Quan la llum puja, qui encén l’interruptor a Tarragona?
Un cafè amb gel potser el pots pagar, però la llum a casa… ja és un altre tema. A Tarragona, on la festa major sempre encén més bombetes que la Rambla Nova al Nadal, hi ha qui només pot prémer l’interruptor gràcies a un ajut públic.
La paradoxa és evident: mentre uns pengen fotos de l’últim concert a Instagram amb llums i làsers, altres veïns compten euros per mantenir la nevera en marxa. I no, no és cap metàfora poètica, és la realitat domèstica de milers de llars tarragonines.
El que passa a la demarcació de Tarragona no és un caprici puntual, sinó una radiografia clara del present: 28.763 persones viuen gràcies al bo social elèctric. Un número que sona com l’aforament d’un estadi, però que en aquest cas no omple graderies, sinó rebuts de la llum.
Quan pagar la llum és un luxe
Durant anys, obrir l’interruptor era tan banal com obrir una llauna de tonyina. Avui, però, cada clic a l’interruptor recorda que l’energia s’ha convertit en un bé gairebé de luxe. Famílies que abans ni es plantejaven el rebut ara viuen amb la calculadora a la mà, mirant si poden posar la rentadora abans o després de sopar.
Del covid a la guerra
La diputada tarragonina Valle Mellado ho explicava així: el bo social es va expandir perquè les crisis no donaven treva. Pandèmia, guerra d’Ucraïna i preus disparats. El còctel perfecte per convertir l’energia en matèria sensible. I si abans les factures ja eren motiu de discussions domèstiques, ara són gairebé assemblees familiars.
No només un descompte
El bo social no és un cupó d’estalvi, sinó una taula de salvació per a moltes llars. Parlem de descomptes en la factura i complements específics per a consumidors vulnerables. En altres paraules: és la diferència entre tenir calefacció al gener o dormir amb tres jerseis i una manta de quadres.
Polítiques socials al rescat
Aquest mecanisme s’afegeix a altres mesures que el govern espanyol ven com a escut: ingrés mínim vital, pujades del salari mínim, límits als preus de l’energia. Tot plegat configura una mena de “kit de supervivència” perquè ningú quedi a les fosques. Almenys en teoria.
Les xifres de Tarragona
Els gairebé 29.000 beneficiaris del bo social a Tarragona no són un detall estadístic. Representen famílies reals que depenen directament d’una ajuda per encendre el llum del passadís. En una província amb platges plenes de selfies i carrers plens de vermuts, la realitat més fosca conviu amb la postal turística.
La pobresa energètica té cara
No es tracta només de factures: es tracta de condicions de vida dignes. La pobresa energètica no és un concepte abstracte, sinó un termòmetre social. Quan hi ha qui no pot escalfar la casa, el problema deixa de ser individual i esdevé col·lectiu.
Entre la festa major i el rebut de la llum
La contradicció és evident: a la mateixa ciutat on el correfoc crema pólvora sense miraments, hi ha llars que apaguen bombetes per estalviar. La Tarragona que balla al ritme de gralles conviu amb la Tarragona que calcula els quilowatts.
Què ens diu tot això?
Ens diu que el sistema elèctric no és només tecnologia, sinó política i desigualtat. Que el futur de moltes famílies depèn de si es manté aquest bo social i que, en definitiva, la llum no és només una qüestió de subministrament: és una qüestió de dignitat.
Per entendre millor què implica el bo social elèctric i com sol·licitar-lo, es pot consultar la informació oficial al web del Butlletí Oficial de l’Estat.
