L’esllavissada que va revelar un jaciment iber desconegut a Paüls
Una esllavissada inesperada al turó del Castell de Paüls ha capgirat la història local, deixant al descobert un tresor arqueològic que ningú esperava. La fortalesa, coneguda per les seves restes medievals, s’ha revelat com una porta a un passat molt més antic.
Els arqueòlegs no s’ho creien quan van trobar fragments que podrien remuntar-se a més de dos mil anys enrere, obrint una finestra insospitada a les primeres civilitzacions que van habitar el Baix Ebre. Però, què s’amaga exactament sota aquestes pedres?
L’esllavissada i la descoberta inesperada
Fa poc, una acumulació de pluja va provocar que un tros del mur que envolta l’església del Castell de Paüls es desplacés. En lloc de ser un simple problema estructural, aquesta esllavissada va resultar ser la clau per a una troballa sorprenent. Els arqueòlegs, liderats per Ramon Ferrer de l’empresa IBER, van aprofitar per fer un control arqueològic ràpid abans de la reconstrucció, i el que van trobar va canviar el relat històric del lloc.
Fins ara, el coneixement popular i acadèmic situava el castell dins d’una cronologia medieval i islàmica, amb la seva primera menció escrita datada al 1168, quan Alfons I el Cast el va cedir a cavallers. Però aquesta intervenció ha posat sobre la taula una realitat encara més antiga: fragments de ceràmica ibèrica i protohistòrica, mai documentats abans a Paüls.
El batlle Enric Adell reconeix que aquesta descoberta ha fet un salt de quinze o vint segles en la història del poble, passant del segle X a constatar presència humana estable ja al segle V aC, en plena Protohistòria.
Els vestigis protohistòrics i les seves peculiaritats
Entre els fragments més destacats hi ha onze peces amb característiques típiques dels jaciments ibers de la zona: ceràmica marronosa i ataronjada, amb un tacte rugós i polsós, i amb franges internes més fosques conegudes com a pastes ‘Sandwich’. Un d’aquests fragments és la vora d’una tenalla del tipus coll de cigne, una forma habitual entre els ibers entre els segles V i I aC.
A més, s’han identificat fragments de ceràmica modelada a mà, més rudimentària, que podrien correspondre a la primera edat del Ferro (segles VIII – VI aC) o fins i tot al Bronze Final (segles XIII – IX aC). Això confirma que l’ocupació humana d’aquest turó es remunta molt més enllà del que es pensava.
Restes medievals i andalusines que també surten a la llum
El conjunt arqueològic no només es limita a la Protohistòria. També s’han trobat restes de l’època medieval: ceràmica grisa, fragments decorats amb manganès i fins i tot un plat amb blau de cobalt del segle XV. Destaquen també peces decorades amb acanalats, típiques de la cultura andalusina, que confirmen una probable ocupació islàmica del castell.
Això encaixa amb la història coneguda del castell, que va ser un punt estratègic i ha passat per mans diverses fins al segle XIII, quan Joan Despuig va concedir la carta de poblament a Paüls. Però ara sabem que aquell turó ja havia estat habitat des de molt abans.
Restes modernes i vestigis de conflictes recents
Al marge dels vestigis antics, l’equip també ha trobat restes modernes, com un fragment de vaixella del segle XVIII, probablement vinculat a les guerres carlines. Però la troballa més curiosa és una bala de fusell i una llauna de conserva, restes directes de la Guerra Civil, amagades entre el rebliment del mur esllavissat.
Així, el turó del Castell de Paüls no només és un testimoni històric de segles llunyans, sinó també un punt que ha viscut episodis de conflicte molt més recents.
El futur de la investigació i la conservació
L’Ajuntament de Paüls està entusiasmat amb la descoberta i prepara un projecte per consolidar i rehabilitar les muralles i la torre del castell. Amb el suport del 2% Cultural, es vol garantir la preservació d’aquest patrimoni que acaba de revelar capes inesperades de la història local.
Les restes arqueològiques recollides es conservaran al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, i no s’exclouen futures excavacions per conèixer millor l’assentament protohistòric. L’alcalde Enric Adell ressalta que ara hi ha més ganes que mai de continuar investigant i donant a conèixer que Paüls té molts més segles d’història dels que es creia.
Context arqueològic als Ports i Terres de l’Ebre
Ramon Ferrer assenyala que aquestes troballes coincideixen amb avanços recents en la investigació del poblament antic a la comarca dels Ports, com el jaciment de Malladrets a Alfara de Carles. Les primeres edats del Ferro i el Bronze Final són períodes que, malgrat la seva importància, han estat poc visibilitzats fins ara en aquesta regió.
Aquest descobriment, per tant, no és un cas aïllat, sinó que forma part d’un moviment arqueològic que està traçant una nova imatge del passat a les Terres de l’Ebre.
Una finestra oberta a segles oblidats
El conjunt arqueològic del Castell de Paüls és un recordatori que la història local sempre pot guardar secrets ben amagats. Què més queda per descobrir sota aquelles pedres? Només el temps i la paciència dels arqueòlegs ho diran, però està clar que aquest turó ha passat de ser un vestigi medieval a un testimoni viu de gairebé tres mil·lennis d’història.
Per saber-ne més, pots consultar el web oficial de l’Ajuntament de Paüls i el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, on es manté la documentació actualitzada sobre les investigacions: Ajuntament de Paüls.
La realitat és que aquest descobriment fa repensar la història del Baix Ebre i posa Paüls en el mapa arqueològic com un punt clau per entendre l’evolució humana a la zona.
