Malestar entre alcaldes del Baix Ebre i Montsià per la gestió del episodi del vent

Les ratxes de vent de més de 140 km/h a Mas de Barberans i el Perelló no han passat desapercebudes.

Els alcaldes del Baix Ebre i Montsià s’han mostrat més que molestos per la gestió del Govern català, que no ha activat un dispositiu específic per protegir aquestes zones.

El vent que no va tenir ressò al govern

Les Terres de l’Ebre han patit un episodi de vent que ha superat els 146 km/h a Mas de Barberans i els 132 km/h al Perelló, però la resposta institucional ha estat lluny de satisfer els responsables municipals.

Es tracta d’un episodi que ha causat talls de llum, caigudes d’arbres i talls en carreteres, inclosa l’autopista AP-7 a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, però la Generalitat no ha activat un pla d’alerta similar al que va fer dijous passat per un altre episodi de vent que afectava el centre del país.

Les queixes dels alcaldes

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, no ha estat tímid i ha fet públic a Instagram que la situació era «extraordinària» i que, davant la manca d’alerta general, el consistori havia de prendre la iniciativa per protegir la ciutadania.

“Estan caient arbres i hi ha despreniments”, ha alertat Tomàs, marcant el to de les crítiques que han anat creixent a la zona.

La batllessa de Mas de Barberans, Daniela Lleixà, ha anat més enllà i ha qualificat la situació de «terrorífica» mentre criticava que dijous s’havien aturat serveis per un vent que gairebé no va afectar la seva zona, i ara, quan el vent bufava amb força, no s’havien pres mesures contundents.

La comparació que no agrada

Lleixà ha posat el dit a la nafra: “Sobta que quan l’alerta és al centre del país es para tot, i quan és als extrems, aquí, no passa res.”

Amb prop de 10 hores sense llum al municipi, l’alcaldessa ha destacat la dificultat que tenen els ajuntaments petits per fer front a desperfectes, talls de llum i tancaments de negocis. La seva queixa és molt clara i contundent: «És un autèntic disbarat».

El Perelló, un altre exemple de gestió pròpia

L’alcalde del Perelló, Samuel Ferré, també ha expressat malestar, però amb un to que busca un punt d’aprenentatge: considera que aquesta setmana ha demostrat com es poden millorar les coses.

Segons Ferré, la Generalitat va deixar els ajuntaments a l’estacada sense indicar com actuar, fet que va obligar el seu consistori a posar un decret d’alcaldia per restringir la mobilitat i suspendre activitats a l’aire lliure.

Les alertes i la manca d’afinació

Ferré relata que ja des de divendres es preparaven perquè el vent bufaria fort, però l’alerta oficial no va arribar fins dissabte al matí, quan molts danys ja s’havien produït.

“Les alertes haurien d’anar més ajustades a cada territori,” reclama. Els pronòstics meteorològics no eren un secret, però la resposta institucional no ha estat a l’altura.

Impactes i conseqüències locals

El fort vent no només ha deixat registres de velocitat espectaculars sinó que ha provocat incidents tangibles: arbres caiguts, interrupcions en el subministrament elèctric i talls en autovies importants amb repercussions a la mobilitat diària.

A Tortosa, per exemple, el temporal va fer caure un mur d’una casa abandonada al carrer Major de Sant Jaume, un record que encara pesa en la memòria dels veïns.

Les dificultats dels petits ajuntaments

Els alcaldes coincideixen que la gestió d’aquestes situacions és complicada per als municipis petits, que no disposen de recursos gaire amplis i que, sense suport, es troben sols davant la necessitat de protegir la seva ciutadania.

Daniela Lleixà recorda que els ajuntaments tenen un sostre pressupostari i no poden fer front a emergències d’aquesta magnitud sense un suport clar i coordinat.

Què diu la generalitat?

De moment, el Govern no ha fet públics detalls sobre plans específics per a les Terres de l’Ebre durant aquest episodi de vent, ni ha aclarit per què el dispositiu d’alerta va ser més contundent dijous al centre del país i no durant el temporal que va afectar el sud.

En declaracions a l’ACN, alguns alcaldes han demanat millorar la coordinació i adaptar les alertes a la realitat de cada territori, una petició que sembla que no ha arribat amb força a l’administració superior.

El repte pendent

El malestar entre alguns alcaldes del Baix Ebre i Montsià posa sobre la taula la necessitat d’un sistema d’alerta i resposta més just i ajustat a les necessitats locals, especialment en territoris on el vent pot ser implacable i els recursos municipals, escassos.

Serà interessant veure si es prenen mesures per evitar que la propera ventada torni a deixar els alcaldes amb la sensació que han de fer el que toca per ells mateixos, sense que el Govern intervingui com caldria.

Font oficial - Generalitat de Catalunya

La realitat és que la coordinació i la resposta a emergències no poden dependre només del susto de la gent o de la iniciativa local.