L’Avant a Ponent: quan el tren arriba tard, car i mig buit
L’Avant de Ponent ja no és aquell tren matiner que connectava professors, metges i estudiants amb Barcelona amb certa dignitat horària. Ara, més aviat, és un exercici de fe sobre vies.
Amb menys freqüències, bitllets més cars i trajectes que s’eternitzen, molts passatgers estan fent números... i alguns, com la Maria Surroca, ja han pres decisions que pesen més que una maleta de rodes.
Quan el trajecte surt més car que la feina
La Maria, professora de música a Barcelona, viatjava dos cops per setmana des de Lleida fins a Sants. Ho feia amb el somriure just i un termo de cafè a la mà. Però ara, diu, “ni els horaris ni la butxaca aguanten”. Després de mesos d’incidències i pujades de preu, ha deixat la feina. “El tren ja no surt a compte, literalment”.
Com ella, més de dos de cada tres usuaris s’estan replantejant continuar amb el servei, segons una enquesta recent de la Plataforma d’Usuaris d’Avant Catalunya. Els motius: menys freqüències, retards puntuals i un increment de preus que fa que el trajecte ja no sigui, precisament, avantatjós.
Menys trens, més euros
| Concepte | 2024 | 2025 |
|---|---|---|
| Freqüències diàries (Lleida–Barcelona) | 14 trens | 10 trens |
| Temps mitjà de trajecte | 58 minuts | 1 h 05 min |
| Preu bitllet senzill | 22,50 € | 28,20 € |
La combinació d’aquests tres factors —menys trens, més temps i més cost— ha convertit el que era un servei pràctic en un trencaclosques logístic. “Ens sentim abandonats per Renfe”, explica un portaveu de la plataforma, que denuncia “la falta de planificació i la pèrdua de confiança dels passatgers habituals”.
El tren que arriba tard... i amb ironia
Els viatgers habituals de l’Avant ja han desenvolupat un sentit de l’humor ferroviari. “Ara arribo abans si baixo a Igualada i faig dit fins a Sants”, bromeja un estudiant lleidatà. Darrere la ironia, però, hi ha un malestar de fons: la sensació que el tren d’alta velocitat ha deixat enrere la seva raó de ser.
Des de Renfe asseguren que s’estan “avaluant millores de servei i ajustos de tarifes” per al 2026, però sense concretar terminis. Mentrestant, la paciència dels usuaris —a diferència dels trens— sí que té límit.
El futur de l’Avant a Ponent sembla anar sobre rails... però no precisament de l’alta velocitat. I com diria la Maria, “quan el bitllet val més que la jornada laboral, potser el problema no és el tren”.
Consulta aquí els horaris i tarifes oficials de Renfe Avant.
