El debat pendent sobre la gestió dels castells a Catalunya
Els castells no són només torres humanes; són un univers que ha crescut, canviat i, de vegades, s’ha encallat en els seus propis debats. A Vilafranca, on la tradició pesa i la modernitat pressiona, el diàleg es torna complex i a vegades contundent.
Parlar de castells avui implica més que parlar de tècnica o diades: és abordar com es viu aquest món que, encara que petit, reflecteix tensions que semblen gairebé polítiques. I les aigües no estan gens tranquil·les.
Quan la tradició i la modernitat xoquen
Després de gairebé mig segle vivint els castells, Siscu Benet posa sobre la taula un mal de cap que molts compartim però pocs verbalitzen: la divisió entre la Zona Tradicional (ZT) i la Zona No Tradicional (ZNT). Aquesta dicotomia no és només una etiqueta, sinó una batalla simbòlica que, sovint, pinta els de la ZNT com els renovadors i frescos, mentre que la ZT queda retratada com la caverna atrapada en el passat.
Però, sorpresa: els que vénen de la ZT són precisament els que han aixecat els castells més emblemàtics, han superat crisis greus i han modernitzat la gestió de les seves colles. I el que és més irònic, són aquests mateixos que, en lloc de ser lloats, són sovint objecte de sospicàcia o menyspreu.
Un món casteller que no entén les seves pròpies contradiccions
En un univers on la representativitat hauria de ser clau, la gestió de la Coordinadora sembla més un pols d’orgulls i rancúnies personals que un projecte compartit. Les colles que han marxat o que s’han sentit alienades ho expliquen tot: quan una entitat es tanca a escoltar només el que li interessa, deixa fora idees, seguretat i finançament que podrien beneficiar tothom.
Benet critica també la insistència en codis disciplinaris que, en lloc d’unir, exclouen. Si la lliga de futbol vetés els seus millors equips, ningú entén que sigui diferent en el món casteller, on justament aquestes colles són les que aporten més valor i recursos a la festa.
El debat de gènere: un exemple que fa pensar
En un món on els discursos sobre igualtat de gènere sovint es polititzen o es redueixen a quotes, Siscu recorda amb admiració quan la Colla Joves dels Xiquets de Valls va triar una cap de colla, Helena Llagostera, sense que ningú en parlés per obligació, sinó per mèrits propis. Què ha passat des d’aleshores? Per què encara es necessita un discurs carregat quan la normalitat ja s’ha demostrat possible?
La necessitat d’un canvi de rèplica
La crítica més punyent és la del conte del vestit del Rei: si després de tant temps la Coordinadora no veu que el seu model ha quedat nu, potser toca canvi de rei. Però no un canvi qualsevol, sinó un que permeti fer un vestit de veritat, cosit entre totes les colles, sense exclusions ni prejudicis.
El món casteller, amb les seves olors de pólvora, el soroll de gralles i el tacte humà, mereix una direcció que no divideixi, sinó que uneixi la tradició i la modernitat. Un repte que, si es supera, farà que tots, des dels més veterans fins als més joves, puguin pujar al mateix castell amb orgull.
La veu dels protagonistes
Àngel Grau, un dels veus conegudes dins la Coordinadora, ha reconegut en diverses ocasions que el diàleg amb les colles és clau però que sovint es perd per l’excés de tensions personals (Pere Toda, 2024). De la mateixa manera, des de la Colla Joves dels Xiquets de Valls s’ha volgut recordar que la innovació i la tradició poden anar de la mà, i que la clau està en escoltar i respectar la diversitat dins el món casteller.
Què hi ha a la taula? Dates i dades per no perdre el fil
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Què | Debat sobre la gestió i representativitat a la Coordinadora de Colles Castelleres |
| On | Principalment a Vilafranca i a les assemblees de la Coordinadora |
| Quan | Des de fa uns anys, amb moments àlgids recentment |
| Entrades | Reunions internes, actes de les colles, assemblees anuals |
| Organització | Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) |
Si vols consultar el programa oficial o més informació, pots visitar la pàgina de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Per què és crucial escoltar tothom?
Quan la representativitat es converteix en un duel "amb ells o contra ells", el món casteller es debilita. El talent i les bones idees no tenen propietari, i rebutjar propostes només pel seu origen és deixar passar oportunitats que podrien portar seguretat, finançament i innovació a totes les colles.
Els castells són un reflex de la societat catalana: diverses, complexes i amb necessitat constant d’adaptació. El repte és construir ponts, no murs, per seguir aixecant torres que fan vibrar la gent a totes les places del país.
La realitat és que, mentre no es faci aquest canvi, la festa casteller s’arrisca a perdre l’essència que la fa única.
