El Govern es dota d’eines jurídiques per protegir el litoral català
El litoral català està en plena revolució invisible i ningú no sap ben bé com acabar amb el caos administratiu que el rodeja. La costa, un tresor amenaçat per la naturalesa i la burocràcia, està a punt de rebre una resposta legal que promet canviar-ho tot.
Però, com es pot protegir un espai on conviuen 91 municipis amb visions diferents i on es barregen competències de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments? El Govern ha començat a preparar eines jurídiques que ho intentaran posar en ordre.
El pla que vol posar pau al litoral català
El Govern català està treballant en un document que, a priori, ha de ser el manual d’instruccions per a la costa fins al 2100. El Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL) pretén ser més que un conjunt de bones intencions: vol transformar la manera com es gestiona i es viu la costa catalana, que no és poca cosa. I és que no només es tracta de protegir la natura, sinó també de garantir que hi pugui haver gent vivint-hi sense acabar a la platja després d’una tempesta.
Una de les claus del PPOL és que vol integrar diferents perspectives: medi ambient, urbanisme i turisme. Això implica definir, per exemple, on i com es pot construir o passejar per camins de ronda, tenint en compte riscos com les inundacions. I no és només un pla local: afecta 91 municipis, entre els quals hi ha 70 zones costaneres i 21 de l’interior.
Un panorama costaner a examen
La costa catalana suma 692 quilòmetres, on més de la meitat són penya-segats o costa baixa. Les platges urbanes i naturals representen un 39%, i els ports, només un 5%. Aquest litoral concentra gairebé el 42% de la població i pot arribar a sumar fins a 7 milions d’habitants a l’estiu. També és un motor econòmic: el 14,5% del PIB català i prop de 5.000 milions d’euros en valor afegit brut només l’any 2021.
Però el que més crida l’atenció és la pèrdua d’habitabilitat. Entre 1956 i 2019, el 21% de les platges analitzades han retrocedit entre 20 centímetres i un metre anuals, i un 3% ha perdut més d’un metre cada any. A l’Estartit, per exemple, el nivell del mar s’ha elevat 10-11 centímetres des del 1990. No és cap broma: la costa està canviant i el litoral necessita un pla que no sigui només bonic sobre el paper.
El desgavell de les competències: un embolic legal
Si la natura ja complica la vida al litoral, la burocràcia no ajuda gens. El Govern reconeix un 'desgavell' de competències entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments. L’Estat es fa càrrec d’obres generals, la Generalitat de l’ús i gestió, i els ajuntaments del planejament urbanístic. Això genera confusió, solapaments i més d’una crisi de nervis quan toca decidir què es pot fer i què no.
El PPOL no canviarà aquesta distribució, però sí que pretén definir una governança compartida per posar ordre i que tots facin un bon ús del litoral, sense trepitjar-se els peus. Això implica combinar mesures generals amb altres més locals, adaptant-se a la diversitat de situacions costaneres.
Aspectes jurídics i participació ciutadana
La naturalesa jurídica del pla serà la dels plans directors urbanístics, amb força vinculant per a les administracions. El Departament de Territori té previst aprovar-lo definitivament el primer semestre del 2028, i aquest febrer ha obert la fase de participació ciutadana per recollir opinions i suggeriments.
Així doncs, hi haurà temps per opinar i potser per posar sobre la taula més d’una queixa o suggeriment. Però l’objectiu és clar: que el litoral català tingui un full de ruta que garanteixi la seva sostenibilitat i habitabilitat davant els reptes climàtics i administratius.
Els riscos climàtics i els escenaris futurs
El canvi climàtic és una amenaça real i palpable, però el grau d’incertesa és alt. Per això, el PPOL planteja dos escenaris per al 2050 i el 2100: un de continuista, on s’apliquen polítiques sostenibles, i un de pessimista, amb impactes duplicats.
En l’escenari menys fatalista, es podrien inundar unes 7.000 hectàrees, especialment al delta de l’Ebre, Llobregat i Empordà, amb un retrocés mitjà de la costa de 13 metres. Però si el pitjor es fa realitat, quasi 21.000 hectàrees quedarien sota l’aigua, gairebé el doble de Barcelona, afectant també zones de costa alta.
Mesures preventives i protecció
El pla permetrà actualitzar catàlegs de platges, establir restriccions per a autoritzacions en zones de risc d’inundació, i definir àrees de protecció especials. Així, es vol evitar que es donin permisos que posin en perill la seguretat i el futur de la costa.
El repte és majúscul i el temps corre. Però, de moment, el Govern ha posat les cartes sobre la taula per intentar que el litoral català deixi de ser un caos de drets, normes i riscos climàtics per convertir-se en un espai ordenat i habitable.
