Tarragona estrena vuit projectes verds que canviaran més del que sembla
A Tarragona no només es fan castells ni calçotades. Ara també es planten plaques solars entre vinyes i oliveres. Sí, literalment, el paisatge rural comença a brillar més del compte.
La història sona a manual d’utopia energètica: milions en subvencions, municipis petits amb projectes grans i paraules tan modernes com “agrivoltaica”. Però rere les xifres hi ha un gir interessant que no té res a veure amb el que imagines.
Quan es parla de transició energètica a Tarragona, molts pensen en el complex petroquímic, en les centrals nuclears o en aquella factura de la llum que sembla escrita en jeroglífics. Però ara el relat canvia: vuit projectes repartits per set municipis han rebut un total de 3,5 milions d’euros del Ministeri per la Transició Ecològica. Una inversió que, en realitat, puja a gairebé 20 milions si comptem l’aportació privada.
Aquests projectes no són la típica placa al terrat del veí. Són iniciatives amb un punt experimental: combinar agricultura i energia, incloure famílies vulnerables en el consum col·lectiu o posar calefacció ecològica en espais públics. Tot amb la voluntat d’avançar cap a un model menys dependent del gas i més arrelat al territori.
Montblanc, el centre de tot
La Conca de Barberà no només és sinònim de vi i caves. Montblanc s’ha endut el projecte més ambiciós: una ajuda d’1,2 milions per a una inversió de 9. Un altre, valorat en 6,1 milions, rep prop de 800.000 euros. Ambdós són d’agrivoltaica, aquest invent que col·loca panells solars damunt camps de conreu. No es tracta només de produir electricitat: també es vol comprovar si les vinyes o els cereals rendeixen millor amb una mica d’ombra tecnològica.
El Ministeri destaca que la majoria d’aquests projectes porten sensors meteorològics i agrícoles. En altres paraules: els pagesos tindran més dades que un meteoròleg de TV3. A banda de llum, generaran coneixement real sobre la convivència entre plaques i pagesia.
Del Montsià al Baix Penedès
La geografia del projecte no és casual. A Vilalba dels Arcs (Terra Alta) i Alcanar (Montsià) també hi haurà agrivoltaica, i a Cunit (Baix Penedès) s’ha aprovat una instal·lació amb emmagatzematge que rebrà 120.000 euros d’ajuda. En aquest cas, la inversió total ronda els 400.000. Una xifra més modesta, però amb l’afegit que el municipi podrà jugar la carta de l’energia compartida.
Autoconsum amb component social
Prades i Falset han optat per projectes d’autoconsum col·lectiu amb emmagatzematge. Aquí hi ha la novetat: s’hi inclouran famílies vulnerables. La llum no només serà verda, també serà més justa. Segons el Ministeri, gran part d’aquestes iniciatives s’impulsen des d’ajuntaments, diputacions o comunitats energètiques. És a dir, la cosa no queda només en mans de grans empreses.
El component social pot ser el més interessant de tot plegat. No parlem només d’eficiència, sinó de redistribució energètica. Per fi, la transició no serà un luxe per a qui pugui pagar plaques pròpies, sinó un bé compartit.
La bomba de calor entra en joc
L’últim punt de la llista és Vila-seca, on s’instal·larà un sistema d’aerotèrmia. En paraules normals: una bomba de calor renovable que climatitzarà espais sense dependre de combustibles fòssils. El projecte està valorat en 363.000 euros i pràcticament tot ho cobreix l’ajuda del Ministeri. Una aposta directa per descarbonitzar calefaccions i aigua calenta, sectors que sovint queden fora del debat energètic.
Un mapa més ampli
A nivell estatal, el programa ha repartit 148,5 milions en 199 projectes. Catalunya lidera el rànquing amb 79 iniciatives, seguida de la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Andalusia. No tots els projectes de Tarragona han passat el tall: alguns s’han quedat fora per no complir els requisits.
En conjunt, aquests projectes aportaran prop de 300 MW de generació i més de 350 MWh de capacitat d’emmagatzematge. La majoria amb fotovoltaica, però amb variants que exploren nous camins.
El futur? Més a prop del que sembla
La imatge de pagesos treballant sota plaques solars pot semblar estranya avui, però potser d’aquí uns anys serà tan normal com veure tractors. L’important és que aquestes ajudes no només serveixen per posar més ferro al paisatge, sinó per provar models que poden redefinir la relació entre territori i energia.
En paraules del mateix Ministeri, l’objectiu és generar coneixement aplicat, no només megawatts. I aquí és on Tarragona es converteix en laboratori de futur. Amb un peu al camp i l’altre a la revolució energètica.
