Kasa Hanaka, la “fonda japonesa” de Barcelona que ningú troba… i que sempre és plena
En una ciutat on els restaurants s’anuncien amb neons i on fins i tot el cafè amb gel va amb branding, hi ha un lloc a Barcelona que fa exactament el contrari: amagar-se dins d’un centre cívic com si fos una tasca secreta de menjar japonès casolà. I, sorprenentment, funciona.
Els veïns del Farró ho coneixen, els del Guinardó també, i fins i tot algun turista despistat hi cau per atzar. Però ningú sap ben bé per què aquesta “fonda japonesa” —sense rètol, sense llums i amb horari de centre cívic— s’ha convertit en un fenomen modest però insistent. I el curiós és que encara no us he explicat el motiu.
Kasa Hanaka en un centre cívic: udon, estofats i un astrofísic a la cuina
La història de Kasa Hanaka és d’aquelles que no quadren en un Excel, però sí en una sobretaula de diumenge. Un antic astrofísic —Daniel Casanova— i la seva dona —Aya Hanaka— van aterrar a Barcelona sense cap plan estrany de muntar una fonda japonesa. Res. Zero. Però el destí els va portar a una pastisseria, després a un concurs públic i, finalment, a la barra del centre cívic Vil·la Urània.
I aquí arriba la primera revelació: Kasa Hanaka no té rètol. No s’anuncia. No brilla. No crida. Però cada migdia es converteix en una espècie de ritual de barri on la gent fa cua per un udon fumat, un estofat que sembla fet per una àvia nipona o unes braves que han visitat Kyoto però mantenen accent de Barcelona.
La segona revelació és encara més desconcertant: tot això costa 10 euros. Literal. En una ciutat on un ramen “normcore” ja en val 14, la parella ha decidit treballar a volum i no a marges. Segons diu Daniel, en un bon dia poden sortir 90 dinars, a més d’esmorzars i berenars. És gairebé una cadena de muntatge zen.
Fitxa ràpida de Kasa Hanaka
| Dada | Detall |
|---|---|
| Fundadors | Daniel Casanova i Aya Hanaka |
| Locals | Vil·la Urània, Mas Guinardó, Sarrià |
| Preu menú migdia | 10€ (fórmula bàsica) |
| Plats estrella | Udon mensuals, estofats japonesos, braves nipones |
Un udon que canvia cada mes i braves amb accent nipó
La carta de Kasa Hanaka és com un petit dojo: aparentment senzilla, però carregada de tècnica invisible. El plat estrella són els udon, que canvien cada mes i que tenen una personalitat una mica flipada: des d’un de tardor amb xiitake, castanyes i tofu fins a experiments de fusió com un udon d’escudella per Nadal o el de botifarra amb seques, que faria plorar d’orgull qualsevol iaia japonesa que hagi passat un cap de setmana a Vic.
A més hi ha estofats com el pollastre balsàmic, el curri japonès de gall dindi i verdures o l’arròs Hayashi amb porc desfilat, un d’aquells plats que tenen gust a casa encara que la casa sigui a 10.000 km. Daniel diu que “són sabors naturals, molt fàcils”, i té raó: aquí ningú troba sushi ni peix cru. És cuina calenta, reconeixible, amable.
Tapes catalano-japoneses: braves nipones i wakamole
Si alguna vegada heu volgut saber què passa quan una patata brava fa un Erasmus al Japó, aquí en teniu la resposta. Les braves nipones de Kasa Hanaka ja tenen devots: dues salses, un puntet addictiu i una estètica que sembla treta d’un izakaya però amb ADN de bar de barri.
També hi ha un wakamole —guacamole amb alga wakame— i un hummus d’edamame que sembla creat per un nutricionista hipster del Born. I pastissos. Sempre pastissos. Dels que desapareixen abans de poder-ne fer foto per Instagram.
Un restaurant invisible (literalment) que fuig del turisme
Un dels punts clau del projecte és la seva invisibilitat. Daniel diu que està “orgullós de no tenir un 50% de turistes”, i el motiu és simple: el restaurant no es veu. A Vil·la Urània no hi ha cap cartell que digui “Kasa Hanaka”. Si hi arribes és perquè algú te n’ha parlat, perquè l’olfacte t’ha guiat o perquè t’has perdut fent temps entre classes de ioga i tallers de cosir.
El model també té limitacions: tanquen a les 21 h, no poden servir sopars i la cuina no té sortida de fums. Per això gran part de la producció surt d’una cuina centralitzada a Sants, des d’on abasteixen els tres locals i, més recentment, també el servei a domicili.
Xarxa de barri i més enllà de la cuina
Una de les coses que més sorprèn del projecte és la seva vocació comunitària. Daniel explica que intenten “anar més enllà de donar menjar”: es vinculen amb activitats de barri, projectes del districte i iniciatives locals. És gastronomia, sí, però també és teixit social.
Aquí no es busca el “look & feel” instagramable. És una fonda, en el sentit més humil i més modern. Té un peu a la cultura japonesa i un altre a la vida quotidiana dels barris de Barcelona. I això, segons expliquen, és part de la seva essència i del seu ritme: “A l’estiu baixem en picat, a l’hivern pugem”, diu Daniel amb naturalitat.
On trobar Kasa Hanaka (si el trobes)
Tot i ser un projecte mig amagat, les localitzacions són públiques i oficials. De fet, el Centre Cívic Vil·la Urània en dona la informació actualitzada al seu web institucional (Ajuntament de Barcelona).
- Vil·la Urània — Farró (Sarrià–Sant Gervasi)
- Mas Guinardó — Guinardó
- Centre Cívic de Sarrià — Sarrià
Només una advertència: si arribes i no veus cap rètol… tranquils. És que és exactament així com ha de ser.
Un futur sense por o amb molta?
A la pregunta típica —“i quan obrireu fora d’un centre cívic?”— Daniel respon que li fa respecte. “Molts calés”, diu. I potser per això prefereixen seguir amb aquest model estrany però deliciós: cuina japonesa casolana, preus de barri, clientela fidel i un projecte que podria sortir malament… però que ara mateix funciona com un udon ben fumat.
Kasa Hanaka no és només un restaurant amagat: és la prova que a Barcelona encara hi ha lloc per projectes honestos, de barri i amb personalitat pròpia. I potser aquesta és la tercera i última revelació: de vegades, per triomfar, el millor és no voler ser vist.
