Reus FC Reddis torna a la Copa del Rei i el Municipal es vesteix de nostàlgia (i de nervis)
Reus i la Copa del Rei tornen a mirar-se als ulls com aquells ex que es troben al Mercadal després d’anys sense parlar-se. L’Estadi Municipal ja ha començat a perfumar-se amb nervis, bosses de pipes i algun “vinga Reus, collons!” escapat abans d’hora.
Després d’una travessia per desert futbolístic i de clubs reinventats, el Reus FC Reddis torna a jugar una eliminatòria de Copa del Rei a casa, aquest dimecres a dos quarts de nou del vespre. Els preus, més baixos que un cafè del centre, busquen una cosa molt concreta: omplir el Municipal i recuperar aquell ambient que fa olor de gespa mullada i emoció en veu greu.
Una cita amb la història (i amb el CE Europa)
El rival d’aquesta història és el CE Europa, aquell club del barri de Gràcia que sembla sortit d’una pel·li en blanc i negre però juga com si fos de Netflix. Els escapulats arriben a Primera RFEF amb quatre victòries, tres empats i dues derrotes, que sona molt equilibrat fins que recordes que diumenge van perdre 2-0 amb l’Atlético Madrileño. O sigui, venen tocats però amb orgull gracienc, que és com dir “anem de cara però sense presses”.
Àlex Cano —el capità, central i icona vintage del club— tornarà a ser titular. El seu germà, Jordi Cano, amb cinc gols i dues assistències, arriba com a home clau en atac. Diuen que l’entrenador, Aday Benítez, podria moure algunes peces perquè diumenge encara se’ls notava la ressaca competitiva. Res greu: una mica d’aigua, rotacions i optimisme de Copa.
El Reddis busca un ‘match point’ emocional
El Reus FC Reddis arriba amb l’autoestima d’un equip que sap patir i celebrar alhora. Després de guanyar l’Alcoi amb un gol als últims minuts (aquell que va fer aixecar més d’un del sofà), els reusencs tenen clar que volen convertir el Municipal en una olla de pressió. No literal, que ja sabem com estan les multes per soroll, però gairebé.
El tècnic, Marc Carrasco, té dubtes a la porteria. Álvaro Pacheco ha respost bé en les dues titularitats, però Campanera i Parra piquen a la porta del vestidor amb aquella cara de “professor, jo també vull sortir a la foto”. Dilemes agradables, com decidir quin vermut demanar a la plaça.
Les baixes i les apostes
En defensa, les absències d’Alarcón i Molina condicionen l’esquema. Carrasco ja va provar amb només dos centrals, estil “minimalista”, i potser repetirà. Al davant, la connexió entre Alberto Benito, Sergi Casals i Dani Homet és l’arma de seducció ofensiva. Si la pilota passa per ells, alguna cosa pot passar. I si no, sempre queda la fe, que és una cosa molt reusenca.
El Municipal vol tornar a tremolar
Fins ara s’han venut 1.700 entrades. No és ple absolut, però és un “quasi” amb molt de mèrit. El club confia arribar a la xifra rodona abans del partit i omplir el Municipal de bufandes, nostàlgia i samarretes vermelles que encara recorden el Reus Deportiu d’altres èpoques. “La ciutat mereix una nit de Copa”, deia un directiu del club aquest dilluns. I sí: Reus ho necessita com qui necessita un cafè després d’una nit llarga.
🕗 Hora: 20.30 h
📍 Lloc: Estadi Municipal de Reus
🎟️ Entrades: Des de 5 € (taquilles o web oficial)
🎙️ En directe: ‘Reus en joc’ (Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio i Sempre Reus 1909)
On seguir el partit (i amb qui discutir-lo)
El partit es podrà seguir en directe a ‘Reus en joc’, amb narració d’Aleix Pérez i comentaris tècnics de Jordi Benavent. El programa començarà a un quart de nou del vespre, just quan la gent encara fa cua per entrar al camp o decideix si fa birra abans o després. La cobertura conjunta de Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio i la Plataforma Sempre Reus 1909 promet la barreja perfecta entre futbol, passió i accent del Baix Camp.
Un partit que va més enllà del marcador
La Copa no és només una competició; és una excusa per recordar qui som. Per tornar a cantar, cridar, discutir l’alineació i revisar el mòbil per veure si algú ha pujat ja el gol a X (antic Twitter, sí). El Municipal vol tornar a sentir la pell de gallina, i el Reus FC Reddis té l’oportunitat d’escriure una nova pàgina d’aquesta relació d’amor-odi amb la història.
Sigui quin sigui el resultat, la ciutat ja ha guanyat una cosa: tornar a parlar de futbol com si fos un ritual col·lectiu. I això, a Reus, és gairebé religiós. Ens veiem al Municipal.
