Què està matant les start-ups a Tarragona? No és (només) el que t’imagines
Hi ha qui pensa que muntar una start-up és cosa de tenir una idea brillant i quatre PowerPoints ben fets. Spoiler: no. A Tarragona, el somni “unicorn” s’assembla més a una carrera d’obstacles amb sotracs dignes de la N-340 un agost a les 8 del matí.
Però què és el que realment les està asfixiant? I per què els inversors tornen a mirar cap a Barcelona abans que cap al nostre Camp? El debat recent organitzat per la Cambra de Comerç ha posat el dit a la nafra. Tot i això, el problema té més capes que una ceba (i algunes fan plorar igual).
Quan els diners no arriben (ni amb GPS)
Parlem clar: sense calés, les bones idees es queden al calaix. Els inversors locals són escassos i, segons els participants al debat de la Cambra de Comerç de Tarragona, el risc els fa més por que un tallat amb sacarina. Això fa que moltes start-ups hagin de buscar finançament a fora, amb el consegüent perill de marxar del territori.
Segons la Cambra, la majoria d’iniciatives locals acaben sense ronda de finançament o directament abandonant abans d’atreure capital. El problema? El famós “gap” entre la idea i el producte mínim viable.
Talent que s’escapa més ràpid que un vermut a la fresca
Una altra gran pedra a la sabata: retenir talent. Els perfils digitals i tècnics amb ganes de jugar a les start-ups són escassos i molt cotitzats. Quan tens una oferta de Barcelona (o Berlín) amb més zeros, contracte flexible i afterworks amb gintònics de veritat, Tarragona pot semblar poc sexi.
El resultat? Projectes locals que han d’externalitzar cervells o acabar fent equilibris amb equips reduïts. I això no és gaire bona base per créixer.
La burocràcia, sempre puntual per amargar el dia
Si alguna cosa té el nostre país és la capacitat d’embolicar-ho tot amb paperassa. Al debat es va parlar molt d’aquest “monstre invisible” que s’empassa temps i diners. Licències, permisos, paperots que van i vénen. Tot plegat un circuit administratiu que fa suar més que pujar les escales del Balcó del Mediterrani a ple mig dia.
Idees sobre la taula, però poc més
Els directius y inversors van coincidir a dir que caldria simplificar tràmits i incentivar fiscalment els projectes emergents. Però clar, això sona tan típic com demanar gel al cafè un 15 d’agost. Qui ha d’agafar el bou per les banyes?
I què podem fer des d’aquí?
Malgrat el panorama, no tot són males notícies. Tarragona té avantatges competitius: qualitat de vida, preus relativament més baixos i un entorn que, ben aprofitat, pot atreure start-ups en fase primerenca. Això sí, caldria un pla estratègic clar i valent que no depengués del color polític del moment.
També seria interessant que les universitats locals es connectessin més amb l’ecosistema emprenedor, creant programes reals de transferència tecnològica i spin-offs. Menys powerpoints institucionals i més prototips funcionant.
Mentrestant, a seguir pedalant
El debat ha servit almenys per posar llum a un problema que molts intuïen però pocs verbalitzaven amb aquesta claredat. Ara caldria passar de la tertúlia a l’acció. Mentrestant, els emprenedors del Camp de Tarragona seguiran fent equilibris, amb un ull posat al compte bancari i l’altre al registre mercantil, esperant que la propera reunió sigui més productiva que la última visita a Hisenda.
