Lagravera: el celler lleidatà que ha deixat el Penedès sense copa (i amb ressaca d’orgull)
Lleida no surt sovint a les etiquetes dels vins més buscats, però aquesta setmana ha fet tremolar el Penedès. En una gala plena de copes, mirades i tanins, dos vins d’un petit celler d’Alfarràs han deixat el llistó —i el nivell d’alcohol— molt amunt.
El públic esperava noms coneguts, grans marques, cellers amb web minimalista i sommeliers amb mocador de coll. Però la sorpresa ha arribat del nord de Ponent, on Lagravera ha fet el que ningú esperava: endur-se el premi al millor claret i al millor vi dolç de Catalunya. I sí, sense fer soroll. Literalment.
Quan Lleida parla, el vi calla (i s’inclina)
El celler Lagravera —amb seu a Alfarràs, DO Costers del Segre— ha coronat dues de les seves joies: el Vi Clar Natural 2024 i el Solera Dolç. Tots dos han estat reconeguts per La Guia de Vins de Catalunya 2025 com els millors vins de les seves categories. Una d’aquelles notícies que fan que mig país busqui al Google on dimonis és Alfarràs.
La gala, celebrada dilluns a Barcelona, va reunir més de 200 cellers, però el protagonisme se’l van endur aquests dos vins “discrets i tossuts”, com els defineix la seva enòloga i directora general, Pilar Salillas. “És un reconeixement al treball i a l’esforç de tot l’equip, que cuida un parc de vinyes que és gairebé un museu viu”, va dir després de rebre el premi (de fusta, no d’or, perquè aquí el valor està dins l’ampolla).
El mapa secret del vi: Algerri, Ivars i Castelló
La màgia de Lagravera no surt d’una fórmula, sinó d’un mosaic. El celler treballa amb parcel·les repartides per la Serra Llarga —a Algerri, Ivars de Noguera i Castelló de Farfanya— i cultiva fins a 35 varietats diferents de raïm. Algunes d’elles, rescatades de la memòria, com qui troba un vinil vell i el fa sonar millor que mai.
A la parcel·la més icònica, El Vinyet, hi creixen ceps plantats l’any 1889. És, literalment, la vinya més antiga de Catalunya. Una mena d’àvia venerable que encara dona fruits —amb menys drama que molts humans de la seva edat— i que ha convertit aquest racó de Ponent en un santuari del temps i del gust.
Adreça: Ctra. d'Almenar, km 1, Alfarràs (Lleida)
Denominació d’origen: DO Costers del Segre
Varietats cultivades: 35 (incloses Garnatxa, Picapoll i Macabeu)
Vinya històrica: El Vinyet (1889)
Web oficial: lagravera.com
Vi Clar Natural 2024: el claret que no vol ser “rosat”
El Vi Clar Natural és un d’aquells vins que no segueix modes ni hashtags. S’autodefineix com un “claret natural”, ni blanc ni rosat, com aquell amic que mai saps si arriba o marxa però sempre hi és. Sense additius, amb fermentació espontània i una transparència que faria enveja a qualsevol aplicació de filtres.
| Pas | Procés d'elaboració |
|---|---|
| 1 | Fermentació natural amb llevats propis, sense cap mena de maquillatge enològic. |
| 2 | Maceració curta per mantenir el color claret i l’aroma de fruita vermella fresca. |
| 3 | Reposat en àmfores i no en bótes, per deixar parlar la terra i no la fusta. |
Resultat: un vi clar però profund, d’aquells que no s’obliden després del segon glop. “Volíem recuperar l’esperit dels vins d’abans, sense postureig”, comentava Salillas (entre somriures i copes).
Solera Dolç: la paciència engarrafada
Si el Claret és un adolescent rebel, el Solera Dolç és un savi. Un vi de criança llarga i producció limitada que neix de raïms pansificats al sol i descansa anys abans de veure una etiqueta. “El temps és l’ingredient principal”, expliquen des del celler. I el resultat és un dolç que fuig del tòpic empallegós per oferir un final llarg, com una tarda d’agost al Segrià.
El que diu la competència (amb la boca petita)
Segons dades de La Guia de Vins de Catalunya, els vins lleidatans han augmentat la seva presència al rànquing un 25% en els últims tres anys. Diversos experts —com sommelier consultat per Modernet— admeten que “Costers del Segre està vivint un moment daurat que ningú veia venir fa una dècada”.
I ara què, Penedès?
El triomf de Lagravera és simbòlic: demostra que la innovació i la tradició poden conviure fins i tot allà on el mapa vitivinícola semblava tancat. El nord de Lleida, discret però obstinat, està escrivint una nova DO mental: la del vi amb accent ponentí i orgull tranquil.
Mentrestant, a Alfarràs, ningú parla de “triomfar”. Només d’obrir una ampolla més i brindar, en silenci, pel paisatge que els dona sentit. I, com diu Salillas, “pel futur, que també ha de fer olor de terra i de temps”.
Lagravera ja no és només un celler: és la prova que el vi també pot parlar amb accent lleidatà —i fer-se entendre a tot Catalunya.
