Nou fòssil a Egipte revela orígens sorprenents dels hominoïdeus al Miocè

Un nou simi fòssil del Miocè a Egipte sacseja els fonaments de com entenem l'evolució humana. Aquesta troballa posa en dubte la idea que els primers hominoïdeus van sorgir exclusivament a l'Àfrica oriental.

Descobreix el descobriment d'un nou gènere de simi antic a Egipte que qüestiona l'origen dels hominoïdeus.

Reconstrucció de l'espècie d'homínid Masripithecs Moghraensis trobat a Egipte.
Reconstrucció de l'espècie d'homínid Masripithecs Moghraensis trobat a Egipte.

Investigadors han descobert a Egipte un gènere desconegut fins ara anomenat Masripithecus, que podria ser clau per entendre els primers passos de l'evolució dels hominoïdeus fa uns 17 milions d'anys.

El fòssil de Masripithecus: una nova pista en l'evolució dels hominoïdeus

Descobriment i datació del fòssil

El jaciment al nord d'Egipte ha aportat restes mandibulars d'aquest primat del Miocè inferior, datat fa aproximadament 17 a 18 milions d'anys. Fins ara, la majoria de fòssils d'hominoïdeus provenien d'Àfrica oriental, però aquest descobriment obre una nova finestra a la història.

Fragmento de la mandíbula de un Masripithecus moghraensis en el momento del descubrimiento. Crédito: Professor Hesham Sallam
Fragment de la mandíbula de un Masripithecus moghraensis en el moment del descobriment. Foto: Professor Hesham Sallam, agència EFE

Significat filogenètic i biogeogràfic

Una anàlisi combinada de dades moleculars i morfològiques situa Masripithecus més a prop dels hominoïdeus moderns que altres fòssils coetanis de l'Àfrica oriental. Això suggereix que el naixement del grup podria haver tingut lloc a l'Afro-Àrabia nord-oriental, no només a l'Àfrica oriental o Euràsia.

Masripithecus moghraensis y la dispersión de los homínidos coronados en el Mioceno. Crédito: Mauricio Antón
Dispersió dels homínids del Miocè, entre ells el Masripithecus moghraensis. Foto de Mauricio Antón, agència EFE

Context científic i debat actual

La concentració en l'Àfrica oriental

Fins ara, la majoria d'estudis s'han centrat en jaciments de l'Àfrica oriental, com Kenya i Tanzània, on hi ha una riquesa de fòssils hominoïdeus. Però això podria haver limitat la nostra visió global de l'evolució primat.

Importància d'explorar noves regions

La descoberta a Egipte destaca la necessitat de dedicar esforços a zones menys explorades, que podrien tenir claus per desxifrar l'origen i la dispersió dels primats antics a l'Àfrica i més enllà.

Fragmentos hallados en Egipto del Masripithecus moghraensis
Fragments trobats de l'anomenat Masripithecus moghraensis, a Egipte. Foto del professor Hesham Sallam, agència EFE.

Implicacions culturals i científiques per al Camp de Tarragona

Relació amb la recerca paleontològica catalana

Tot i que el Camp de Tarragona no és un punt directe de troballes paleontològiques d'aquest tipus, la recerca sobre l'evolució humana té un gran impacte cultural i científic a la regió, amb centres com la Universitat Rovira i Virgili implicats en estudis evolutius i paleontològics.

L'evolució com a patrimoni cultural

El coneixement de l'origen dels hominoïdeus alimenta la nostra comprensió de la història humana, un aspecte que inspira exposicions i activitats culturals a Tarragona i el seu entorn que connecten la ciència amb la identitat local.

La troballa egípcia no només reescriu mapes evolutius, sinó que ens recorda que la ciència és un viatge ple de sorpreses, i que la història dels nostres avantpassats encara guarda secrets amagats a l'ombra del desert i la roca.