Quan les avellanes de Reus ja no són de Reus
Un dia entres a l’agrobotiga del poble i descobreixes que les “avellanes de Reus” tenen passaport turc. No és un acudit de festa major ni una nova cervesa artesana amb gust a fruit sec: és la realitat que ha colpejat de ple al Camp de Tarragona.
El cartell és clar: “No hi ha producte local”. Les bosses d’avellanes ara venen amb accent d’Anatòlia o, si hi ha sort, de Castelló o el sud de França. El paisatge d’avellaners que definia la postal del Baix Camp s’està convertint en un record amb gust de cafè amb gel i torró industrial.
Quan “Avellana de Reus” ja no vol dir el que volia dir
Durant dècades, les avellanes han estat sinònim d’identitat al Camp de Tarragona. Un producte amb denominació pròpia, amb més prestigi que un vermut al Mercadal un dissabte al migdia. Però el 2024 va ser un any històric... per la baixa producció: només 2.506 tones a tot Catalunya, molt lluny de les 7.433 del 2022.
El motiu? Sequera i avellaners en mode “burnout”. L’estrès hídric ha fet més mal que una cua a la N-340 a l’agost. I en cinc anys, la superfície productiva ha caigut un 33,3%. Traducció: menys avellanes, menys pagesos i més supermercats amb fruita seca d’importació.
Les cooperatives: entre la fidelitat i la supervivència
Les cooperatives com Coselva i Avellanera, amb seu a la Selva del Camp, s’han trobat amb un dilema digne d’un drama rural: mantenir la marca sense producte local. El resultat? Avellanes turques empaquetades amb segell tarragoní. A la mateixa agrobotiga s’avisa amb un cartell que fa mal de llegir: “Producte no local”.
Coselva ha acabat comercialitzant un 60% de producte foraster, mentre que Avellanera ha arribat al 10%. Una decisió dolorosa, expliquen els seus responsables, però inevitable si volien mantenir llocs de feina i estructura. Entre la coherència i la supervivència, ha guanyat la segona.
Turquia, Castelló i el sud de França: el nou mapa de l’avellana
La primera parada va ser Turquia, el gegant mundial de la fruita seca. Però a poc a poc, les cooperatives han buscat opcions més properes: Castelló, Saragossa, Girona i fins i tot el sud de França. Un viatge mediterrani de l’avellana que fa que el segell “de proximitat” soni cada vegada més irònic.
Els directors de les cooperatives insisteixen: el consumidor té dret a saber-ho i, per això, l’origen apareix ben visible a les etiquetes. Transparència total, sí, però també un reconeixement que la “avellana de Reus” ja no és el que era.
El factor emocional: molt més que una fruita seca
No parlem només d’un producte. Parlem d’una identitat arrelada a un territori. A Reus, l’avellana és cultura gastronòmica, és economia local i és memòria col·lectiva. Quan en un restaurant et serveixen “avellanes de la terra” i resulta que venen de l’altra banda del Mediterrani, el cop és cultural, no només agrícola.
És per això que molts pagesos ho viuen amb una barreja de tristesa i resignació. “Ha estat un cop dur fins i tot per la plantilla”, admeten a Avellanera. El vincle emocional entre el producte i la comunitat no es pot mesurar en tones ni en preus de mercat.
Cap a on va l’avellana del Camp?
La pregunta del milió: hi ha futur per a l’avellana al Camp de Tarragona? Els experts coincideixen que sense inversió en regadiu, suport institucional i noves estratègies de cultiu, la situació només empitjorarà. La sequera no és un accident puntual, sinó un símptoma del canvi climàtic que obliga a repensar el model.
Mentrestant, els lineals del supermercat seguiran mostrant bosses d’avellana amb denominació “internacional”. I els consumidors, entre la nostàlgia i la indiferència, hauran de decidir si la procedència importa o si l’únic que compta és que maridin bé amb un vermut de diumenge.
Un símbol en joc
Potser el drama no és només agrícola sinó simbòlic. Perquè el dia que la “avellana de Reus” deixi de ser un producte del Camp, haurem perdut molt més que una fruita seca. Haurem perdut un fragment d’identitat col·lectiva.
Per més informació sobre el sector agrari i la sequera a Catalunya, pots consultar el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
