Christian Escribà esclata contra les modes dolces: “Ja n’estic fart del lemon pie i del Kinder Bueno”
Entre lemons pies clonats, croissants farcits de tot i pastissos que només viuen per l’algoritme, hi ha qui ha dit prou. I no, no és un hater de Twitter: és un dels grans noms de la pastisseria catalana.
Des del seu Instagram @escriba1906, el mestre Christian Escribà ha deixat anar el que molts pensaven i ningú gosava dir: n’està fart de les modes dolces. I amb raó.
Christian Escribà diu el que molts callen
Amb un post directe i sense filtres, el fill del mític Antoni Escribà ha posat sobre la taula (de pastisser) una veritat incòmoda: la rebosteria s’ha convertit en una passarel·la d’Instagram. Segons ell, entre un xocolata “Dubai edition” i un cheesecake “influencer-friendly”, hi ha un desert de sabor real.
“N’estic fart de veure postres que semblen perfums”, ha deixat caure, i mig sector ha aplaudit des del backstage. Ja n’hi ha prou de màrketing i poca mantega. El que vol Escribà és tornar al que feia olor de forn, no a filtre València.
El Cardenal: quan la memòria és més potent que el trending
La seva resposta no ha trigat a materialitzar-se en forma de pastís. Es diu Cardenal —com aquell que no vol la cosa— i és, segons ell mateix, “el suís convertit en pastís”. Una mena de revolució suau dins la vitrina, feta amb ingredients que ja teníem però havíem oblidat.
| Ingredient | Detall |
|---|---|
| Base | Pa de pessic de melindro, esponjós i suau. |
| Farcia | Nata fresca batuda al moment, sense additius. |
| Cobertura | Merenga gratinada amb toc caramel·litzat. |
| Extra | Salsa de xocolata abundant, a discreció. |
Només d’obrir la capsa, l’olor ja ho diu tot: nata real, merenga cremada i xocolata calenta. No hi ha purpurina, ni daurats, ni pipetes de coulis al damunt. Només una pastisseria que sap què és: dolça, però amb dignitat.
“La veritable innovació és no oblidar d’on venim”
Així ho resumeix el mateix Escribà en declaracions recollides per ModernetDigital.cat: “El futur no és més espuma, és més memòria”. I d’això va tot plegat. Recuperar la memòria dolça de les generacions que menjaven berenars de veritat, amb sucre de veritat i sense stories de 15 segons.
El seu missatge ha generat una onada d’adhesions al sector. Pastissers de Girona, Reus i fins i tot de Menorca han reaccionat a Instagram amb cors i emojis de forns 🔥. Alguns, més pragmàtics, hi veuen una oportunitat per reconnectar amb el públic que busca autenticitat.
Un pastís amb valors, no només calories
Perquè més enllà del gust, el Cardenal simbolitza una cosa molt més gran: una resistència contra el postureig gastronòmic. Aquell que converteix qualsevol pa de pessic en una performance de xarxa social. I Escribà, amb la seva ironia clàssica, ho deixa clar: “Jo no faig pastissos per TikTok”.
La seva aposta, de fet, és tan senzilla com radical: fer postres bones, no virals. I la resposta del públic ha estat immediata: cues davant les pastisseries Escribà i stories amb merenga de veritat. Paradoxa deliciosa.
Disponibilitat i preu del “Cardenal”
Segons fonts del grup Escribà, el Cardenal ja es pot trobar a totes les seves pastisseries de Barcelona i l’Hospitalet. El preu per ració ronda els 5,50 €, i es pot encarregar sencer per a celebracions (per fi un aniversari sense glitter comestible).
| Format | Preu | Disponibilitat |
|---|---|---|
| Ració individual | 5,50 € | Totes les pastisseries Escribà |
| Format familiar | 30 € | Encàrrec 24h abans |
El ressò a les xarxes: menys “wow”, més “mmm”
El debat, com era d’esperar, s’ha encès a les xarxes. Alguns creuen que és un discurs “boomer” disfressat de nostàlgia; altres hi veuen una crida necessària a la sinceritat culinària. Però el que és indiscutible és que, almenys per un dia, es va parlar de gust i no de colorants.
El Cardenal és, al capdavall, una metàfora comestible: la demostració que la tradició pot ser moderna si té ànima. I si, a més, porta merenga gratinada, encara millor.
Epíleg dolç (sense spoiler de sucre)
Entre la moda dels “cruffins” i el retorn dels pastissos de tota la vida, Christian Escribà ha triat bàndol. I ho ha fet amb un pastís que diu més que mil reels: la innovació no és crear, és recordar.
I potser, si el futur de la rebosteria catalana passa per això —per fer menys soroll i més gust—, ja és hora de menjar-se’l a poc a poc. Sense filtres. Sense pressa. Amb una forquilla de les de veritat.
