Els castellers del Carnaval de Venècia: l’origen inesperat de les

Què eren les forces d’Hèrcules al Carnaval de Venècia?

Imagina’t un Carnaval on en comptes de focs artificials i música, el protagonisme eren torres humanes acrobàtiques. Aquest era l’espectacle que, durant el segle XVIII, animava els dies de festa a Venècia. Però aquestes torres no eren exactament castells com els que coneixem a Catalunya. Eren les conegudes com forces d’Hèrcules, construccions que combinaven força i equilibri, molt abans que el Ball de Valencians evolucionés cap als castells tal com els veiem avui.

Els orígens d’aquestes piràmides humanes es remunten al segle XIII, però va ser a l’època de la Sereníssima República quan van agafar la seva màxima fama. I aquí, l’escena no era qualsevol, sinó el Carnaval més famós d’Europa.

Els protagonistes: castellani i nicoletto

El Carnaval suposava molt més que disfresses i màscares. A Venècia, dues colles populars es disputaven la supremacia a cops de puny sota els ponts, una tradició violenta que el govern de la ciutat va acabar prohibint l’any 1705.

Però, si no podien barallar-se a cops de puny, ¿com es feien notar? Doncs amb piràmides humanes que deixaven la gent sense alè. Els Castellani, amb barret vermell i habitants del nord, i els Nicoletto, amb barret negre i del sud de la ciutat, van portar el duel a un altre nivell: qui aixecava la torre més alta i complicada guanyava.

Quan i on es vivia aquest espectacle?

La jornada clau era Dijous Gras, el començament oficial del Carnaval, quan totes dues colles es plantaven a la plaça principal per plantar cara i pujar a l’impossible. Un públic nombrós i les autoritats més importants de la República s’ajuntaven per veure l’espectacle.

Els crits, la tensió i la polseguera humana formaven part del ritual, mentre les mans s’agafaven i els cossos s’alçaven en vertical. Un ambient que, segons testimonis de l’època, deixava tothom en silenci, expectant.

Un duel ple d’adrenalina i tradició

Les forces d’Hèrcules van aconseguir convertir un conflicte violent en un espectacle d’habilitat i coratge, un canvi que encara avui sorprèn si ho pensem en clau catalana.

Segons un historiador local, la transformació de la violència en artefactes acrobàtics va ser una jugada mestra del Consell dels Deu, que volia reduir els conflictes durant el Carnaval sense perdre intensitat festiva.

Com connecta això amb els castells catalans?

Potser et preguntes què té a veure això amb nosaltres. Doncs més del que sembla. Aquesta tradició veneciana va marcar un precedent clar en la creació posterior dels castells, especialment el Ball de Valencians, que es va començar a popularitzar dècades després.

El concepte de construir torres humanes per competir i mostrar habilitat és un nexe que uneix Venècia i Catalunya més enllà dels mars i les cultures.

Un llegat que encara es percep

Els estudis apunten que la idea de les piràmides humanes del Carnaval es va adaptar i va evolucionar fins a convertir-se en la tradició dels castells que avui són patrimoni mundial.

Un expert cultural afirma que, sense aquestes forces d’Hèrcules venecianes, potser no hauríem vist mai els castells com els coneixem.

Fet i horaris clau del Carnaval de Venècia

Si vols conèixer més sobre el Carnaval de Venècia i les seves tradicions, visita la pàgina oficial de l’Ajuntament de Venècia.

La realitat és que aquestes piràmides humanes venecianes representen un capítol insòlit però clau per entendre l’evolució dels castells catalans. Un duel de barrets vermells i negres que va canviar el Carnaval per sempre.