El polp: delicatessen gallega i… malson dels pescadors britànics
Hi ha animals que a Espanya no necessiten targeta de presentació: el toro, el lince… i el protagonista d’aquesta història. Es menja amb orgull, té fans devots i fins i tot és motiu de romeries gastronòmiques.
Però en altres llocs no aixeca pas aplaudiments. Al Regne Unit, concretament al sud-oest, aquest bitxo ha deixat els pescadors amb cara de “no hi ha peix, ni marisc”. Les xarxes tornen buides, i on abans hi havia crancs i llamàntols, ara només queden restes de ventoses.
Quan el polp passa de tapa a problema
A Galícia, el polp a feira és pràcticament patrimoni cultural. Bullit, tallat amb tisores i regat amb oli i pebre vermell. Un clàssic que no falla ni en festes majors ni en bars de carretera. Però al sud d’Anglaterra, aquest mateix Octopus vulgaris s’ha convertit en una autèntica plaga marina.
Des del març del 2025, els mariners de Devon i Cornualla veuen com les seves trampes, preparades per crancs i vieires, tornen buides. En comptes de marisc, apareixen polps amb gana infinita. I la situació ha escalat ràpid: de gener a juny, més de 1.200 tones de polp van arribar als ports britànics. El 2023, en el mateix període, amb prou feines passaven de les 140.
Dades que preocupen els pescadors
- Espècie: Octopus vulgaris (polp comú)
- Captures a UK 2025 (gen-juny): 1.200 tones
- Captures 2023 (mateix període): 140 tones
- Impacte: fins a un 80% menys de cranc i vieira
- Zona afectada: Devon i Cornualla (zona 7e)
Segons la Marine Management Organisation, l’explosió de polps és tan bèstia que els números de crancs i vieires han caigut en picat. L’agost es va registrar una baixada del 80% respecte la mitjana. “Vendre polp està bé, però no compensa perdre el nostre marisc de sempre”, lamenta un pescador de Plymouth entrevistat per l’AFP.
De delicatessen a plaga: el contrast cultural
Aquí, el polp és motiu d’orgull. Allà, un malson. Els britànics l’han passat de veure com una raresa exòtica a tenir-lo en cada parada del mercat. Alguns restaurants locals ja el serveixen com a substitut del cranc. Però per als pescadors, això no és negoci: “Un cranc triga anys a créixer, un polp arrasa en dies”, apunten els experts de la MMO.
El més irònic és que a Galícia qualsevol festa major acabaria encantada amb aquest excés de polps. A Cornualla, en canvi, ningú no sap què fer-ne. La sobreproducció fa que el preu no sempre sigui estable i que molts mariners hagin de reinventar-se a contracor.
Els intents d’adaptació
Un exemple és en Chris Kelly, pescador de Plymouth. Durant setmanes es va dedicar a vendre polp fresc al mercat. Un dia va arribar a treure 400 kg d’una sola tacada. Però la festa li va durar poc: al juliol, els polps van desaparèixer tal com havien arribat. I això ha deixat la zona en una mena de “mercat de Schrödinger”: ni crancs ni polps assegurats.
| Pas 1 | Els polps arriben en massa i es mengen els crustacis. |
|---|---|
| Pas 2 | Els pescadors troben les xarxes buides. |
| Pas 3 | Intenten vendre polp, però el mercat no és estable. |
| Pas 4 | Quan els polps desapareixen, el drama és doble: sense polps i sense crancs. |
Què passarà amb el polp al Regne Unit?
Les autoritats britàniques esperen un informe científic a l’octubre per aclarir si tot plegat és un fenomen puntual o un canvi climàtic més profund. Mentrestant, els pescadors miren el mar amb desconfiança: “El mar que coneixíem ja no és el mateix”, deia un veterà en declaracions recollides aquest setembre.
A Espanya, el polp seguirà sent motiu de festa i plat estrella. Però al Regne Unit, el mateix animal que aquí triomfa amb cachelos i pebre vermell podria carregar-se tot un sector pesquer. El contrast no pot ser més brutal: de delicatessen a invasor marí en només uns centenars de milles nàutiques.
