630 participants a Tarragona analitzen els grans reptes dels feminismes contemporanis

630 persones participen al III Congrés Internacional d'Antropologia Feminista a Tarragona per debatre els reptes clau dels feminismes actuals. Aquest esdeveniment reuneix activistes, acadèmiques i investigadores que posen sobre la taula qüestions urgents i controvertides.

Enmig d’un context social on el feminisme viu pressions des de discursos antifeministes fins a noves formes de neomasclisme, la trobada serveix per explorar possibles respostes i estratègies. Tarragona es converteix en l'epicentre d’una reflexió ambiciósament global, però de conseqüències locals.

Un congrés amb veu pròpia i mirada crítica

Què fa que aquest congrés sigui rellevant per als tarragonins?

Que un esdeveniment de 630 participants ocupi el campus Catalunya no és casual. Aquesta concentració d'expertes i activistes ofereix a la ciutadania la possibilitat de veure de prop com es construeixen les respostes feministes a problemàtiques molt presents a la societat local: desigualtats laborals, violències masclistes i la crisi de les cures són només alguns exemples.

Quins temes clau s’analitzen durant el congrés?

Els 39 simposis i més de 500 comunicacions aborden des de la manosfera i la gentrificació fins a les polítiques LGTBI+ i les memòries feministes. Aquest ventall reflecteix la complexitat i transversalitat del feminisme avui, que no només qüestiona les relacions de gènere sinó que també incorpora dimensions de classe, raça, orígen i edat.

De l’acadèmia a l’activisme: una aliança imprescindible

Per què és clau la combinació d’acadèmia i activisme en aquest context?

Dolors Comas d’Argemir, presidenta del congrés, ho deixa clar: l’evidència científica és l’eina que permet transformar l’activisme en polítiques públiques efectives. Sense aquesta base, el feminisme perd força i capacitat d’incidència real. Però, a més, la connexió entre la teoria i la pràctica és el que fa que els avenços siguin sostenibles i que puguin superar l’atac constant del neomasclisme.

Com s’expressa aquesta relació durant el congrés?

A més de les sessions teòriques, es programen activitats paral·leles com presentacions de llibres i espais d’activisme, que tradueixen les reflexions en accions concretes. Així, el congrés no és només un debat d’experts sinó un espai viu on es construeix i es resisteix col·lectivament.

Els grans reptes contemporanis des de la perspectiva feminista

Quins són els reptes més urgents que s’identifiquen?

La conferència inaugural de Mara Viveros Vigoya va posar de manifest la necessitat d’abordar el feminisme des d’una perspectiva interseccional i d’aliances amb altres moviments socials. El canvi climàtic, la defensa dels territoris i la lluita contra la discriminació s’hi sumen per evitar que el feminisme quedi fragmentat i esdevingui un discurs aïllat.

Com afecta la presència del neomasclisme i l’extrema dreta?

L’organitzadora Dolors Comas alertava que cada avanç en drets genera resistències noves i agressives. Aquest neomasclisme es manifesta amb llenguatges i estratègies renovades que busquen fer retrocedir les conquestes feministes, fet que obliga a mantenir la mobilització i la renovació constant del discurs i l’acció.

La dimensió local d’un debat que és global hi posa l’accent en la necessitat que Tarragona i la seva societat estiguin atentes a com es mouen aquests fronts, que afecten el dia a dia de moltes persones. I que a més, ens interpel·len a crear un futur més just i sensible a les diverses formes d’opressió.

La trobada a Tarragona no només és un congrés, sinó una crida a l’acció i a la reflexió profunda sobre com els feminismes contemporanis poden transformar la societat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili