Parc Natural de Gorbeia: el paradís basc on les setes surten més que selfies
Arriba octubre i al País Basc això no només significa pluges i txapela: vol dir que les cistelles de vímet surten del traster. Els boletaires de mig Estat es planten al bosc amb cara de CSI buscant rastres verdosos al sòl humit. El ritual és tan basc com el bacalao al pil-pil.
I si hi ha un escenari que ho concentra tot —boira, fulles caigudes, famílies discutint per un bolet que algú ha trepitjat— és el Parc Natural de Gorbeia. Un tros de natura entre Àlaba i Biscaia que té més varietat de setes que un menú degustació de 12 passes. Però no avancem esdeveniments...
Un bosc basc amb aspiracions de supermercat micològic
El Parc Natural de Gorbeia és el més gran d’Euskadi: més de 20.000 hectàrees de natura sense filtre d’Instagram. A les seves fagedes no només hi ha silenci i boira cinematogràfica, sinó també un catàleg de bolets que faria plorar de gelosia qualsevol mercat de barri: boletus edulis, níscalos, senderuelas i fins i tot les fosques trompetes de la mort.
La gràcia és que no cal ser Ferran Adrià amb lupa. Aquí tothom s’hi atreveix: famílies amb criatures, jubilats amb més quilòmetres de bosc que de pàdel, i urbanites amb botes noves que acaben amb les sabates marrons de fang. L’important no és només omplir la cistella, sinó el ritual: caminar, olorar la humitat, i fer veure que entens de micologia quan en realitat només vols una foto pel grup de WhatsApp.
El hayedo d’Otzarreta: un escenari de sèrie nòrdica
Enmig d’aquesta postal basca hi ha un lloc que sembla fet a mida per Netflix: el hayedo d’Otzarreta. Arbres amb branques verticals, arrels plenes de molsa i una boira baixa que et fa pensar que sortirà un detectiu suec a buscar pistes. Aquí les càmeres de fotos treballen més que els cistells, tot i que algun bolet despistat sempre treu el cap a la vora del camí.
Els que hi han estat parlen de “paisatge de conte”. Traducció: si no publiques foto aquí, no hi has anat. Però alerta: aquest és un espai delicat i no val deixar rastre de turista desmanegat. Al bosc, qualsevol plàstic destaca més que un boletus XXL.
Caminar, suar i de pas trobar bolets
No tot a Gorbeia són setes. També hi ha rutes per tots els nivells: des del passeig light per prats verdíssims fins a la pujada al cim del Gorbeia amb els seus 1.482 metres i la seva famosa creu gegant. La recompensa? Una vista panoràmica d’aquelles que et fan sentir altiu fins que recordes que després toca baixar.
Entre les rutes més populars hi ha la de Pagomakurre (Biscaia) i la de Murua (Àlaba). Són clàssics entre senderistes i boletaires. I pels més tranquils, hi ha la circular Ubide-Gorbeia, perfecta per qui vol més selfies que suor. En qualsevol cas, sempre hi ha l’oportunitat de trobar aquell bolet que et farà sentir com el Messi de la micologia.
- Superfície: 20.000 hectàrees
- Altura màxima: 1.482 m (cim Gorbeia)
- Varietats de bolets: boletus, níscalos, senderuelas, trompetes de la mort
- Must see: hayedo d’Otzarreta
- Recomanat per: families, senderistes i urbanites amb cistell nou
Normes bàsiques per no fer el ridícul al bosc
Els experts insisteixen (Micòleg de la Diputació d’Àlaba, 2024): “Si tens dubte, no agafis”. Una frase que val per als bolets i per a moltes cites de Tinder. No totes les setes són comestibles i més d’un turista ha acabat a urgències per confondre’s. Per això molts municipis organitzen jornades micològiques oficials.
Segona norma: no siguis l’urbanita que arrenca tot el que veu i deixa el bosc com un solar. Aquí es ve a respectar. Si només vols foto per Instagram, fes-la i deixa el bolet tranquil.
Com preparar-les sense fer un drama culinari
Un cuiner vitorià (entrevista a “El Correo”, 2023) ho deia clar: “Els bascos no compliquen les setes, les saltegen amb all i punt”. És el mètode clàssic i funciona millor que qualsevol escuma de bolet. Acompanyades amb un vi blanc de la DO Txakoli, el resultat és més autèntic que un pintxo de barra a Bilbao.
| Pas 1 | Renta les setes ràpidament, sense bany turc, i asseca-les amb paper. |
|---|---|
| Pas 2 | Sofregeix all en una paella amb oli, però sense cremar-lo (no cal fer-lo “txipiron”). |
| Pas 3 | Afegeix les setes, foc fort i quatre voltes. Res de “slow cooking”. |
| Pas 4 | Sal i julivert al final, i llestos. Minimalisme basc. |
Per què Gorbeia i no un altre parc?
Espanya té desenes de parcs naturals amb bolets, però Gorbeia té aquella combinació de paisatge, quantitat i tradició basca que enganxa. És com comparar les braves de Madrid amb les de Barcelona: totes bones, però no juguen a la mateixa lliga.
I al final, més enllà de la cistella plena, el que t’emportes és l’experiència: caminar sota la pluja fina, sentir l’olor de terra molla i, amb sort, arribar a casa amb uns quants boletus edulis que valen més que un viatge a París en likes d’Instagram.
