Un restaurant amb estrella Michelin on pots menjar per menys del que costa un menú del dia
Un restaurant amb estrella Michelin i un menú que no et fa tremolar la targeta. Sona com un oxímoron digne de Tricicle, però no, és realitat gastronòmica. I no cal anar a París ni a Tokyo: és aquí, a Catalunya.
National Geographic ha posat el focus en un d’aquells llocs que et fan replantejar el concepte de “menjar de luxe”. Un poble petit, un establiment discret i un menú més barat que el sushi mediocre que et van servir a l’últim centre comercial. El gir? Aquest lloc té estrella Michelin des de fa dècades.
La gastronomia catalana viu d’aquestes contradiccions delicioses: pots pagar 200 euros per un tastet de 12 plats minimalistes o pots gaudir d’un menú complet amb estrella Michelin per menys del que et costa omplir el dipòsit de la moto. I això últim no és cap llegenda urbana.
Olost: un poble petit amb una gran sorpresa
La història ens porta fins a Olost, al cor del Lluçanès, un poble tranquil on les presses no existeixen i on el cafè amb gel encara es serveix amb el got de tub. Allà hi trobem la Fonda Sala, un restaurant familiar fundat el 1959 que ha anat transformant el que era una fonda de poble en un autèntic referent gastronòmic.
El mèrit? No han deixat enrere la cuina de caça, els productes de temporada i aquell estil rústic que no necessita artificis. Però tampoc s’han quedat ancorats en el passat: han sabut donar-li el toc d’elegància i meticulositat que et fa pensar “això és Michelin”. I efectivament: des de 1992 tenen una estrella Michelin que han mantingut com qui cuida una vinya familiar.
Menjar de luxe amb preu de menú del dia
El que més sorprèn, però, no és el guardó, sinó la carta de preus. De dilluns a divendres, el menú de la Fonda Sala costa 19 euros. Caps de setmana i festius, 26. Inclou entrants, primers, segons i postres. Sí, has llegit bé: una experiència Michelin per menys del que costa un menú hipster a Barcelona. Això sí: la beguda va a part, però amb un celler de més de 700 varietats de vins, gairebé que ho agraeixes.
Les opinions a TripAdvisor ho deixen clar: plats de “primera qualitat”, servei “atent i amable” i un ambient “tranquil”. Hi ha qui diu que l’estrella és “més que merescuda”, i no sona a frase de cunyat: sona a gent que hi ha menjat i n’ha sortit feliç.
Un restaurant que també és casa
Si l’experiència et deixa tan tip com encantat, la Fonda Sala també ofereix sis habitacions dobles per passar la nit. Algunes amb llit doble, altres amb individuals, totes amb un estil rústic que acompanya la filosofia del lloc: autenticitat sense ostentació. Ideal per quedar-se a fer ruta pel Lluçanès o simplement per reposar després de deixar-se portar per un menú Michelin low cost.
Per què ho recomana National Geographic?
No és casualitat que National Geographic inclogui la Fonda Sala al seu llistat de restaurants de muntanya a prop de Barcelona. El relat encaixa amb la tendència de buscar experiències úniques, autèntiques i assequibles. Lluçanès no surt a les guies turístiques habituals, però ofereix aquesta mena de joies amagades que fan que el viatge tingui sentit.
Un luxe assequible (i català)
En un moment en què la paraula “Michelin” sembla sinònim de targeta de crèdit tremolant, la Fonda Sala és gairebé un acte polític: demostrar que la cuina d’alt nivell pot conviure amb preus justos. I de pas, recordar-nos que els grans àpats no són només qüestió de foie ni de fum d’eucaliptus servit amb pinces de titani.
Potser per això aquest restaurant és més que una curiositat gastronòmica: és un símbol de com la tradició i la innovació poden conviure sense necessitat de perdre ni l’ànima ni el compte corrent.
Una estrella Michelin sense postureig
En resum: si busques luxe assequible, cuina catalana autèntica i una mica d’ironia vital (perquè no cada dia pots dir que has menjat Michelin per 19 euros), Olost t’espera. Potser el Lluçanès no és al mapa de les “rutes foodie” d’Instagram, però per això mateix val la pena: el menjar és real, les persones també, i l’únic que pots posturejar és la cara de satisfacció després de les postres.
