Reus Mestalla: la recepta inesperada que va deixar el filial sense postres
Al camp de Paterna no es cuina arròs, però el que va sortir diumenge del forn del Reus va ser un plat d’aquells que es recorden. Un menú amb tres passos i un ingredient sorpresa que va deixar al Valencia Mestalla amb cara de qui demana unes braves i li arriben sense salsa.
El públic esperava una tarda tranquil·la de futbol-tapa, però ben aviat va arribar un aperitiu inesperat que va canviar el to del dinar. I allò que havia de ser un menú de degustació controlat es va convertir en una lliçó de cuina improvisada, amb foc lent, cops de paella i un punt de sal portuguesa.
Un aperitiu més ràpid que un cafè amb gel
Encara no havien posat el primer got d’aigua sobre la taula que el Reus ja havia servit el primer mos. Miquel Ustrell, amb reflexos de cuiner de mercat, va caçar un espai lliure i va enviar un tret directe al pal de Pere Joan. Un minut i quinze segons: l’aperitiu més ràpid des del mític “entrepa de pernil” de bar a les 8 del matí.
El gol va ser l’espurna que va obrir gana, però el protagonista va marxar aviat: lesió a l’espatlla, camilla i adéu. Una tapa boníssima, però d’aquelles que duren poc. El plat principal hauria de venir dels companys.
El segon plat: penalti al punt de sal
- Ingredient clau: Ricardo Vaz
- Tècnica: penalti cuinat a foc lent
- Maridatge: un crit de gol i nervis locals
Ricardo Vaz, el portuguès que en un altre univers podria estar venent bacallà daurat a la Boqueria, va ser derribat dins l’àrea. L’àrbitre no va dubtar: penalti. Vaz el va cuinar amb calma, afegint aquell puntet de sal que fa que el plat passi de correcte a memorable. 0-2 i els locals empassant saliva.
El postre que ningú esperava
A la represa, Sergi Casals va convertir la banda en un food truck amb autopista. Va centrar amb la precisió d’un barista i Aitor Serrano va rematar com qui posa la cirereta en un pastís. El 0-3 era el postre contundent que ningú al Mestalla havia encarregat.
Víctor Fernández, això sí, va voler posar-hi un toc picant: un xut des de la frontal que va ser com aquella salsa de braves que crema més del que t’esperes. 1-3 i el Mestalla somiant amb remuntar les postres.
Recepta completa del partit
| Pas 1 | Ustrell serveix l’aperitiu amb un xut quirúrgic al minut 1:15. Entrada directa, sabor intens. |
|---|---|
| Pas 2 | Ricardo Vaz cuina el segon plat: penalti amb calma, tocs de bacallà i confiança portuguesa. |
| Pas 3 | Aitor Serrano posa la cirereta amb un toc fi al segon pal. El Mestalla només pot empassar-se el plat. |
Un equip que sap fer sofregits llargs
El Reus no només va marcar, també va saber baixar el foc quan el Mestalla pressionava. Marc Carrasco, amb posat de cuiner serè, va introduir ingredients defensius com Pol Fernández i Ramon Folch per espessir el guisat i evitar que se’ls enganxés al fons de la paella.
Els minuts finals van ser com remenar un sofregit: lents, constants i sense despistes. El xiulit final va deixar el Reus amb un plat complet: nou punts de dotze i, sobretot, la sensació que la derrota a Castelló ja era un plat caducat.
Un missatge per a la lliga
Amb aquesta victòria, el Reus envia un missatge clar a la Segona RFEF: sap cuinar a casa i fora. Amb ingredients locals, un portuguès amb estrella Michelin i un entrenador que té més paciència que un forn de llenya. Un equip que no només juga: també emplata caràcter.
Com va dir Carrasco després del partit (declaracions post-match, 28/09/2025): “Tenim molt caràcter”. O en llenguatge gastro: una recepta que no necessita retocs.
Més info oficial a la RFEF.
