On trobar rovellons i ceps a Catalunya sense topar amb 300 boletaires abans del cafè
Quan cauen les primeres pluges, a Catalunya passa una cosa molt seriosa: la gent deixa d’anar a la platja i es posa a parlar de bolets. De cop, el feed d’Instagram es converteix en una successió de cistells, rovellons lluents i ceps que semblen escultures de fang caríssim.
Però si t’has llevat un diumenge amb l’esperança de trobar-ne quatre per fer-ne un arròs i has tornat amb un pal i una fulla, no estàs sol. Els bons llocs no es diuen, s’insinuen. I tot i així, els boletaires catalans tenen boca —i en algun moment, parlen.
Cerdanya: on els ceps tenen DNI propi
Els veterans del bolet t’ho diuen amb un somriure i un aire de misteri: la Cerdanya és territori cep. Els boscos de Bellver, Guils i Alp són com un mercat d’art, però en versió micològica. Aquí els ceps (boletus edulis) es multipliquen entre els pins rojos com si fossin inversions immobiliàries als 2000.
El secret? Clima humit, ombra justa i madrugar com si fossis a la cua d’un concert. Els que arriben tard només veuen forats al terra i restes de cistells aliens. Els locals diuen que és “una cursa sense dorsal”. I tenen raó.
🗺️ Zones top: Bellver, Guils, Alp
🍄 Espècie estrella: Cep (Boletus edulis)
⏰ Hora ideal: abans de les 8 del matí
☕ Bonus: esmorzar de forquilla a Ger
Ripollès: boira, pi i mística boletaire
Si hi ha un lloc on el bosc sembla parlar-te en veu baixa, és al Ripollès. Els voltants de Camprodon i Planoles són un escenari digne d’un anunci de cafè d’hivern. Hi ha humitat, hi ha boira i hi ha ceps i pinetells esperant ser trobats.
Els boletaires veterans hi fan autèntics rituals: caminar en silenci, tocar el terra amb el ganivet i murmurar “aquí n’hi ha d’haver”. No és ciència, és fe. I sovint, funciona.
Berguedà: la república independent del rovelló
Si els ceps són nobles, els rovellons són el poble. I el Berguedà és el seu parlament. Castellar del Riu i el Pi de les Tres Branques viuen la temporada com una festa major amb olor a humitat i terra molla.
Els més devots hi celebren la Festa dels Bolets, on tot gira al voltant d’aquest bolet taronja que sembla un emoji de tardor. Aquí, diuen, el truquet és buscar els clars de sol de matí. Els que ho fan bé tornen amb el cistell ple; els altres, amb un entrepà de pernil i resignació.
| Pas | Consell boletaire |
|---|---|
| Pas 1 | Aixeca’t abans que el sol i menja alguna cosa: ningú troba res amb gana. |
| Pas 2 | Segueix la llum: els rovellons adoren el sol d’hivern. |
| Pas 3 | No diguis mai “aquí no n’hi ha”: és quan apareixen tres seguits. |
Solsonès: per als que volen bolets sense stories
El Solsonès és aquell amic discret que no diu res però sempre apareix amb el cistell ple. Serra de Busa, Pratformiu… noms que no surten als mapes virals però que amaguen rovellons, llenegues i alguna sorpresa blanca. Els locals et miren i riuen: “Aquí, si vens, que sigui amb silenci”.
Ideal per qui vol caminar sol, sense veure 27 famílies amb gossos i cistells d’IKEA. I si no trobes res, sempre pots acabar esmorzant a Solsona amb una truita de bolets que no t’has hagut de guanyar.
Garrotxa: bolets amb vistes a un volcà
Entre la boira d’Olot i la humitat de Santa Pau, la Garrotxa sembla feta expressament per a Instagram. Buscar bolets entre volcans dormits sona a mindfulness amb aroma de terra mullada. I ho és.
Els rossinyols, ceps i ous de reig s’hi amaguen entre faigs i roures com si sabessin que són fotogènics. I quan la sort no acompanya, hi ha consol: restaurants on et serveixen un menú micològic que val més que tot el que podries trobar.
Segons el Parc Natural de la Zona Volcànica, les pluges d’aquest any prometen una temporada “excepcional”. O sigui, traducció boletaire: toca matinar.
Taula resum: top boscos per trobar bolets
| Comarca | Bolet estrella | Millor moment |
|---|---|---|
| Cerdanya | Cep | Setembre - octubre |
| Ripollès | Pinetell | Octubre |
| Berguedà | Rovelló | Setembre - novembre |
| Solsonès | Llenega | Octubre |
| Garrotxa | Rossinyol / Cep | Setembre - novembre |
Conclusió: el veritable bolet és la paciència
Sigui al Pirineu, al Berguedà o a la Garrotxa, el bosc és un espai de fe, no de pressa. Els rovellons no surten quan tu vols. I els ceps tampoc. Però hi ha un premi alternatiu: silenci, aire net i una excusa perfecta per esmorzar a les 10.
I si no trobes res, pensa-ho així: has fet una excursió, has vist natura i t’has guanyat un arròs amb bolets de mercat. Que tampoc és tan mala idea, si el rovelló l’ha triat algú altre.
