi ha estrenat amb la seva parella i ha defensat el valor de conservar les tradicions culinàries.

“És important perquè es mantingui la tradició, per fer unió i comunitat”, ha expressat Garcia a l’ACN. La seva participació mostra que el concurs no queda reduït a cuiners professionals ni a una exhibició de tècnica: també és un espai perquè els veïns posin en comú allò que han après a casa.

Entre les parelles participants hi havia el Francesc i la Paquita, procedents del País Valencià, que s’han endut el primer premi del certamen. El resultat afegeix una dimensió territorial a la jornada: la cuina de l’arròs connecta les dues ribes culturals que comparteixen tradicions i maneres de preparar-lo.

Què hi ha en joc més enllà del premi?

Hi ha la continuïtat d’una manera de cuinar i el reconeixement d’un ingredient que identifica el Delta. També hi ha una idea molt concreta: el producte local necessita que la gent el valori, el compri i el pagui, no només que aparegui als discursos.

Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, ha definit l’arròs amb segell DOP com “un tresor que l’hem de conservar i preservar”. La DOP, ha remarcat, representa origen i qualitat.

Per això, el concurs funciona com una demostració pública del valor de el producte. No és una etiqueta decorativa: identifica una procedència i situa l’arròs del Delta al centre d’una activitat que el públic pot veure, tastar i jutjar amb criteri propi.

La cuina deltaica, a més, no viu separada del territori que la produeix. Quan una recepta recuperada es cuina en una antiga cambra arrossera, el plat explica d’on ve abans que ningú no n’hagi tastat la primera cullerada.

La ruta de la sega posa l’arròs al centre de les Terres de l’Ebre

Com s’integra el Concurs en la ruta de la sega?

El concurs forma part de la ruta de la sega de l’arròs, una proposta que reparteix activitats entre set municipis de les Terres de l’Ebre. Això amplia l’abast de la jornada i converteix el certamen en una peça d’un programa dedicat a un producte emblemàtic del Delta.

La ruta permet relacionar cuina, territori i activitat arrossera sense separar-los en compartiments. El concurs posa el plat a taula; la sega explica la feina que hi ha abans que l’arròs arribi a la cuina.

Per al lector de la zona, el detall té pes: no es parla d’una activitat gastronòmica abstracta, sinó d’un recorregut que implica set municipis de les Terres de l’Ebre i que reivindica una producció coneguda a les llars del territori.

Què passa amb la collita de l’arròs?

L’entrada d’arròs bomba a les cambres arrosseres ja s’ha culminat. Noelia Balagué ha explicat que estan molt contents dels rendiments i que calculen que, aproximadament en una setmana, començaran a segar a ple rendiment la resta de varietats.

Aquesta dada situa el concurs dins d’un moment concret del calendari arrosser. Mentre les parelles cuinaven una recepta tradicional, el cicle agrícola avançava amb l’arròs entrant a les cambres i amb la sega de les altres varietats cada vegada més a prop.

El vincle amb el producte fresc també ajuda a entendre per què la gastronomia local no és una qüestió de decoració. El plat final depèn d’una cadena que comença al territori, continua amb la collita i arriba a la taula a través d’un producte amb segell d’origen.

La jornada deixa una imatge senzilla i potent: vint persones cuinant amb els mateixos ingredients, un jurat mirant el punt de l’arròs i una recepta de les àvies recuperant espai. En temps de receptes ràpides i plats que semblen sortir d’un catàleg, el Delta reivindica una altra velocitat: la del foc, la memòria i el gust.

El Concurs Nacional d’Arrossos de Sant Jaume d’Enveja ha unit cuina tradicional, producte local i activitat arrossera en una mateixa jornada. La recepta recuperada, la participació de veïns ebrencs i valencians, el primer premi del Francesc i la Paquita i la ruta de la sega expliquen una història que va més enllà d’un guanyador: mantenir viu allò que dona identitat a la cuina del Delta.

Font de l'article: Ariadna Escoda Padilla / Agencia Catalana de Noticies