Una nova guia catalana decideix qui mana entre els fogons del país
Una guia nova ha decidit que ja n’hi ha prou de forquilles, estrelles i egos amb davantal. El menjar català té nou tribunal, i promet posar pau entre els de la brasa i els de l’escuma.
El rumor ha corregut més ràpid que un all cremat: els millors restaurants de Catalunya ja tenen nou segell d’aprovació, i no és ni Michelin ni Repsol. El nom? Guia Augusta. El misteri? Tothom parla d’ella, però ningú sap exactament com s’hi entra.
Una guia sense estrelles (ni forquilles, ni selfies amb el cuiner)
El Gastronomic Forum Barcelona 2025 va viure un moment digne de sèrie de cuina nòrdiques: Pep Nogué va presentar la Guia Augusta, un llibre que vol ser la bíblia de la cuina catalana contemporània. Sense patrocinadors de cava ni cap logotip Michelin a la vista.
La presentació, conduïda per la periodista Alba Solé, va omplir l’auditori de xefs, gastrònoms i algun foodie infiltrat amb el mòbil en mode retrat. “No volem ni sols ni punts, volem criteri i territori”, va remarcar Nogué, amb aquella calma d’algú que sap que obrirà un debat a cada comarcal.
Què és exactament la Guia Augusta?
- Impulsor: Pep Nogué, cuiner i comunicador gastronòmic.
- Format: llibre anual, en paper, amb edicions provincials.
- Objectiu: recomanar restaurants de cuina catalana tradicional i nova cuina catalana.
- Mètode: 7 tastadors independents que paguen, mengen i informen.
- Classificació: només dues categories – clàssics i moderns.
A diferència d’altres guies que venen més fum que les seves carns a baixa temperatura, l’Augusta prefereix el mètode clàssic: set tastadors anònims visiten, mengen, paguen el compte (sí, amb targeta seva) i decideixen si l’establiment mereix aparèixer-hi. Sense estrelles, sense pressió. Només honestedat i sofregit.
Els premis que fan soroll
Com tota guia que es vulgui respectar, també reparteix guardons. Però no busqueu “millor menú degustació”. Aquí els noms dels premis són homenatges a figures històriques de la gastronomia catalana — de Fermí Puig a Josep Lladonosa. Una mena de Hall of Fame amb gust de crema catalana.
| Premi | Restaurant | Categoria |
|---|---|---|
| Fermí Puig | Alkostat | Nova cuina catalana |
| Santi Santamaria | Can Pairot | Cuina tradicional |
| Pere Tàpias | Can Selvatà | Cuina popular catalana |
| Paco Solé Parellada | Motel | Plat en perill d’extinció |
| Llorenç Torrado | Els Casals | Estacionalitat del producte |
| Pere Vehí | El Barquet / Els Pescadors | Cuina del mar |
| Manuel Vázquez Montalbán | Sisè / Fonda Farré | Cuina d’interior |
| Georgina Regàs | La Cort del Mos | Cuina dolça |
| Juli Soler | Fonda Xesc | Carta de vins |
| Isidre Maranges | Josep Lladonosa | Premi honorífic |
El cas Sisè: la revolució ve de Lleida
D’entre tots, un nom s’ha repetit més que el del pa amb tomàquet a les xarxes: Sisè, el restaurant lleidatà d’Àngel Esteve. Premi a la cuina d’interior i nova promesa de la cuina catalana. Els seus plats —recuit de drap amb porro, musclos en escabetx de brases o terrina de pa de fetge amb portobello— han estat definits pels tastadors com “una bufetada d’identitat amb textura cremosa”.
Les textures, els sabors fumats i la combinació d’ingredients locals converteixen el Sisè en una mena de manifest gastronòmic sense notes a peu de pàgina. En paraules d’un dels tastadors (anònim, 2025): “Aquí no hi ha espuma. Hi ha fum. Del bo.”
Sense sols ni estrelles, però amb molt de solatge
La Guia Augusta vol fugir del postureig gourmet. Nogué ho va resumir així durant la presentació: “Aparèixer-hi ja és prou premi”. Potser no hi haurà selfies amb medalles, però el reconeixement de sortir a aquesta guia serà el nou segell d’autenticitat per molts cuiners de cuina catalana que prefereixen coure lent que sortir a TikTok.
De moment, la guia es distribuirà en llibreries especialitzades i fires gastronòmiques. I sí, ja hi ha cua d’establiments que volen saber si el seu nom sortirà al volum del 2026. Però, com diuen a la mateixa publicació, “si vols aparèixer-hi, comença per cuinar bé”.
I ara què?
Amb la Guia Augusta sobre la taula, Catalunya suma una nova veu per reivindicar la seva cuina, entre la tradició i la innovació. I potser, per fi, tindrem una guia que entengui que el millor plat català no és el més car... sinó el que no necessita Google Translate al menú.
