Els 6 bolets de tardor que fins i tot el teu cunyat reconeixeria al bosc
A la tardor els boscos catalans semblen el Mercadona en rebaixes: cistells volant, competició per qui troba més i aquella olor de terra humida que ja et diu “compte, aquí hi ha cua”.
El drama? Entre tant entusiasme micològic, no tots els bolets et conviden a sopar. Alguns et conviden, sí, però a urgències. Cada any hi ha qui ho comprova de la pitjor manera.
Els bolets més buscats (i menys mortals)
Els experts ho repeteixen com un mantra: només collir el que coneixes al 100%. Ni 90 ni 95. Si dubtes, deixa’l al bosc. Però per sort, a Catalunya hi ha uns quants bolets tan típics que fins i tot el teu cunyat —el que confon Netflix amb HBO— sabria identificar.
🌲 Temporada: setembre – novembre
🍴 Dificultat d’identificar: baixa
📍 Hàbitat: pinedes, fagedes, rouredes
⚠️ Risc: confusió amb tòxics similars
1. El rei del bosc: el rovelló
El rovelló (‘Lactarius sanguifluus’) és el clàssic de les pinedes. Vermellós, carnós i amb tendència a posar-se verd quan el toques. És tan popular que gairebé sembla un bolet influencer. Tip d’expert (Societat Catalana de Micologia, 2024): “compte amb el rovelló de cabra pelut, que és tòxic”.
2. El bolet XXL: el cep
També conegut com a Boletus edulis, aquest és el bolet “crossfiter”: barret entre 7 i 20 cm, peu robust i carn que omple plats i estómacs. Creix en pinedes, rouredes i castanyers. A Itàlia li diuen porcino; aquí li diem “a veure qui troba el més gros”.
3. El delicat: el rossinyol
Amb el seu groc-taronja i aquella forma de copa, el rossinyol (‘Cantharellus cibarius’) és el bolet que sempre sembla haver sortit d’una pel·li d’Instagram. Però ull: es pot confondre amb la gírgola d’olivera, bastant tòxica. Millor revisar bé la carta abans de tastar-lo.
4. L’estranyet: la llengua de bou
Blanc, rugós i amb tacte una mica “sandpaper”, el ‘Hydnum albidum’ guanya per originalitat. El seu barret recorda un núvol i creix en terrenys calcaris. Triga tant a sortir que és com aquell amic que sempre arriba tard: però quan arriba, val la pena.
5. L’intens: la trompeta de la mort
Amb aquest nom no inspira confiança, però la ‘Craterellus cornucopioides’ és un bolet excel·lent. Negre, fràgil i amb forma d’embut. Creix en fagedes humides i sol aparèixer en grups. Gastronòmicament és com el gintònic: estrany al principi, imprescindible després.
6. El sociable: el carlet
El ‘Hygrophorus russula’ és aquell que mai va sol. Creix en grups nombrosos, amb barret de tons rosats i textura viscosa. És com els amics que apareixen tots junts al bar: no pots agafar-ne un sense que vinguin els altres.
Consells per no acabar a urgències
- No et refiïs d’Instagram: una foto no sempre mostra els detalls que diferencien un comestible d’un tòxic.
- Si dubtes, deixa’l: la natura no necessita la teva paella.
- Vés amb algú expert: micòlegs o boletaires veterans sempre en saben més.
Taula resum dels bolets comestibles més fàcils
| Bolet | Nom científic | Hàbitat |
|---|---|---|
| Rovelló | Lactarius sanguifluus | Pinedes mediterrànies |
| Cep | Boletus edulis | Pins, roures, castanyers |
| Rossinyol | Cantharellus cibarius | Fagedes, rouredes, alzines |
| Llengua de bou | Hydnum albidum | Terrenys calcaris humits |
| Trompeta de la mort | Craterellus cornucopioides | Fagedes humides |
| Carlet | Hygrophorus russula | Alzines, roures, faigs |
En resum: millor menjar que patir
A Catalunya hi ha una tradició boletaire fortíssima, però també un bon nombre d’intoxicacions cada temporada. La clau és no córrer riscos i gaudir només dels bolets fàcils de reconèixer. Perquè si el teu cunyat els sap trobar, tu també pots… i sense finalitzar el dia a l’hospital.
Més informació a la Societat Catalana de Micologia.
