Quan Tarragona va aconseguir el que portava 25 anys reclamant

Tarragona i la foto que ningú esperava

En una ciutat on fins i tot per posar un semàfor a la Rambla cal mig mandat, veure el president de la Generalitat, el ministre de Cultura, l’alcalde de Tarragona i el representant de l’Arquebisbat junts ha estat gairebé un miracle digne de Sant Magí. Però no, no era per cap processó, sinó per signar un pacte sobre el patrimoni romà de la ciutat.

Durant anys, la UNESCO havia posat la condició clara: cal un organisme conjunt per gestionar un patrimoni que no és qualsevol cosa, sinó un conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat. I Tarragona, tossuda, insistia. Fins que al final, la pressió i els aniversaris han fet la seva feina.

El famós “consorci” i els seus milions

No és només un nom llarg en un PowerPoint. El Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona neix amb diners: exactament 39,75 milions d’euros d’injecció inicial. La meitat la posa l’Estat, i la resta es reparteix entre la Generalitat i l’Ajuntament. En català col·loquial: aquí hi ha calés de veritat.

Però el que realment sorprèn no són les xifres, sinó la imatge. Una cadira per tothom: Generalitat, Ajuntament, Ministeri, Diputació i fins i tot l’Església, propietària d’una bona part del patrimoni (incloses torres de la muralla i el subsòl de la Catedral). Tarragona no és Mérida, però sembla que s’hi vol assemblar.

Un pacte amb el futur

L’alcalde Rubén Viñuales ho va definir com un “pacte amb la història i amb el futur”. I potser, per un cop, no era postureig. El consorci serà l’òrgan que decidirà què es fa, com i amb quins recursos. La presidència general recaurà en el president de la Generalitat, però el dia a dia el gestionarà l’Ajuntament.

Un detall interessant: no només Tarragona hi tindrà veu. Municipis com Altafulla, Constantí i Roda de Berà, que també tenen peces romanes de pes, formaran part d’un òrgan consultiu. Tarraco no s’entenia sense el seu territori, i sembla que això també s’ha volgut respectar.

Quan comença la funció?

Caldrà esperar. El calendari parla de la segona meitat del 2026. Fins llavors, tocarà aprovar estatuts, decidir plantilla i, sobretot, fer quadrar pressupostos i convenis. Si tot va bé, el consorci arrencaria oficialment el 31 de desembre del 2026 o, com a molt, l’1 de gener del 2027. Bon any nou, Tarraco.

Mentrestant, la ciutat es prepara per reobrir el Museu Nacional Arqueològic, renovat i amb una museografia més moderna. Un altre pas per situar Tarragona al mapa cultural, més enllà dels caps de setmana de castells i calçotades.

Per què importa de debò?

Perquè la gestió del patrimoni romà fins ara era un tetris d’administracions, competències i burocràcia. I això, sovint, acabava amb pedres valuoses literalment sota terra i projectes encallats. El consorci vol ser el mecanisme que resolgui aquest laberint. La teoria sona bé, veurem la pràctica.

I sí, darrere també hi ha una batalla d’ego: Barcelona i Madrid reconeixent que Tarragona mereix un lloc a la taula gran. Una foto que fins fa quatre dies hauria semblat ciència-ficció.

Conclusions amb sorna

La ciutat que va ser capital d’un imperi ara celebra que les seves pròpies administracions es posin d’acord. Pot semblar poca cosa, però potser és el primer pas perquè Tarragona deixi de ser “la germana petita” i es prengui seriosament el seu llegat. Ja tocava.

I si la cosa funciona, potser fins i tot veurem el miracle més gran: que Tarragona es converteixi en un referent de gestió patrimonial. Qui sap, potser d’aquí uns anys els turistes faran cua no només per la platja del Miracle, sinó per veure com es fa política amb pedres de fa dos mil anys.

Per més informació oficial, podeu consultar la pàgina del Departament de Cultura de la Generalitat.